dijous, 22 de gener de 2009

Viure la vida

Tamara de Lempicka




“El menys freqüent en aquest món és viure. La majoria de gent existeix, això és tot”.
Oscar Wilde - Dublín 1854 - París 1900
Dramaturg, novel·lista, poeta i assagista irlandès en llengua anglesa.



Des de fa temps, un amic ens envia, cada dia, un correu amb la paraula corol·lari a l’assumpte, amb un parell de frases de personatges del món intel·lectual, polític, econòmic,... Sempre van bé de llegir, sovint fan reflexionar i, en alguna ocasió, fins i tot, s’ha creat un cert debat entre el grup. En el corol·lari d’avui hi havia aquesta que encapçala el post.

És curiós com l’ha encertada amb mi. D’aquí pocs dies faré anys, xifra rodona, amb una certa consistència ja, per dir-ho d’alguna manera, i sense pretendre-ho o sense ser-ne molt conscient, fa dies que tot sovint em sorprenc donant voltes a la meva vida, com si en fes balanç.

Un d’aquests dies, així, a corre-cuita, vaig pensar que gairebé podria dir-se que ho tenia tot per fer encara, entre d’altres coses perquè no he escrit cap llibre, no he plantat cap arbre i no he tingut cap fill, però també, si m’aturo una mica més, i faig repassada, veig que he viscut força, he conegut molta gent, he tingut força experiències, m’han passat prou coses, bones i dolentes, han entrat i sortit persones de la meva vida, algunes amb dolor, però moltes de molt gratificants, i que tampoc es pot dir que no hagi fet res. No dic si res de bo, perquè com sabem si ha estat bo, si no sabem què hagués passat de no fer-ho...

Al llegir el corol·lari, i reflexionar, ara ja intencionadament i més detinguda, crec que puc afirmar que la visc jo la vida. Sóc sensible, temperamental, impulsiva i això em fa viure-ho tot molt intensament, per bé i per mal, és clar, algunes vegades fent coses sense pensar-me-les massa, però sempre amb unes garanties mínimes –tampoc sóc de tirar-me a la piscina sense saber si hi ha aigua o no, però podríem dir-ne que amb poqueta ja faig el fet– i això sempre m’ha portat més coses bones que no pas dolentes. Potser perquè sóc intuïtiva o perquè he tingut sort, no ho sé, però el cas és que en alguna ocasió que potser m’he arriscat, que he fet alguna cosa que potser semblava agosarada, m’ha sortir prou bé.

El millor de tot, i és amb això amb el que vull quedar-me, és que no em penedeixo de gairebé res del que he fet –sempre hi ha alguna cosa que hagués pogut no fer o fer millor, però que assumeixo, com a ésser humà que sóc– ni tampoc del que no he fet.

Per tant, i tenint en compte que a aquestes alçades no crec que canviï, penso seguir vivint la vida fins que pugui.


37 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Fa temps que els llibres van deixar de ser en paper i tu aquí l'escrius cada dia, l'arbre ho arregles demà en un moment i el fill... bé és més complicat però si em poses la Billie te'l perdono ;)

I per si quan arriba la xifra rodona no ens ho dius per molts anys

Striper ha dit...

Jo si que faria marxa enrere amb moltes de les meves decisions, bon dia i la canço molt bonica.

ddriver ha dit...

Doncs quina sort,jo com l'altre començaria a estripar pags i ho reescriuria tot

Ferran ha dit...

És bona, la frase de Wilde. Bona i heavy, quan penses: "Ostres, i si jo també estic només existint?".

Suposo que depèn de què necessitis per "existir" i què per "viure", que és absolutament subjectiu. Em desitjo viure, però a estones dubto que ho estigui fent. Bé, o potser sí, que ho faig, i sóc un pèl massa exigent amb mi mateix...

Si tu vius, Rita, me n'alegro molt (per tu i per tots els que viviu), i em desitjo arribar al mateix estadi que vosaltres.

