dimarts, 23 de desembre de 2008

Nova York (1)

Sortir de l’hotel, al carrer 44, acabant d'arribar, quan ja es fosc, caminar unes passes i trobar-se a Times Square es difícil de descriure. Una barreja de sensacions, emocions, sentiments, tot a l’hora es fa present, després de tant de temps desitjant fer aquest viatge: llum, color, gent de tots colors, tots parlant amb el xiclet a la boca, en sentit figurat, però sovint també en real, emociona i et fa sentir petita.


Google

Sempre que pensava en Nova York m’imaginava així: petita i distant en un món que no era el meu. Però això dura molt poc, unes poques hores i de seguida et sents com una més. Res ni ningú se’t fa estrany.

De Nova York s’ha dit molt ja i no crec que pugui aportar res de nou, però és innegable que cadascú ho viu d’una manera i jo faré 5 cèntims de la manera en la que jo ho he viscut.

Una de les primeres sensacions que vaig percebre, després de la de llum i color, va ser la de les olors. Un olor a brasa, bona, agradable: a la majoria de cantonades hi ha uns carros, ben muntats i posats, on et fan entrepans, pinxos, et vénen ganes d’anar-hi i comprar-te qualsevol cosa. Penses que te’n faràs farts, però he tornat sense tastar-ho, suposo que el fred hi ha tingut molt a veure, que ens feia buscar llocs tancats per menjar. També de tant en tant t’arriba una olor com de forn a primera hora del matí, però aquesta no és tan freqüent i tampoc m’hi vaig fixar tant.

Al centre hi ha molta gent, caminant, aturada, anunciant-te rutes turístiques, promocionant espectacles, també hi ha policies, però sense donar cap sensació de que hi hagi cap tensió, tot molt tranquil, gent que fa campanya perquè deixis de fumar, però de molt bon rotllo. Una noia em va aturar i em va demanar si m’havia proposat deixar de fumar. Li vaig dir que no, però que sí que hi pensava, em va dir good! i em va desitjar sort. Em va proposar fer-me una fotografia i posar-me en una gran pantalla que hi ha a Times Square on van sortint imatges de persones que ho han fet, que ho faran, etc. Li vaig donar les gràcies, però li vaig dir que no.

Una cosa que m’ha sorprès i gratament és que malgrat la quantitat de gent que hi ha, en cap moment he sentit sensació d’inseguretat, no m’he sentit amenaçada per res ni per ningú. Evidentment, parlo del centre i d’on et mous com a turista. No hem anat ni a Harlem ni al Bronx, ens ha faltat temps, 6 dies tampoc donen per molt, i amb 2 nevant, encara més.

La neu, un altre espectacle. Divendres al matí va començar a nevar i de seguida van aparèixer homes amb uns carretons, com aquells que feien servir –no sé si encara ara– els paletes abans, plens de sacs de sal i la van tirant per l’acera de manera que no arriba a quallar i pots anar caminant tranquil·la. Alguns de més sofisticats, dintre del carretó hi porten com una mena d’aparell que va donant voltes, com un tambor de rentadora, que la va escampant. Pel carrer, també apareixen màquines que la va apartant.

Una altra cosa són les voreres, entre l’acera i el carrer, on la neu es va acumulant. Quan vas a creuar un carrer, poses el peu damunt de la neu, pensant que és dura i et trobes que se t’ensorra i et quedes dintre d’un bassal d’aigua. Després ja t’hi fixes i no et passa més, però segons el calçat que portis, pots haver fet salat. Evidentment, a mi em va passar. Si vas cap a barris, la neteja no és tan eficaç i te’ls trobes tots nevats i pot arribar a semblar que ha nevat més i tot.

Diumenge al matí, vam anar a passejar per Central Park i era completament nevat. A més, tret dels caminets, la neu era intacta i estava tot preciós. Una curiositat, bé, per a nosaltres, suposo que allà hi deuen estar acostumats perquè no hi donaven importància, de tant en tant sortien esquirols, tan tranquils, enmig de la neu. També hi havia gent fent footing, com si res.


Google


Ja tinc amic/ga invisible. M'hi posaré de seguida. Serà tot un repte.

32 comentaris:

novesflors ha dit...

Encantada de tornar-te a saludar i de llegir la teua crònica novaiorquesa.
Bon Nadal.

òscar ha dit...

ualaaaaaaa ... un històries de nova iork i in situ! aprofita aquestes vacancetes i un molt bon nadal, rita!

suposo que coneixen el nostre tió, oi? :)

FLANDERS ha dit...

