Google Fa temps que em pregunto què se n’ha fet de les serradures. Les recordeu?
Quan jo era petita i fins i tot de més gran, es feien servir molt. Quan plovia, quan queia algun líquid en gran quantitat, fins i tot a l’escola, quan algú vomitava. Era molt habitual entrar a una botiga, un dia de pluja, i veure-hi serradures a l’entrada.
Hi vaig tornar a pensar fa poc, un matí que plovia, a l’entrada de la meva estació de metro. El terra era ben moll i hi havia una pissarra que deia que anéssim amb compte amb el terra, que relliscava. Tan fàcil que hagués estat tirar-hi serradures!
31 comentaris:
Crec que ara ni es posen als pessebres.
A mi m'has recordat els dies de pluja a l'escola. Que també en posaven.
Doncs no sé què ha passat, sento no poder-te donar resposta.
A totes les escoles n'hi posen quan plou... a totes!!
Es compren a les drogueries i són molt barates.
;)
Un goig de blog. T'aniré visitant iu llegint. Jo, de moment, no tinc blog, em conformo amb anar passejant per la blogsfera.
Fins aviat
Doncs si es veritat, jo també les recordo, i fins np fa gaire les havia vist que les venies envasades alguna botiga.
Jo encara en compro, va molt bé per quan en Xat vomita, que sinó fa molt fàstic recollir-ho! Com diu la Violette, se'n troben a les drogueries i jo diria que buscant bé potser al Mercadona n'hi hauria... però això darrer no ho tinc tan clar.
Bon diumenge, preciosa!
Doncs tens raó, jo no m'hi havia ni fixat, però és cert que fa temps que no se'n veuen.
De petita es feien servir molt. Però ara no en veig. Potser és per prevenció de possibles al·lèrgies. Clar que si no hi ha serradures sovint, no passar res, però a la indústria de la fusta són un factor de risc... Ais m'està afectant el curs que faig.
Ai, les pobres serradures... que ningú es recorda d'elles, tant que havien ajudat a millorar la nostra vida quotidiana!
La veritat és que no sé què se'n deu haver fet, jo també fa temps que no les veig a enlloc i és una llàstima.... a veure si haurem d'engegar una campanya a favor de la recuperació de l'ús de les serradures! jeje... fora conyes, és una bona reflexió Rita!
una abraçada!
en alguns àmbits ja no es fan servir, perquè depèn de què absorbeixin fan de mal reciclar i per què han sortit altres materials més eficients.
però eren un fàstic! trobaves serradures per tot arreu i les sabates et quedaven que feien pena
Ostres sí les serradures, la veritat que l'altre dia aquí deia el nom en castellà i hi pensava, en català són serradures! i no en faig servir? telepatia xiqueta :)
Estan al cervell dels nsotres polítics!
Fa segles que no en veig de serradures, però m'has fet recordar quan plovia de petit.
ben cert. a casa els pares les teniem a "l'armari de la neteja" i jo era el responsable d'anar-les a buscar. també molt útils quan per casa hi havia animals de companyia amb incontinències esporàdiques. :)
cóm hi has tornat a pensar, rita?
les tenia eliminades dels records des de fa anys!!!
petooonet!
n'hi ha que les tenen al cap, i no diré noms
Si abans les podiem veure en gairebé qualsevol lloc, sobretot en els dies de pluja ... però ara les he vist en algun adroguer, però poc.
I sí, és veritat ... passava com amb el confetti sempre en seguia quedant per tot arreu encara que ho netejesis.
Salut i bona setmana, Rita !
És que ara es reaprofita més per fer peces de fusta conglomerada...
X¬DDDDDDDDDD
(i potser massa feina, no? pensar en comprar serradures, escampar-les, recollir-les... Buff! Massa feina, massa feina!)
Una bosseta de petonets dolços, nina :¬)*****
Algun pijiverd haurà decidit que no eren ecològicamentcorrectes i les haurà perseguit i defenestrat, o bé algun pijiprogre haurà pensat que no eren gaire "cools" i que tacaven les seves magnífiques i cares sabates i haurà fet el mateix.