...

Ah!, i per molts anys, clar :-)

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

És molt gran la frase, campiona! Molt gran!!!

Per molts anys! Mai deixis que la teva edat apagui el teu somriure!

Petonets

Carquinyol ha dit...

Em quedo amb això de "sense penediments". Penso que potser has viscut més o menys experiències, però si el que has fet l'has fet sense penedir-te de res i de grat ja ha valgut la pena. El millor és sempre estar bé amb un mateix i valorar el que és té, no el que manca.

Aps... i felicitats pel teu pròxim aniversari. On dius que ens convides a xocolata ??

Emily ha dit...

No estaria malament fer una xocolatada pel teu anniversari! Com vinguessem tots els comentaristes, et sortirà caret. Perque ens convides, no?
Suposo que no ens hem de penedir de res. Som com som i les nostres decisions passades ens han dut a la vida que ara tenim.
Ets temperamental? Nena, si al final ens casem...Tindrem explosió cada dia! ;-)

kweilan ha dit...

La frase invita a reflexionar i no sé perquè però quan arriba un aniversari està bé parar-se una mica i pensar en nosaltres i en la nostra relació amb tot el que ens envolta. Felicitats per l'aniversari!!!

Gatot ha dit...

la vida, cert, per viure-la... intensament, a cada instant perquè mai més cap instant tornarà a ser igual;

si poguéssim sempre posar el 100% de nosaltres en tot... però no sempre podem...

potser millor posar-ho tot, totes les ganes, tots els sentits... en els moments adequats i esperar que aquells moments siguin compartits i que deixin un pòssit que ens permeti recordar-los amb un somriure tendre als llavis;

feliç aniversari rodó, Rita... feliços records i feliços moments que estan -encara- per arribar i viure'ls!

petons i llepades rodones!

Salva Piqueras ha dit...

Doncs comença a escriure llibres o a plantar arbres abans que tinguis fills, perquè després no tindràs temps de res!!
És una sort anar cremant etapes i arribar a allò que molts anomenen plenitud sense deures endarrerits.
Moltes felicitats!

Josep-Empordà ha dit...

Qui no es conforma és perqué no vol.

estrip ha dit...

però tampoc cal obsessionar-se en viure al 100%. Això no ens deixaria viure.
Em sembla que Wilde anava més per un viure de manera conscient. Cosa que es nota que tu fas!

fra miquel ha dit...

Doncs sí Rita, A VIURE!!! que són tres dies!

Mmmm , Billi Holiday...Un plaer llegir-ta amb la Billi de fons

Jesús M. Tibau ha dit...

I love live

Cristina ha dit...

Una bona reflexió...jo també penso moltes vegades si estic vivint la vida que vull viure. Jo he plantat l´arbre però no he escrit un llibre, ni he tingut un fill però tampoc crec que ho faci en un futur. Potser sóc molt categòrica però és com em sento en aquest moment. Crec que t´entenc molt bé. Viu segons creguis que has de viure i no deixis de fer res per por. El temps passa...

Una abraçada

XeXu ha dit...

M'agrada molt aquest post, tindria moltes coses per dir, així que em deixaré portar, i potser les dic totes.

Per començar crec que la frase d'Oscar Wilde està molt bé, però que segurament era més vàlida a la seva època que ara. La nostra generació, amb un rang d'edats força gran, s'ha caracteritzat per saber viure la vida, gaudir dels plaers i les oportunitats, cosa que no feien abans. Una de les coses que aporta molt món és viatjar, per exemple, i som nosaltres i la vida actual la que ha fet que fer un viatget de tant en tant no sigui res estrany, i que qui més qui menys, acumuli les seves experiències. Jo he viatjat molt més que els meus pares, i el que he fet jo no té res a veure amb el que han fet alguns amics més afortunats. Abans era una cosa esporàdica i un esdeveniment cabdal. Ara és una de les nostres distraccions.

