dilluns, 4 d’octubre de 2010

Sense respostes



Fa uns dies que una persona em fa preguntes i només faig que dir-li que no m’agraden les preguntes, i és que no m’agraden, sobretot quan no les puc respondre, perquè ni jo mateixa tinc respostes.

Per respondre-les, s’han de tenir les coses clares, hi ha d’haver una certa coherència, i ara mateix sóc un mar de dubtes, un mar ple d’onades, que van i vénen, que esclaten, que tornen enrere, que vénen amb força i acaben en un no res, que vénen fluixetes, però que se t’emporten rodolant,...

No és com m’agradaria, però potser perquè tampoc sé ben bé què m’agradaria. Sempre dic que el temps ho resolt tot, perquè ho posa tot al seu lloc, i ara mateix el que vull, el que necessito, és temps. Que passin les coses, una darrera de l’altra, i el temps decidirà. Jo no en sé més ara mateix.

34 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Tu mateixa tens la resposta a totes aquestes preguntes: necessites temps.

Així que si la persona de debò el que vol és saber les teves respostes, et donarà aquest temps. Si el que vol és que li contestis el que vol escoltar, et seguirà preguntant i preguntant.

Llàstima que la teva illa roja no estigui més aïllada, t'aniria d'allò més bé en casos com aquest !!

kika ha dit...

en aquest casos només cal paciència ... no voler accelerar els esdeveniments. no posar-se nerviosa volent que es resolgui de seguida... a vegades costa però es veu que tu ho tens clar!

Aristofeles ha dit...

Trobaràs antipàtic el que et diré, però jo penso tot el contrari, crec que temps es el no tenim. Tenim data de caducitat. Que potser et precipites? Si,segurement. T'equivoques? probablement després t'arrepentiràs. Però a la vida he après que el temps es una cosa que no tenim. De vegades quan es demana temps es perquè no volem dir no.

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

els savis diuen que les respostes venen soles, que quan ests en silenci, llavors tot és fa clar...
jo només sé que et pots fer moltes preguntes, que en generen d'altres fins que pares i amb això, en aquest transcurs pot haver passat molt de temps i et pots trobar que ets en un monestir, en una platja asoleilada o a casa en un racó escoltant un tema musical...
però venen no ho dubtis, venen!

salut i vida

MK ha dit...

Temps...sempre es recomana temps..
i deixar "fluir" també es recomana molt i "no interferir" en les coses també es veu que es un bon consell . Però per una tabalot com servidora ,l'especialitat de la casa es "entrar como elefante en una cacharreria" , o "al trapo" que diríen el pro-taurins. No em sol funcionar be , tot s'ha de dir...la font dels dubtes sol sortir correns ...però surts de dubtes això si .
petons,guapa ,ambel teu impecable sentit comú se positivament que te'n sortiràs be

Pakiba ha dit...

Rita tú tens que fer el que et dicte el teu cor i aixi sempre serás feliç.

Que et vaigi tot bé amiga i que tinguis molta sort.

fada ha dit...

Una abraçada i un petó ben grans!

Pere ha dit...

"No em parlis
no em diguis
no em preguntis amor
perquè no sé ...
i m'angoixa
el no dir-te.
I el temps, el nostre temps
portarà a poc a poc respostes."

Bon dia Rita.

Elvira FR ha dit...

Si et cal temps, pren-te el temps que calgui...m'ha vingut al cap el Petit Príncep que mai contestava a les preguntes si no era fent ell una altra pregunta....

troyana ha dit...

De vegades,pareix que no passa el temps,que no arriven les respostes,pareix que s´esgote la paciència i també l´esperança...let it be,Rita,de vegades lo més dificil es deixar-se portar.
bss

garbi24 ha dit...

sempre s'ha de contestar a les preguntes, encara que sigui amb un: no ho se, el temps dirà

Alyebard ha dit...

Només ens penedim del que no fem, tira't a la piscina: respon-li

Albert B. i R. ha dit...

Ningú ho sap tot ni té totes les respostes a tot el que passa. És impossible. No t'has de sentir malament!

LEBLANSKY ha dit...

Rita, si et serveix, a mi em passa com a tu: la necessitat apremiant de respondre, de decidir-se, a mi m'agòbia. De vegades penso que fins i tot no calen respostes a certes qüestions, que l'acció ja és la resposta, ni que sigui l'acció de prendre's un temps.
Una abraçada!

Emily ha dit...

Sempre ens deixes a mitges. Quines preguntes? sóc tafanereta :P
Preguntes, respostes, massa complicat, ànim!!

novesflors ha dit...

Sí que tens resposta, tu mateixa ho dius, la resposta és TEMPS.

rits ha dit...

no et faci cosa demanar temps en la teva resposta, però dóna una resposta. Fins i tot pots dir que no en saps la resposta.
Però la sinceritat per davant de tot.

molts ànims. No t'engoixis. Reposa, segur que la resposta que estàs buscant la trobaràs en el moment que sentis pau.

Arare ha dit...

deixa fluir la vida.

Una abraçada forta-forta-forta.

XeXu ha dit...

Et diria que et prenguis el teu temps, però que facis saber a qui pregunta que necessites aquest temps, si no l'espera es fa eterna i dolorosa. Demana calma, però també utilitza el teu temps per pensar, i no per deixar passar les coses soles.

Ferran ha dit...

No cal que en sàpigues més, benvolguda Rita. De fet -permet-me ser un xic superficial, avui... de fet, n'hi ha prou que et vagis preparant per un cap de setmana de bon rollo, de desconexió, de desvirtualitzacions, de... Berlin!

La resta vindrà sola :)

ps: ara seriosament, temps, temps i temps. Tant com calgui.

Lluís Bosch ha dit...

