GoogleUna història senzilla, de persones senzilles, molt ben explicada i que mica en mica et va penetrant.
La vida d’una dona, des de jove, en ple franquisme, on fer petons era pecat, que comença a estudiar a la Universitat, a festejar, una vida senzilla, però plena, molt plena.
M’ha agradat molt. Està molt ben explicada, té molta força: plena de sentiment, amor, tendresa. Un llibre que passa molt bé i et deixa bé després de cada sessió de lectura. Malgrat els moments difícils, que hi són, i que entristeixen, deixa un bon gust de boca.
Curiós com corria per acabar-lo, per saber què més, però a l’hora lamentava que estigués arribant a la seva fi.
Una excel·lent novel·la, goso dir, del tot recomanable.
L’autora, la Sílvia Soler, va guanyar el Prudenci Bertrana 2008.
19 comentaris:
Me l'havia mirat i m'encanta llegir sobre el temps de guerra, les històries viscudes i la vida de la gent, però no sabia si fer el pas o no, ara si tu ho aconselles pot ser que el compri :) merci!
Doncs m'apunto la recomenacio.
són un plaer, i el millor indicador, les presses per acabar un llibre. anoto proposta per quan acabi alm les lectures dels reis. petooons
Anava a dir el mateix que l'anterior "comentarista". Tenim ganes d'acabar-se un llibre, i alhora "témer" quan arriben a l'última línia, és el millor indicador que l'hem disfrutat.
PS: Vaig tenir aquesta sensació amb "L'església del mar".
Mmmmm, un llibre sobre persones que viuen i prou... me l'apunto!
Entre els blogs i un parell de maleïts jocs de ordinador, no trobo tems per llegir llibres, però en vaig comprant. I anar fent pila!.
Entre que hi ha la llibreria aqui a la cantonada y aquestes recomanacions tan engrescadores....
El tinc a la llista ;)
gràcies i bon Any!
Jo ja me'l vaig comprar, però el tinc a la pila de la tauleta de nit. M'alegra saber que t'ha agradat, és una garantia :)
Un petonet de dimecres
També el tinc a la llista. Gràcies per la recomanació!
L'apuntarem a la llista.
La millor crítica que pots llegir d'un llibre és: "no vull que s'acabi". M'han deixat "Las vírgenes suicidas" de Jeffrey Eugenides. I em passa el mateix.
el posarem a la llista...
seré breu ... ok ... salut
Hola Rita,
Imposible resistir-se a un comentari com aquest.
Una abraçada
Las historias sencillas son las que mejor nos llenan, y hacerlas bien tienen un gran mérito, siempre da rabia que se terminen!
petons
Hi ha llibres que enganxen i si aquest t'ha enganxat és per alguna cosa, segur que és recomanable!
A mi també em passa el que dius amb els llibres que m'agraden... no puc parar de llegir però alhora, quan s'acosta el final, m'envaeix una pena molt gran per estar apunt d'acabar-lo!
Me l'apunto a la llista!
una abraçada!
diria que me l'apunto a la llista de llibres pendents, però ho dic tantes vegades que ja em fa basarda. És terrible això de veure que cada dia creix aquest munt virtual de llibres a l'espera de ser llegits.
Tal com et veig, Cesc, diria que t'encantarà! :-)
Si et decideixes, ja ens diràs el que, Striper...
Se'ns acumula la feina, oi, òscar?
Petons!
Així és, Ferran, l'he gaudit molt aquest llibre.
Apunta, apunta, Salva Piqueras... ;-)
A mi també em passa, Toy. Massa coses entre mans... Jo aprofito molt els trajectes en metro per anar i venir de la feina.
Espero que t'agradi, Joana!
Gràcies, Montse. Espero no fallar-te! ;-)
Petons, maca!
Hehehehe khalina, jo també tinc llista eh!
El buscaré, paseante!
Vinga, Jordi Casanovas! :-)
Hehehe mossèn, el breu! ;-)
Gràcies, horabaixa! :-)
Ciertamente, atikus...
¡Besos!
Diria que t'agradarà, iruNa!
Petons!
A mi també em passa, Jesús M. Tibau. Més llibre pendents que temps per llegir-ne... Ais el temps!
Acabo de descobrir el teu blog cercant informació sobre Petons de Diumenge, un llibre que m'acaba de regalar un altre plaer: llegir-te.
Em va encantar, tens tota la raó: un llibre de Persones de carn i ossos.
Una abraçada del teu nou lector
Publica un comentari a l'entrada