Trobo fantàstic que no et penedeixis de gaires coses que has fet, com tots, jo també canviaria algunes coses, però estic força orgullós de la fidelitat que em tinc a mi mateix, i a diferència que tu, sóc de molt pensar-me les coses, l'aigua de la piscina, a ran. Però trobo encara millor que no et penedeixis del que no has fet, això vol dir que has tingut una vida plena i no has necessitat altres coses per ser feliç, i en això coincideixo plenament amb tu. Puc penedir-me d'alguna cosa feta, però de cap que no hagi fet.

Jo també penso sovint en les tres coses que ens diuen que hem de fer, això de plantar un fill, escriure un arbre i tenir un llibre... bé, ja m'entens. Són tres coses que, encara que sigui una bajanada, m'agradaria fer també, i de moment, vaig 0 de 3. Però no perdo l'esperança. I pensa que aquestes no les tenim, però segur que has complert algun dels teus somnis, els propis, no els imposats. Per exemple, has anat a Nova York. Potser et sembla poca cosa, però segur que per alguna gent això seria el millor dels regals.

I bé, freno ja, no diràs que no t'he avisat. I és que quan el que llegeixo m'agrada...

romanidemata ha dit...

començar amb un corol·lari és d'una finesa exquisita...

per qui ho rep i per qui ho escriu.

encara que anar al gra,al tema, també és a vagades, d'agrair
:)

salut

Josep Lluís ha dit...

Penses i escrius aleshores existeixes, nosaltres en gaudim. Fes-ho sense pressa però, sense pausa...

Per molts anys.

Petons

Rita ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Un post sempre queda més arrodonit amb les aportacions de tots.


Jordi Casanovas,
Ets molt generós, gràcies! ;-) La Billie sempre m'ha encantat en sóc una fervent admiradora. M'agrada saber que compartim aquest plaer. Em sembla que sí que us ho faré saber quan arribi el meu aniversari, però gràcies per la teva felicitació!


Striper,
Bona nit, maco! Com que la marxa enrera ja no la pots fer, sempre pots rectificar. A més, diuen que és de savis! :-)


ddriver,
Un ocellet m'ha dit que ja ho estàs fent i que te'n surts molt bé i amb nota. Felicitats, guapu! :-)


Ferran,
Molt bona, oi? I fa pensar. Només em faltava rebre això ahir a mi!!! Penso que si ets feliç tall com estàs, ja estàs vivint. La meva interpretació ve a ser aquesta. Hi ha gent que potser no és feliç, però tampoc posa res de la seva part per millorar-ho.

Gràcies, per la teva felicitació! Ja faré alguna cosa eh! :-)


Pep...,
Molt bona és la frase, sí. Gràcies per la teva felicitació i pels teus bon desitjos. L'edat no m'apagarà, tranquil, maco!


Carquinyol,
Farem xocolatada, quedes convocat i convidat! :-)

Jo em quedo amb la teva de frase: "valorar el que es té, no el que manca". Gràcies!


Emily,
Com ja he dit més a munt, farem xocolatada! :-)

Tens raó, amb això de les decisions, però hi ha gent que no en prèn, per si de cas. Suposo que és a aquests als que es refereix en Wilde.

Explosió? Qué bé, no? Serà més divertit hahahahaha


kweilan,
Gràcies per la teva felicitació! Sereu convocats convenientment i oportunament... :-)


Gatot,
Gràcies, maco! Què dolcet que t'has posat. Com a mi m'agrada! Aquest comentari teu és un regal. Ja saps com valoro les teves paraules i els teus sentiments.
Petons!


Salva Piqueras,
Així no hauré de patir, tinc temps! :-) Això dels fills ja és pràcticament impossible: el meu rellotge biològic s'està parant.
Gràcies per la teva felicitació!