Of course they know your Tió:
http://www.thatguitarman.com/archiv es/2005/12/today_is_festiv.shtml

(Quan poseu l'adreça al navegador ajunteu "archiv" amb "es", sinó és que no hi cap)

- assumpta - ha dit...

Fantàstic viatge N.Y, pel que ens descrius ... esperem les noves entregues ! Benvinguda de nou i Bon Nadal, Rita!

Cesc ha dit...

Ets una màquina, viatge impressionant, invisible... segur que ets bon amic invisible!

XeXu ha dit...

Vas perdre l'oportunitat de ser famosa amb la teva foto penjada a Times Square? I el més important, vas perdre l'oportunitat de deixar de fumar? Ai ai ai...

Ei, m'ha agradat molt la teva crònica. He de reconèixer que em cansen molt els escrits de viatges, on la gent explica segon per sego què va fer, però aquesta és diferent, expliques les coses que et van sorprendre, les que vas trobar dignes de ser explicades, les que et van impactar, i m'ha encantat la manera com ho has explicat. M'alegro de que anés tan bé tot, tot i els peus mullats.

Emily ha dit...

Enveja, enveja, enveja. Començo bé el Nadal.
Me n'alegro, Rita. Bon Nadal.
Has dit neu intacta al Central Park? Enveja.

Emily ha dit...

La teva amiga invisible sóc jo?

Striper ha dit...

Que t'ho passis molt bé. Bones festes.

Sadurní Vergés ha dit...

Bones Festes, Rita.

Salutacions,
S.

Clint ha dit...

això del 1 en el títol...sona a amenaça! jajaja (de bon rotllo eh! què és Nadal!)

Bentoranda! quina enveja tan sana que tinc!

Petons

iruNa ha dit...

Reconec que Nova York és un dels viatges que tinc pendents... quina passada!!! Noia, m'alegro que finalment hi hagis pogut anar. I veure aquesta ciutat nevada ha d'haver sigut impressionant! Quina enveja... això dels esquirols ja ho sabia però veure'ls entre la neu ha de ser increïble, m'encanten aquests animalons. Els hi vau donar de menjar? jeje...
La última foto que has posat la trobo genial, m'ha encantat!
Ah, i ben tornada guapa!
una abraçada!

khalina ha dit...

Rita m'estan agafant unes ganes d'anar a Nova York. Ais entre les fotos i el que has anat explicant... I com diu en Xexu`, segons quins relats de viatges són insufribles, i tu a mi m'has transportat allà.

Seré jo la teva blocaire invisible? Seràs tu la meva blocaire invisible? Dies d'intrigues :)

Deric ha dit...

quina envejaaaa em faaaaas!!!
no he estat mai NY!!!!

Carme ha dit...

Jo com en Deric, tampoc hi he estat!

fra miquel ha dit...

Que bé! Una setmaneta a NY !! Ja m'agradaria a mi també!
Molt bona crònica, i com diu la Emily enveja, enveja, sana enveja!

Ben tornada i Bones Festes!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

És increïble que la natura demani a crits ajuda, però més increïble és que ningú l'escolti !!bones festes!!

Anònim ha dit...

Oh, que bona, a la meva ciutat també hi ha oloroses paradetes de menjar a les cantonades quan cau la nit i es poden veure muntanyes nevades gairebé tot l'any.

Celebro la iniciativa de motivar la gent pel carrer per tal que deixin el nefast vici del tabac, i tan de bo que tu t'hi posis aviat :)

el paseante ha dit...

Jo era cent per cent anti NY. Després de llegir-te ho deixaré en un 50 per cent. T'ha quedat un relat molt xulo, amb petits detalls que mai m'hauria imaginat. Llàstima que no et fessin la fotografia per posar-la en una gran pantalla de Times Square. Ben tornada Rita. Que tinguis unes bones festes.

Ferran ha dit...

It's up to you, New York, New York... (què gran, en Frank!)
Què bé que hagis disfrutat tant del viatge. Segur que t'han agafat ganes de tornar-hi, per assaborir un munt de noves sensacions més!

Bones Festes!

Robertinhos ha dit...

què xul·lo! tinc que anar a New York, però reconec que Cuba i San Francisco estan abans a la meva llista de viatges pendents...

Salva Piqueras ha dit...

Ho vaig dir en l'anterior post i ho torno a repetir: enveja!!!!

M'alegro que tornis a estar entre nosaltres per posar-nos les dents... vull dir, per explicar-nos el viatge.

Bon final d'any!!

