El pelicà i les cigonyes

Marten Van Dijl

En el seu post de comiat, sí, trista notícia, el paseante plega, ens parla d’un pelicà que s’ha instal·lat a les comarques del sud de Lleida, en companyia d’una colònia de cigonyes. On van elles, va ell –diu la notícia. Se suposa que ha corregut bona part d’Europa, possiblement des de Grècia o Romania. Són tant rars a la Península Ibérica els pelicans, que la presència d’aquest exemplar ha mobilitzat ornitòlegs arribats de diferents punts de la mateixa. Un el va veure a Montoliu acompanyat de d’unes 330 cigonyes –segueix dient la notícia. Hi era com una més i es movia amb elles –explica.

Es tracta d’un pelicà vulgar, espècie abundant en el delta del Danubi i altres regions d’Europa oriental, que generalment migra a l’Àfrica a través de Turquia i Egipte. Possiblement –apunta un biòleg– es va desorientar, va prendre una ruta equivocada fins a l’oest i aviat va entrar en contacte amb una colònia de cigonyes centreuropees –algunes estan marcades amb anelles alemanyes i suïsses–, que han acabat arribant a Catalunya. No se sap si es quedarà a Lleida, en el cas que les cigonyes marxin, però per ara les acompanya a l’hora de menjar i de descansar.

Fins aquí, el que he extret de la notícia, però, contràriament a l’opinió dels experts, jo penso que la història és una altra i molt més maca.

El pelicà va topar amb la colònia de cigonyes, va quedar corprès amb la bellesa d’una d’elles, tan esvelta, i ella sentint-se afalagada, se’l va mirar amb atenció, potser pel cos rodonet que feia, o pel bec, i de tant mirar-se mútuament es van enamorar i ara estan vivint la seva aventura amorosa, protegits per tota la tribu de cigonyes amigues.

No puc evitar ser romàntica!