Josep-Empordà,
Sóc de les que penso que, en algunes coses, a vegades, és millor no conformar-se i lluitar per canviar-les.


estrip,
Coincideixo plenament amb tu. Conscienciar-se del que tens, del que vols i, sobretot, del que no vols és el més important, penso.


fra miquel,
Ja ho faig, ja, això de viure... A més, a mi ja me'n queden 2 només de dies... :-)

Quin gust oi, la Billie?


Jesús M. Tibau,
Me too! :-)


Cristina,
Tens molta raó. Només penso que en això dels fills molt probablement canviïs. Però bé, si no ho fas, tampoc passa res. El que cal és fer el que es desitja!


Amic XeXu,
Això teu és un post! ;-) M'encanta eh! Tens raó que vivim de manera molt diferent als nostres pares. Els meus tampoc van viatjar, pràcticament, però jo diria que en Wilde pretèn aprofundir més. Bé, jo ho interpreto així, si més no.

T'has fixat en la quantitat de gent grisa que es veu pel carrer, o al metro? Gent que interpretes que no tenen inquietuds, ambicions... Gent que està amb la parella de tota la vida, però que no es comuniquen, ni físicament, o si ho fan, sense plaer. Gent que té fills i no pensen en la seva educació, triant la que creuen millor. Gent que no li agrada la vida que tenen, però que no faria cap pas per canviar-la, per por al desconegut. No sé, em sembla que les seves paraules van més per aquí.

Sí que és important ser lleial a un mateix, sincerament crec que jo n'he estat molt. Sobretot, sabent molt bé el que no volia i rebutjant-ho.

Mira m'agraden molt els nens, però les meves circumstàncies han estat aquestes i tot i que m'hagués agradat tenir-ne, no porto gens malament el fet de no haver-ne tingut i crec que aquest és un dels secrets de la felicitat: gaudir del que tens, lluitar pel que puguis aconseguir, però no capficar-te per aconseguir el que no pots, o com en el meu cas, en el que no creus adient per diferents motius.

El viatge a Nova York ha estat un desig de molts anys, satisfet finalment, i precisament, com a regal pel meu aniversari "rodó". ;-) He estat molt contenta de poder-lo fer!

I fes-me el favor de no frenar-te més. M'encanta que em visitis i que hi diguis la teva, ja saps que et tinc en gran estima. M'agrada la gent que té el cap ben moblat!


romanidemata,
Gràcies! Pensa que cada dia, quan obro l'ordinador de la feina, el primer correu que trobo és el corol·lari d'aquest amic i és un petit plaer del que en gaudeixo molt.

Intento anar força al gra, tampoc m'agrada fer-los massa llargs els posts... ;-)


Josep Lluís,
Gràcies per les teves recomanacions i per la teva felicitació.
Petons!

Joana ha dit...

Rodons, quadrats, romboidals, espirals...cada aniversari és per a celebrar-lo i cada dia és un regal!
Per molts anys Rita!
Una abraçada rodona !

Cesc ha dit...

Reflexionar, saber que has fet coses bé, saber què vols fer i sobretot viure en el dia a dia i en maduresa diu molt de tu, la vida s'ha de viure i segur que hi ha coses per fer, no es pot anar a tope tampoc, però pel què he anat veient, no has parat no... i per cert, per molts anys :)

rits ha dit...

m'alegra molt llegir que et sents viva i que has viscut més que existit.
coses, projectes, llocs, ...vida, sempre en queda per endavant. I sempre estem a temps per gaudir de tot allò que se'ns posa al davant.

i els tòpics del llibre, arbre i fills, doncs mira, no sé, però d vegades es presenten de formes ben diferents...jo tb vaig 0 a 3 i no sé jo, xò de memòries d'activitats n'he escrit un munt, d'arbres, les margarides podrien comptar? i de fills, ara com ara ho veig mooolt llunyà i em contento disfrutant dels del meu voltant.

una abraçada ben forta i moltes felicitats!!!

Carme ha dit...

Moltes felicitats! Que continuis vivint la vida, a la teva manera, amb llibres, arbres, fills o sense.

