diumenge, 10 d’octubre de 2010

Sopant d'hora

Molt d’hora, faltava ben poc per a les nou de la nit, entrem al Petit Comitè. Una decoració fosca, masculina, elegant, però austera a l’hora. Ens demanen si fumadors o no fumadors i el meu acompanyant gentilment em cedeix la tria que es decanta per fumadors.

Una carta no excessivament extensa ens posa al davant la cuina tradicional catalana. Quin goig! I és que amb la cuina tan fantàstica que tenim, la cuina de les mares, de les àvies, ben feta, per a mi segueix sent la millor.



Hem dinat molt bé, hem anat a plaça i m’ha cuinat tot de menges boníssimes, entre d’altres un tzatziki deliciós, i per tant no hi ha molta gana, però ho solucionem demanant uns rovellons. Uns rovellons boníssims, només amb una simple picada d’all i julivert, tot i que la simplicitat també s’ha de saber fer: una picada en la seva mida justa i una cocció suficient per donar perfum, aroma, però sense treure cap gust de bosc als rovellons.

Curiosament, sense dir-nos-ho, tots dos triem el mateix segon plat: peus de porc amb prunes, un plat senzill, però exquisit. En els serveixen desossats, un punt passats per la paella que hi deixen una fina crosta, molt suau.

Bebem un vi mallorquí, Quíbia, un vi blanc molt suau, que passa molt bé i amb el que l’acompanyant ha tingut molt a veure perquè es digués així.

Uns formatges artesans amb codony tanquen aquest àpat deliciós, que hem gaudit sols, perquè a Barcelona i en dissabte la gent surt tard a sopar, i per tant quan el menjador de fumadors es comença a omplir nosaltres estem a punt de marxar.

Mentre fem el cafè i esperem el compte, entra un matrimoni amb una jove, una parella jove, i tres homes. Em fixo amb aquests tres homes, grandets, molt elegants, un d’ells sembla francès, i el que sembla d’aquí, i que deu ser l’amfitrió, el que domina territori i restaurants, parlant espanyol diu: “¡Aquí no vamos a comer ‘rovellons’!” Noto com se’m posa un somriure a la cara i penso doncs no saps massa on ets, em sembla, ni el que et perds...

Sortint, asseguts en un banc de la Rambla Catalunya, fent una cigarreta tots dos, parlem de com de difícil és per a les actrius d’una certa edat trobar feina, de quan jo era jove i de les meves “males” companyies, que no eren dolentes, però sí diferents i de com patia la meva mare, pobreta, innecessàriament perquè res em va fer canviar...

Acabades les cigarretes, baixem caminant fent una llarga passejada fins al metro de Jaume I.

31 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Una vetllada memorable, i la passejada final fantàstica. Mil petons.

XeXu ha dit...

Tot i semblar una trobada molt agradable, no sé per què té un regust trist, i no serà el dels rovellons, que no dubto que devien ser boníssims!

Elvira FR ha dit...

M'ha agafat una mena d'enveja sana Rita....quina vetllada gastronòmica i de complicitats! aquestes coses fan que la vida prengui sentit malgrat les dificultats! Per cert ho expliques tan bé que us anava imaginant...el restaurant, la llum, els plats...una escena de pel·lícula!

Candela ha dit...

Jo també t'envejo, sembla una cita molt especial. Fa tant que no gaudeixo d'un sopar d'aquests... :)

I la passejada mmmmmmm

garbi24 ha dit...

Les coses bones cal repetir.les tantes vegades com es pugui.....

Ferran ha dit...

Pinta genial, la vetllada. Jo no hi veig "peròs": sembla un vespre força ideal!

Per cert, és nou, aquest restaurant? recordo bé el Passatge de la Concepció pel japonès del Tragaluz (nyam!), però aquest no em sona...

Candela, reina, no ens ploris que tu gaudeixes amb altres coses ;)

mar ha dit...

si que fas envegeta si...

m'apunto el lloc... el tindré en compte per a properes ocasions i sortides...

(em sembla que se m'acumulen ja que ara que recordo ja n'has recomanat d'altres que encara els tinc en llista d'espera... aix...)

Anònim ha dit...

una suma de "petites coses" que, al capdavall, sumen un total ben gratificant , oi Rita?

Mireia Solsida

rits ha dit...

quina vetllada tan tranquil·la i recomfortant. Poder deixar anar les preocupacions o més que preocupacions, coses que queden dins, una agradable passejada..... preciós!

khalina ha dit...

Pel que veig una vetllada deliciosa.

Ens parlaràs d'aquestes "males companyies"? ;)

Pere ha dit...

Ostres! i dius que no teníeu gana: rovellons, peus de porc i formatges amb codony.
A mi també m'agradaria conèixer la història de les males companyies ...

Bona tarda Rita.

novesflors ha dit...

Que bé sona, la vetllada tal com la contes...

estrip ha dit...

sopant d'hora es pot aprofitar molt bé l'inici de la nit.

Pakiba ha dit...

Un sopar que espero aixi sigut molt maco.


besos

Francesca ha dit...

No hi ha res millor que sopar d'hora... així pots gaudir d'una excel·lent sobretaula o/i d'una encantadora passejada; l'unic requisit és està ben acompanyat!!!

Enhorabona per saber escollir els amics, Rita ;-)

Albert B. i R. ha dit...

I pensant que ahir per sopar em vaig haver de conformar amb uns sandvitxos de pernil dolç i formatge... això vostre va ser un àpat com cal!

Clint ha dit...

quin post tan maco..el petit comitéèel tinc pendent, una bona crítica més..