Mar Roca i Sol ha dit...

Bon Nadal!

ddriver ha dit...

com deia aquell completamente de acuerdo,i afegiria el que ningu poirta colnia alla,o sera Brumel para las distancias cortas,en cap moment sents olor a colonia

mila ha dit...

Per Nadal cada ovella al seu corral!
Ben tornada i em fas envegeta.
BONES FESTES A TOTS ELS QUE PASSEU PER AQUÍ!

Montse ha dit...

jo tinc moooooltes ganes d'anar-hi, a NY. Però el J.S. diu que mentre hi hagi en Bush, nanai. Ja queda poc! :D

Josep Lluís ha dit...

Hi ha tantes coses per veure i viure a N.Y. Manhattan és un d'aquests llocs que s'adapta a tu quan et veu. O és al revés?, bé, que me dona...

Bones Festes i, benvinguda a casa.

Mart de Garriga ha dit...

Caram, Rita, si a Nova York fa olor de forn de bon matí, no sé si hauré de fer un pensament.
T'haurien de contractar a l'oficina de turisme d'allà, perquè mira que fer-m'hi interessar, també a mi...
Besades

Rita ha dit...

Gràcies, novesflors!

No, no, òscar, la crònica ja la vaig fer des d'aquí... Però amb el record molt i molt preset, això sí!
Bones festes!

Our, FLANDERS? Not yours? :-)

Ara em poso amb la propera, - assumpta -.
Bones festes!

Gràcies, cesc! S'intentarà... :p

Sóc discretona jo, XeXu... hehehe Deixar de fumar és un pensament, però costa... Els peus... xops em van quedar! hahahaha

Tranquil·la, Emily! Sempre hi podrem anar de viatge de noces... ;-) Els amics invisibles no es diuen mai fins que ja s'han fet, o no ho saps això encara? hahaha

Gràcies, Striper i Sadurní Vergés!

Dolentot que ets, clint! ;-) Dons esteu de sort que no tindré gaire fotografies...
Petons, guapet! :-))

Gràcies, iruNa! Jo l'he tingut pendent molt de temps, però mira, tot arriba i a tu també t'arribarà... :-)

Ahhhhhhhhh!!!! No t'ho penso dir si ets o no la meva amiga invisible, khalina hehehehehe Pel que fa al viatge, vinga, anima't!

Doncs diria que t'agradaria, Deric... De fet, no sé de ningú que hi hagi anat i que digui que no li ha agradat...

Et dic el mateix, Carme, em sembla que t'agradaria...

Doncs ens podries fer una bona crònica dels arbres de Central Parc, fra miquel... Anima-t'hi!

Gràcies, Té la mà.., per fer-nos-hi pensar. Cert que som ben sords tot sovint...

Ens hauràs de dir quina és la teva ciutat, Anònim, i farem un viatget...

Gràcies, paseante! Pensa en la quantitat de passejades que podries fer per Central Parc... :-)
Crec que a tu també t'agradaria, a part de la imatge que tots tenim de Nova York, hi ha més...
Bones festes, maco!
Petons!

Em moro per tornar-hi, Ferran!
Bones festes!

Doncs res, Robertinhos, primer a Cuba i San Francisco. Tu rai que ets jove i tens molt per fer encara... :p
Petons, maco!

Gràcies, Salva Piqueras!
Bon cap d'any per a tu i el teus també!

Bones festes, Mar Roca i Sol!

En això no m'hi vaig fixar, ddriver, però és ben cert que les perfumeries Sefora tenen més pintures i productes de bellesa que no pas colònies...

Gràcies, mila! Bones festes!

Doncs ho teniu al caure, Montse! hehehehe

Cert, Josep Lluís! Hi ha molt per veure i viure allà...
Gràcies i bones festes!

Hahahaha Mart de Garriga... És que poso molt d'entusiasme en tot el que faig jo... :-)
Petons!

Clara ha dit...

Jo estic enamorada d'aquesta ciutat... Aquest 2008 hi he estat dues vegades. Al 2009 ja veurem... serà més dificil, però ho tornaré a intentar!
Hi ha tanta cosa a veure, que crec que ni visquen allà ho pots veure tot!

Rita ha dit...

Que bé, Clara!

Certament, hi ha molt per veure i a mi m'ha quedat tant encara...

Així que pugui hi torno! :-)

Benvinguda per l'illa, considera't a casa teva!

lilena ha dit...

Baby tooth decay, protect infants children's baby tooth. Children’s oral care tips and guikdes.baby bottle tooth decay