I no estic massa d'acord amb en Xexu ja mque jo crec que aquesta frase és completament vàlida encara ara. Sí que la gent fem més coses i la gent jove més encara, però "fer" ni potser "viatjar" és exactament viure la vida. Trobo que actualment sempre que es parla de viure o de disfrutar la vida, s'acaba concretant en els viatges, Ei! I que a mi també m'agrada viatjar. I que quan en vaig fer 50, el meu regal va ser un viatge a Islàndia que havia somiat des de sempre. Però viure és una altra cosa. És pot viure molt intensament de moltes maneres diferents. I avui dia com crec que sempre ha passat, també hi ha gent que només existeix. Però estic segura que no és el vostre cas.

khalina ha dit...

Feliç aniversari tinguis!I feliç xocolatada tindrem! (has demanat de regal una càmera?) Sembla que els rodons ens marquen més, però cada dia anem vivint, i tu en concret reconeixes que ho fas intensament. Aprofites els moments, vas amunt i avall, saps valorar els segons.
Mira, potser no has plantat un arbre, però has deixat plantat el llit i el pijama quan era ben fosc per viure intensament una conversa amb amics i una beguda compartida.

el paseante ha dit...

Tampoc em penedeixo de les decisions que he anat prenent en la meva vida. De vegades penso: si hagués plantat aquell arbre, si hagués tingut aquell fill, si hagués escrit aquell llibre, no hauria conegut (probablement) la teva illa roja. Aquesta vida que ens expliques d'una manera tan sensible, temperamental i impulsiva. Moltes felicitats quan sigui el dia Riteta.

barbollaire ha dit...

I per què hauries de canviar?

A la frase d'en Wilde crec que, avui, es podrien afegir els que sols sobreviuen i els que sols aparenten.

No canviïs. Continua vivint.
Recollint el colors de les onades que acaronen la teva illa.
Pintant els moments amb les remors dels peus sobre la sorra.
Somrient als capvespres.
Cantant els silencis.

Repartint tendresa com ho fas.

No facis gaire cas al número físic. Mira't els dins.
I somriu.

Una bosseta de petons dolços, festius, multicolors.
:¬)**********

Mireia ha dit...

Uff, no hi havia pensat, jo tampoc no he fet cap de les tres coses. plantar un arbre rai, ho puc fer qualsevol dia. De tenir un fill millor no en parlem, i d'escriure un llibre ho tinc molt clar: gaudeixo tant amb la literatura que escriuen els altres que intentar-ho jo seria oerdre el temps.
Bé, i gaudeixo també llegint-vos en els blogs!

Montse ha dit...

Rita, FELICITATS!!!
Ets una dona de colors! (res de grisos)

On dius que ens convides a pastís?
;)

Violette ha dit...

Però si no has de tenir temps de res amb tot el que fas : ets sempre la primera en comentar, sempre comentes a tothom, sempre trobes les paraules justes... I escrius de meravella!
T'has fet tan present que el veïnat no seria veïnat sense tu.
Felicitats per ser així de fresca i puntual!! Felicitats pels teus números rodons. Si algú viu la vida, aquesta ets tu...

zel ha dit...

Bonica reflexió, i, tot i que els meus anys són molt més consistents, et diré, que, sabent que m'he equivocat moltes vegades, també penso com tu, si no arrisques i fas, tampoc saps com haguera sortit la cosa....

Per cert, les fotos, com que són meves, les pots guardar si vols, o si alguna et fa el pes, cliques per fer-les grans i apa! per tu!


Petonasos!

troyana ha dit...

Moltes felicitats! y me ha encantado el balance que has hecho de tu vida,lo que cuenta después de todo,es aceptarse a un@ mismo y vivir la vida a tu manera,sin perjudicar a nadie,pero sin traicionarse,o al menos,vivir (que no morir)en el intento.

Deric ha dit...

gran frase la de Wilde

Lula ha dit...