Aquest cop he empatitizat de veritat amb la teva realitat: a mi em costa horrorosament respondre, perquè sobre la majoria de coses de la vida tan sols en tinc preguntes i dubtes, però cap resposta. Fins i tot em preocupa una mica la gent que sol tenir les respostes... no me'ls crec mai. Penso que ja maduraran fins a tenir un bon dubte.

el paseante ha dit...

Aquest debat l'escolto fa dies en diferents mitjans de comunicació. Tots som un mar de dubtes (i ens manquen respostes) amb el joc del Barça d'aquesta temporada. Diuen que els jugadors han tornat cansats del Mundial, o que ja no tenen fam de títols, o que la plantilla ha quedat curta enguany, o que s'elaboren massa les jugades, o que falten els gols de la segona línia...

Tu ho has dit: el temps ho resol tot. Queda't tranquila i confia en aquest equip que portes al cor. I amb el Pep.

PD: S'ha notat molt que no sabia què dir-te? :-)

Candela ha dit...

Que no et pressionin.
Temps al temps.

montse ha dit...

La gent ajuda a trobar respostes i cal escoltar-les per poder madurar la teva resposta interior, aquesta que ajude a sortir del pou i avançar.

jordicine ha dit...

Un dia em van dir que el dubte és la resposta. Un petó, RITA.

sànset i utnoa ha dit...

Sempre he pensat que el temps ajuda, però no solventa. La qüestió es trobar nosaltres mateixos les respostes que necessitem, o alguna cosa que s'hi assembli. Una mica de paciència amb un rajolinet de persistència.

*Sànset*

Rita ha dit...

Carquinyol,
Com m'agradaria ara poder ser a l'Illa i prendre el sol i nedar...

Efectivament, el temps ho resoldrà. Gràcies maco!
Petons!


kika,
Claríssim, per sort!
Gràcies, maca, i petons!


Aristofeles,
Tens raó i coincideixo amb tu eh, però no precisament en aquest cas. Aquí només cal temps i fer unes passes amb una certa cronologia, després, tot quedarà resolt.
Gràcies i petons!


Joan Calsapeu-Layret,
Efectivament la resposta vindrà sola, només és una qüestió de temps.
Gràcies i petons!


MK,
Em sembla que em sobreestimes... :-)

Jo també era de les d'entrar "como un elefante en una cacharrería", però la meva experiència em diu que no funciona gaire. Ara he après a donar temps al temps, per més que costi a vegades...
Petons, guapa, i gràcies!


Pakiba,
Gràcies, maca, així ho faré!
Petons!


fada,
Gràcies guapa! Estic contenta que arran d'això haguem parlat... :-)
Petons!


Pere,
És preciós això que m'has deixat. Gràcies, maco!
Petons!


Elvira FR,
Potser m'ho hauré d'aplicar... :-)
Gràcies, maca, i petons!


troyana,
En aquest cas el temps és el gran protagonista de la peli (m'ha fet gràcia fer aquest símil amb tu...).

Em deixaré portar, però quan toqui.
Gràcies i petons, maca!


garbi24,
En aquest cas no, garbi. El preguntador no és l'afectat...
Gràcies i petons!


Alyebard,
No és el cas aquest, no. Precisament sóc de les que es tiren a la piscina. No m'agrada plorar pel que no vaig fer...
Gràcies i petons!


Albert B.iR.,
Gràcies, tens molta raó!
Petons!


Leblansky,
Cert, tens tota la raó, i en aquest cas en concret, ha de ser així.
Petons i gràcies, maco!


Emily,
Tranquil·la, cosa de temps només... :-)
Gràcies i petons, maca!


novesflors,
Exacte, només és cosa d'això!
Gràcies i petons, maca!


rits,
Gràcies, maca, i petons!


Arare,
Bé, deixar que les coses passin tal com han de passar ja és això...
Gràcies, guapa, i petons!


XeXu,
Gràcies, maco, i molts petons!!


Ferran,
Em sembla, i així ho espero, que per al capde de Berlín estarà tot resolt, per bé o per mal. :P
Gràcies i petons, maco!


Lluís Bosch,
Doncs ja veus que coincidim avui i saps, me n'alegro!
Gràcies i petons!


el paseante,
Hehehe quin trastet estàs fet. Pesat!!! ;-)
Petonet!


Candela,
Gràcies, maca, i petons!


montse,
Gràcies, maca, i petons!


jordicine,
Doncs segurament va per aquí la cosa...
Gràcies i petons, maco!


sànset i utnoa,
En aquest cas el temps és molt important tot i que després calgui prendre decisions... :-)
Gràcies, Sànset, i petons!

Mart de Garriga ha dit...

Jo malavejaré no fer gaire preguntes, per si de cas. Besades

Txell ha dit...

Doncs si no ho tens clar pren-t'ho amb calma, que ningú t'apreti ni et posi presses, nomes tu pots dir SI o NO.

Calma i paciència, que es la mare de la ciència :-D

Un petonas ben gran!!!!!

DooMMasteR ha dit...

Si necesites temps pren-te temps. Les coses al seu temps i sense presses ni presions.
Una abraçada! :-)

Rita ha dit...

Mart de Garriga,
Millor... :-)
Petons!


Txell,
Gràcies, bonica, i molts petons!


DooMMasteR,
Així ho faré, gràcies!
Petons!

Ferran ha dit...

Espero que poc a poc et vagis sentint millor, Rita. T'envio un grapat d'ànims i energia positiva :-)

khalina ha dit...

Rita, el temps almenys fa canviar la perspectiva de les coses, o enfocar-les més.
Tu tens la resposta, el temps farà que l'assumeixis

Rita ha dit...

Ferran,
Tot està bé, gràcies guapu!
Petons!


khalina,
El temps va fent feina, gràcies maca!
Petons!