diumenge, 24 d’octubre de 2010

Història d'amor




S’havien conegut en el ball de la cooperativa, aquells balls d’abans on hi anaven els pares, els oncles, les tietes, els veïns... Ell venia de fora, d’un altre barri, i al no conèixer-lo ningú, hi havia una certa desconfiança, perquè tot i fer molta patxoca, a més era més gran.

Es va enamorar d’ella, però ella no s’acabava de decidir. L’anava a esperar a la feina i l’acompanyava fins al tramvia, agafava un taxi i quan ella baixava del tramvia ell era assegut en el bar de la cantonada esperant-la i així durant dies.

Un dia, però, ell li va posar un ultimàtum: si no li deia que sí, no el tornaria a veure mai més i aleshores ella es va decidir, li va dir que sí i van ser feliços la resta de les seves vides.

35 comentaris:

XeXu ha dit...

Però la història ha de continuar d'alguna manera, en quin moment apareixes tu en aquesta història?

Duschgel ha dit...

De vegades són les situacions límit les que ens empenyen a tirar cap a una banda o una altra. No sóc gaire amiga dels ultimàtums... però aquest va valer la pena!

montse ha dit...

Després d'aquest "sí" com continua? quin paper hi tens? Amb aquest ultimàtum amorós inicial, cal fer una continuació......

Candela ha dit...

Estic amb la Dush, a mi un ultimatum m'hagues fet fugir, però m'alegro molt per ells si van ser feliços per sempre!!!!

Necessitem més detalls, però! :)

Aristofeles ha dit...

A mi em van dir que no i la vaig seguit veient...no vaig poder complir l'amenaça, era tan maca...

Missis ha dit...

I ho varen celebrar amb una canyeta i un bon entrepà al Quimet d'Horta! Sí senyora! Com no podia ser d'altra manera!

Algun dia encara ens hi trobarem...

troyana ha dit...

Rita,
a mí els ultimatums m´espanten,també haguera fugit,però mira tú,açí pareix que va a funcionar.Eixiràs tu a l´història??
bsts

Mireia ha dit...

A mi els ultimàtums no m'ajuden gaire perquè em fan prendre decisions que gairebé sempre són equivocades, però veig que aquí va sortir bé!

Carme ha dit...

Rita i tu vas arribar una mica més tard i vas formar part d'aquesta felicitat?

No sé perquè però m'ha passa't pel cap que fos la història dels teus pares.... o dels teus avis...

En tot cas una història que té un final feliç. :)

fra miquel ha dit...

Eiii!!! El Quimet d'Horta! Un bon lloc per esperar la xicota o per convidar-la a una cerveceta!
Si un altre dia has de pujar per aquí, avisa que farem un tastet ;o)
petons

Elfreelang ha dit...

la història d'amor comença molt bé....estic amb la Carme ....després vas venir tu? Bon bar el Quimet !

kika ha dit...

a mi els ultimàtums tampoc m'agraden gens, tot i que he de confessar que en la meva història n'hi va haver un i vaig dir que si de seguida... ai!

kweilan ha dit...

Senzilla però bonica història d'amor.

GAIA ha dit...

Continuarà, o no?

Assumpta ha dit...

És la història dels teus pares? :-))

Assumpta ha dit...

Ooooh!! CARME!! hahaha te m'has avançat!! :-))

Emily ha dit...

Oh, quin bar més xulo!
Doncs d'aquesta història vas sortir tu, sort que ella es va decidir. Encerto o no?

estrip ha dit...

veig que tothom vol que continuï la història i a més hi apareguis tu! :)))

I van muntar un negoci junts que es deia Quimet d'horta?

Pakiba ha dit...

Una historia feliz en un lloc historic CAN QUIM D'HORTA.


Besitos.

rits ha dit...

tan fàcil? ojalà totes fossin així!!!

jo tb aposto perquè continuï la història!!!

garbi24 ha dit...

ara no ens pots deixar així....s'ha de continuar que segur que hi ha molt per explicar

fanal blau ha dit...

jo també esperaré la continuació...
La plaça eivissa i els seus carrerons són entranyables. El bar Quimet també. La història bonica perquè van ser feliços.
M'imagino la cara d'ella en baixar del tramvia!

Carquinyol ha dit...

oooohhhhh que romàntic.... un ultimàtum !! I rima amb... amb... umm... ehh... aquarium ?

;)

A una cooperativa no, però jo en conec a dos que es van conèixer a un viatge organitzat per una parròquia !

el paseante ha dit...

Suposo que ells, siguin qui siguin (si és que són persones reals), ja no ho poden llegir. Els hauria agradat molt. Un petonet.

DooMMasteR ha dit...

Ai, en vull més! :P

Joan ha dit...

Mmm, jo he estat per allà prenent quelcom amb la meva costella. Res d'ultimàtum per això. Sí, un cert sentit que hi ha més coses per dir.

Lula ha dit...

Uixx...
A vegades un caixa o faixa et fa prendre una decisió que anem 'procastinant' només pel fet que qui dia passa any empeny i les decisions que provoquen canvis fan una mica de basarda.

Jo crec que si no s'havia decidit era xq no volia perdre'l però potser no era exactament el que volia i li servia per mantenir l'espera, o bé com a comodí del públic.
Segurament van tenir una vida junts agradable i en certa manera feliç, però no m'acaba de convèncer, no sé xq.

Jo provablement li hauria dit que ho sentia molt.
És dps d'un NO en que potser la història hagués començat a rutllar.

Alyebard ha dit...

Que continuï! Que em els temps que corren necessitem d'històries amb final feliç.

Lluís Bosch ha dit...

Ostres! Al Quimet d'Horta hi he perdut unes quantes hores de la joventut, per dir-ho d'alguna manera! Tot i això, mai no hi he viscut una història d'amor. Però ara em fas pensar que deu ser un bon lloc per a fer-ho.

jordicine ha dit...

Una història molt maca!

mirambella ha dit...

I ja està? així de sencill? Potser tens raó, hauria de ser així de sencill, som nosaltres que ens compliquem la vida, i ens agraden les telenoveles. T'haig de dir que a mi gens no m'agraden de fet.
Petons Rita.

Rita ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.

Fa uns dies vaig ser en aquest bar, després de molts i molts anys, i em va venir al cap la història, perquè justament en aquest bar era on ell la va esperar durant dies fins que li va donar l'ultimàtum.

Deric ha dit...

alguns coneguts?
molt guapa la foto

Ferran ha dit...

Quina història d'amor més bonica :))
Ai, profund sospir...

Rita ha dit...

Deric,
Gràcies! Sí, molt coneguts... :-)


Ferran,
Aissssssssss... :-)