Rita, a mi em passa una mica el mateix, en el sentit que sóc arrauxada, impulsiva, compulsiva, obsessiva i intensa.
Les coses que no faig al moment, urgentment, i començo a pensar-les i donar-hi voltes, acabo per no fer-les.

No faig balanç darrerament, potser ja m'arribarà.

Em penedeixo d'allò que no he fet.

No canviis.

Jo vaig tenir una època de ser, no més responsable, xq no deixo de ser-ho, però si més reflexiva, més carregada de ximpleries com intentar controlar-ho tot, racionalitzar-ho tot, planificar-ho tot... i si t'he de dir la veritat, era com una flor que es va mustiant dia a dia.
Sort que vaig tornar a perdre el senderi!!

Si et sents bé així, xq hauries de canviar?

Besotes wapa

Rita ha dit...

Joana,
Gràcies, maca!

Cesc,
He fet tot el que he pogut, i que m'ha semblat que era el que tocava. Segur que n'hagués pogut fer moltes d'altres de coses, però no es poden viure dues vides...
Gràcies, maco!

rits,
Ja vindrà, ets més jove. :-)
Gràcies, maca!

Carme,
Gràcies! T'entenc perfectament, jo també li ho he dit al Xexu. El sentit de viure en aquest cas no crec que es valori o medeixi per més o menys viatges fets. Islàndia! Quina enveja! El meu ha estat el de Nova York... :p
Petons, maca!

khalina,
Gràcies, maca! M'ha fet gràcia que recordis això, però efectivament per a mi això és viure!
Petons!

paseante,
Cert el que dius. El que és important és viure i no el com. I saps, has fet bé, perquè no sé com m'ho hagués fet sense conèixer-te! ;-)
Gràcies, maco!

Barbollaire,
Gràcies, maco! No en faig cap cas del número físic, estigues tranquil.
Gràcies per les teves bossetes de petons, em van tan bé... :-)

Mireia,
Segur que fas altres coses i que t'omplen plenament. Així ho espero!
Petons, maca!
PS Ves pensant en el TEU de bloc. Ja et vaig dir que jo havia començat així.

Montse,
Gràcies, maca! Hi haurà convidada. Tranquil·la! ;-)
Petons!

Violette,
Gràcies, maca! Bé, hi ha alguns blocs, com el teu, que són els primers. Són els que em van enganxar a aquest món. A més, compartim color de cuina, te'l vaig copiar, (no sé si l'has canviat)... hehehehe

zel,
Diria que no estem tan lluny d'edat. Ja us ho faré saber, però ara no toca, encara... ;-) Crec que sempre és millor penedir-se del que s'ha fet que no pas del que no. O sigui, has fet bé. No et penedeixis!

Gràcies per les teves fotos, me'n guardaré alguna sí!
Petons, maca!

troyana,
Gracias por la felicitación y por visitarme! Estás en tu casa, vuelve cuando quieras.
Cierto, vivir, aunque sea en el intento! :-)
Un abrazo!

Deric,
Molt gran, sí.

Lula,
Gràcies, maca! I segueix vivint així, sense senderi, encara que amb uns mínims eh! Recorda, la piscina ha de tenir aigua, encara que sigui poca. Ok?
Petons!

troyana ha dit...

ah!y me encanta la Lempicka!:)

horabaixa ha dit...

FELICITATS Rita,

Què més dona el número, fer balanç..... No calen justificacions de cap mena.

Un plaer llegir-te sempre, en els teus posts i en els teus comentaris.
Estic contenta de haver-te "conegut".

Puc afegir algo a la tipica frase del llibre, arbre i fill?

Res no té importància si no es fa volen i amb el cor.

Hi han llibres aborridissims, arbres plantats que ningú no rega i fills pel mon que no tenen ningú que estigui per ells.

Que passis molt bon dia. Una forta abraçada

Rita ha dit...

Troyana,
Siempre me ha encantado esta mujer y su obra.

horabaixa,
Gràcies! Jo també estic encantada que ens haguem trobat per aquí! :-)