Ara, el proper post, una mica d'història i d'aquestes males companyies. Hi haurà hagut una Rita dolentota?

Petó, fumeta!

Jordi Casanovas ha dit...

Amb la tzatziki m'has fet pensar amb una història de fa anys. En faré un post...

Carquinyol ha dit...

redéu quin sopaaaaaaaaaaaaaaaaaaaar !!!

sànset i utnoa ha dit...

Al títol hauries d'haver avisat: "post que pot fer entrar gana".

Que és l'hora d'esmorzar!!!

*Sànset*

òscar ha dit...

El tancament del cercle d'un bon sopar només és possible en bona companyia.

Emily ha dit...

Et veig diferent, com a romàntica, enamorada, preguntant-te què fa un dia diferent de l'altre...ai, ai..

Anònim ha dit...

Jo sóc l'angelet que et mirava des de l'altura segura del pensament. Et veia peró sense vigilar-te perqué sé que puc confiar en tú. Un sopar i una cançó poden fer creure que les casualitats existeixen i que l'un es conseqüencia de l'altre. L'enveja que has estimulat s'alimenta del sopar, d'una passejada i de tot alló que un guió qualsevol diria que passa després. Peró jo sé que els teus guions no son un guió qualsevol.
Haig de reconèixer que m'has fet obrir la gana, peró d'aixó ja fa un cert temps.

Rita ha dit...

La cuina vermella,
Molts petons per vosaltres, triomfadors! :-)


XeXu,
Cap tristesa doncs, una trobada entranyable i molt d'afecte, de debò!
Petons!


Elvira FR,
Vam estar francament bé, certament.
Petons!


Candela,
Quan vulguis et porto a sopar jo doncs! :-)
Petons, maca!


garbi24,
Procurarem!
Petons!


Ferran,
Va ser un vespre encantador, en pots estar ben segur!

T'ha passat com a mi, del passatge de la Concepció només recordava els Tragaluz i el Japo del Tragaluz, però n'hi ha un altre i aquest encara... :-)

Hehehe molt bo el comentari a la Candela, amb "lo" bé que s'ho passa!!


mar,
Hi ha temps, tranquil·la...
Petons, maca!


Mireia,
Ben cert això que dius...
Petons, maca!


rits,
Així va ser, una vetllada d'aquelles que posen piles...
Petons, maca!


khalina,
Hehehe no eren dolentes no, tranquil·la...
Petons, maca!


Pere,
Tranquil! Els rovellons i les postres els vam compartir, no em semblava que calgués aquest detall... :-)

És una història molt senzilla la de les males companyies, té poc a explicar, però les mares ja saps com són...
Petons, maco!


novesflors,
Sí que va sonar bé, sí...
Petons!


estrip,
Cert, però no en tenim massa costum, oi?
Petons!


Pakiba,
Un sopar molt agradable i ben bo...
Petons!


Francesca,
Gràcies! La bona companyia era garantida. Els bons amics sempre ho són.
Petons!


Albert B.iR.,
Quin greu que em sap doncs... :-)
Petons!


Clint,
M'atreveixo a dir que t'encantarà...

La Rita sempre ha estat una bona nena. Tu sí que em sembla que estàs fet un dolentot! hahaha
Petons, guapu!


Jordi Casanovas,
Esperarem el teu apunt doncs...
Petons!


Carquinyol,
Sempre pots tenir un detall amb la mare del carquinyolet... ;-)
Petons, maco!


sànset i utnoa,
Dispensa, Sànset, guapu!!!!
Petons!


òscar,
Sempre! (Pa que desir nada más...)
Petons!


Emily,
El XeXu el veia trist, tu enamorada... Com sou eh! hehehe
Petons, bonica!


Anònim,
Tu sí que en saps! ;-)
Petons, maco!

LEBLANSKY ha dit...

Rita, no conec el Petit Comitè,`però després del que tu en dius, em sembla que no trigaré massa en anar-hi.
El que em deixa un munt d'interrogants és el final del teu post. És clar, m'imagino que un bon sopar i una bona companyia dona per molt :)

Deric ha dit...

es nota molt que aquella nit vas ser feliç!!!

Gabriel ha dit...

Rita:
Moltíssimes felicitats pel Premi Cats Miscel·lània!
Estic revisant com ha anat la Gala i estic contentíssim per qui són els guanyadors.
Una salutació!

MK ha dit...

fa temps vaig agafar al vol la teva recomanació del "Segons Mercat" de la Barceloneta un dia que em venia gent de fora i volíen coneixer el barri i varen ser un exit le navalles ,les croquetes ...
Prenc nota del "Petit Comité".
gracies!

DooMMasteR ha dit...

Quina bona nit! Felicitats! :-)

Rita ha dit...

LEBLANSKY,
Si t'agrada la cuina catalana de sempre, només amb petits tocs innovadors, t'encantarà!

No pateixis, no era tampoc res massa important, de debò, però en la conversa que teníem vaig recordar-ho i va sortir. Si coincidim en alguna trobada, te'n faré 5 cèntims. :-)
Petons i gràcies!!!


Deric,
M'ho vaig passar bé, sí!
Petons!


Grabriel,
Gràcies, maco!
Petons!


MK,
T'encantarà si hi vas!
Petons!


DooMMasterR,
Gràcies, guapu!
Petons!

el paseante ha dit...

Si guanyo les eleccions a l'alcaldia de Blogville, prohibiré els posts (val, apunts) que parlin de menjar. Us llegeixo de matinada, coi, i sempro acabo remenant a la nevera.

PD: Aquest cap de setmana en vaig menjar de rovellons amb una picadeta d'all i julivert a Ca La Mare. Boníssims.