No m’he amagat mai del poc que m’agrada la tardor. Veure com s’acaba l’estiu, com s’escurça el dia, com fresqueja al matí i al vespre, tot això no m’agrada, em ve massa de nou tot just sortint de l’estiu, amb aquella llum...
Però enguany la tardor m’està agradant i tot. I és que estic vivint una primavera en plena tardor: m’estan passant coses maques, molt maques.
Una retrobada amb un amic illenc, que espero que hagi servit per consolidar una amistat que m’agrada molt tenir, una trobada amb un antic cap al que sempre he respectat i estimat molt, que després d’una sèrie de vicissituds que ha passat recentment, m’ha demostrat, un cop més, la seva grandesa, la seva fortalesa. Em va fer molta il•lusió compartir una estona amb ell i poder seguir aprenent d’ell. I per últim, però ara mateix potser el que em fa sentir més la primavera, una persona que ha aparegut a la meva vida i que ara mateix em fa sentir molt i molt bé.
Com que fins i tot a l’estiu a vegades també plou, hi ha hagut algun núvol també, i ja em sap greu, però ja és això viure també: saludar i acomiadar gent, què hi farem!
diumenge, 31 d’octubre del 2010
Primavera a la tardor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
37 comentaris:
Rita no saps con m'alegro que la primavera aixi entrat de nou a la teva vida. Veus com a la tardó també hi ha primavera?, la vida es bonica y plena de primaveras,tardos,hiverns i estius que san de viura al maxim.
Felicitats i un fort petó.
No hi ha millor manera de gaudir de la tardor d'aquesta manera. Felicitats, Rita! I que duri el teu somriure... ;)
És que em sembla que encara no ho has entès. Això de relacionar la primavera amb la felicitat, amb les floretes i les coses maques... la primavera no serveix per a res. La primavera molesta, la veritat, el que la descriu millor són les al·lèrgies que porta. No alegries, ja has llegit bé, al·lèrgies. En canvi, caram, mira la tardor, l'estació més maca de totes les que existeixen, amb els seus colors, amb la seva fresqueta, amb la seva pluja sobtada que genera moments d'allò més romàntics, que convida a estar-se a casa sota una manteta amb aquella persona, sí, sí, amb aquella persona. Ara ho comences a entendre, la tardor és el que havies estat esperant.
Ah... i felicitats, és clar.
Vaja, que tot molt bé però no ens enganyaràs: el que està convertint aquesta tardor en una primavera no és res més que el que expliques "per últim": una persona ha aparegut a la teva vida i et fa sentir molt i molt bé. La resta, genial, però la raó és aquesta, hehe...
Disfruta-ho molt.
M'alegre per tu. A mi sí que m'agrada la tardor i com diu Salvat-Papasseit: primavera d'hivern, primavera d'estiu, que tot és primavera...
tot això és fantàstic! per moltes primaveres, rita, a la tardor, o quan sigui :-)
Ja sabia jo que passava alguna cosa. Quan escrius poc és que estàs molt ocupada :)
pot ploure i fer el dia més lleig, que si estàs amb la persona que estimes i ets correspos, ets feliç igual i et don el mateix que sigui primavera, la tardor, etc.
A mi m'agrada la tardor, no t'enganyaré. I me n'alegro que aquesta t'estigui agradant. Encara que no sigui per qüestions climàtiques...
*Sànset*
La meva tardor
és com la primavera
potser és l'amor.
Bona tarda Rita.
ooh! viure una primavera durant la tardor és un regal de la vida! :) que et dure molt i molt! muaks!!
de vegades només cal que sabem viure la primavera en cada cosa que ens passa. Me'n alegro
Moltes felicitats per la teva primavera d'hivern! i a viure la felicitat! carpe diem!
Doncs a mi m'agrada la tardor, és el temps ideal per recollir el que hem sembrat a la primavera i preparar-nos per l'hivern... o sigui que no m'extranya gens que t'estigui sortint tot molt bé... hauràs semblat, filla!!! :-)
Una abraçada ben forta!
a mi me n'agraden els colors, els sabors, el primer cafè amb llet calent...
Podríem dir (i no és humor, és més una metàfora) que has plegat, caçat o collit un cistellet de rovellons aquesta tardor. Me n'alegro molt. Un petonet.
Cada estació té coses bones i aquesta de n'ha portat un munt. Que bé! :)
Que gaudeixis molt d'aquesta tardor-primavera que t'ha tocat aquest any. A mi m'agrada molt el canvi d'estacions ... m'agraden totes, vull dir. M'alegro molt de les coses bones d'aquesta tardor.
Gaudeix de tot aixó que t'esta passant mentre les fulles cauen, bufa el vent i et tapes amb una manteta, vora el foc i acurrucada amb aksta persona tant especial.
M'alegra molt que estiguis tant i tant bé :o)
Totes les estacions tenen la seva part bona. Però si hi ha un esdeveniment primaveral afegit...millor que millor!
I que duri :o)
Una abraçada
Me n'alegro molt!!!
oh oh oh! Me'n alegro molt :)
i felicitats pels premis cats!
Jo sóc la rara i la tardor m'encanta (allò de la manteta al sofa i xerrar hores i hores mentre es sent la pluja.... mmm!!!). I el que expliques és més bonic, encara. Sols queda dir: a disfrutar encara més!!!
Això s'ha de celebrar!
Amistat i quelcom més...genial!
Està molt bé això de retrobar amics. A mi la tardor no m'agrada gens ni mica!
Primavera o tardor, tot són excuses. Només ens val si hi ha calor, i no parlo del clima.
A gaudir-la!
A mi també em passava com tu, m'agradava l'estiu i a la tardor em deprimia. I no se perquè però aquest any m'agrada la tardor, la trobo romàntica, amb uns colors ben bonics. I ès que em sembla que la tardor la primavera, la pluja o el sol, els portem a dins, independentment del que faci a fora. El temps important ès el de l'anima. Petons i m'alegro de totes aquestes coses boniques que et passen.
Aquesta tardor ja han caigut les primeres neus, i ja se sap que "any de neus, any de béns".
Gaudim, doncs, d'aquesta tardor que, aquest any sí, s'està mostrant en tota la seva plenitud contradictòria.
Aiss que bé!!
A disfrutar-ho,guapa!
Doncs això és fantàstic, tenir una tardor primaveral o una primavera de tardor com la teua! Que et duri les quatre estacions senceres :)
Donx ja ho saps... A TOPE!!
Petonets
doncs a gaudir-la de ple!!!!!
com me n'alegro que estiguis tan radiant!!!!!
Me'n alegro de tenir una seguidora més, merci per passar a visitar el meu blog. A mi tampoc m'agrada gaire res que no sigui l'estiu.
De fet, el que jo et diria és el mateix que ha dit en XeXu... bé, potser en una cosa et donaré la raó totalment... en el tema de la llum. Jo no faria el canvi horari... deixaria aquestes dues hores de diferència i que la claror afluixes poc a poc i que, al pic de l'hivern, es fes fosc prop de les set estaria bé... prop de les sis és massa aviat :-)
Què maca la tardor!! :-))
La tardor s'associa al moment en què el dia declina, els animals hivernes, els ocells migratoris marxen...
La primavera és renaixement (amb pol·len i tot), vida nova.
M'alegro molt per tu i t'envejo.
com canvia el temps, segons la companyia... i si acompanya, és clar el temps.
salut i bon migdia
m'alegra que estiguis tant radiant, com el dia!!!
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Sou molt macos i maques tots!
Petons!
Publica un comentari a l'entrada