;)
Ostres m'has fet tenir un remember when d'aquells que feia temps que no tenia: serradures quan algú vomitava. És cert al cole sempre en tiraven i era fastigós perquè feia molta pudor i deixaven aquella mena de pasteta de vomitat i serradura una bona estona. Un fàstic!!
un dels meus primers treballs teniem una estufa que s'alimentava de serradures, una bona carga podia durar unes tres hores, quins records
salutacions
Es veritat! Ja no les recordava! De petit, a l'escola, en posaven força!
Àlex
Ep!, Rita, que abans-d'ahir en vaig veure a l'estació de Provença, dels Ferrocarrils! La pluja que devia caure el dia abans regalimava per una paret, i allà a terra hi havien posat serradures!
ara és reciclen... com tot!
i quina olor que feien!
Abans a les fusteries els sobràven les "serrerines" que deia l´àvia, i no en feien pagar res, però ara les han de reciclar.
I a la industria, obligatoriament s´han de fer servir materials absorvents com la sepiolita, de millor comportament ecológic, segurament.
Merci pel compliment, reina!
Ei, a la meva escola, encara en comprem sacs de serradures i creu-me que les fem servir!!!
Clar que, com que tenim una fusteria pro, doncs...i encara més, posem flocs i serradures al pessebre enlloc de molsa, que això s'hi escau més...
Petonassos!
Gràcies, rits, només era curiositat. Fa tant que no en veig...
Gràcies per l'info, Violette!
Mireia, m'has recordat a mi, fa un temps, quan només era comentarista de blocs i ja veus com he acabat! hahahaha
Passa tant com vulguis, ets a casa teva!
Bé, bé, Striper, mica en mica anem sabent coses! :-)
Començo a pensar que el problema és que no treballo amb nens i no tinc gos, Montse, i per això no en veia feia molt... hehehe
Per als teus gatets estimats no en fas servir, XeXu? ;-)
Seguirem investigant, khalina! hehehe
Hehehe iruNa... Gràcies, maca!
Gràcies, Jordi Casanovas! Ja sabem més coses...
Sí, Deric, això també és veritat, però, per no patinar, un dia de pluja, al metro, per exemple, serien ideals... :-)
Estem connectats, Cesc! ;-)
Hehehe veí, bona! Per això no en veig, perquè hi ha massa polítics... ;-)
Això és gairebé teràpia eh, paseante... ;-)
Petons!
Ni idea, òscar, com va ser que hi vaig pensar, però feia dies que em venia al cap de tant en tant i al veure el bassal d'aigua al metro i que només fossin capaços de dir-nos que anéssim amb compte...
Petons!
No et tallís, Jesús M. Tibau! Això és casa teva i de tots... :-)
Cert, - assumpta -, sempre quedava algun rastre...
Et veig alegre, barbollaire, i m'agrada!
Molts i molts petons, guapu!
I jo que t'imaginava una mica pijialgunacosa, carquinyol... hehehehe
Em sap greu, Marta Cebrián... Ecsssss!! ;-)
Un record de joventut, Té la mà...... Està donant per molt aquest post veig... ;-))
Acabarem tots al cole, a P3, L'espia! hehehe
Hehehe Ferran! Haurem de dir als Ferrocarrils que deixin serradures al Metro doncs... ;-)
Cert, estrip, l'olor! En això no que no hi havia pensat...
Gràcies, Toy folloso! Anem recopilant info... :-)
zel, cap compliment... :-)
Bé, bé, ja veig que és cosa d'escoles majoritàriament això...
Hola Rita,
N'hi han. Encara n'hi han i es fan servir. Precisament per el mateix que comentes.
A casa, sempre en tinc. Mai saps quin servei poden fer. I en fan.
Una abraçada
Gràcies, horabaixa! :-)
i tant que en són de pràctiques, les serradures!
però ves... hi ha normes d'higiene que es veu que les han arraconat!
Alguns les tenen dins el cap, per no haver-les d'aguantar amb les mans!
Ben cert, eudald...
Benvingut a l'Illa, ets a casa teva! :-)
buscant serredures, m´heu sortit vosaltres.
Jo en faig, i si que deu ser que algú,no l´hi deu interesar que es facin servir. També son molt barates i posar-n´he a la venda, no hi ha marge comercial.
Però van de primera.
Publica un comentari a l'entrada