dimecres, 10 de novembre del 2010

El problema de l'Església

Google



Quan era una nena –ja fa uns quants anys d’això- recordo haver vist per casa uns llibres, crec que eren quatre volums, que es deien una cosa així com “Enciclopedia de la mujer”.

De més grandeta, suposo que adolescent ja, recordo haver-los fullejat i, tot i ser “de la mujer”, més aviat semblaven per al marit perquè tot eren consells per a complaure’l, atendre’l, servir-lo, “fer-lo content”, “feliç”...

Curiosament, llegint ahir les declaracions a La Vanguardia del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, arran de la participació de les quatre monges –úniques dones que van intervenir en tota la cerimònia de la dedicació– precisament per netejar l’altar, ungit pel Papa amb els sants olis, i escoltant avui a RAC1 les declaracions de la superiora de la congregació de la Catedral, Antonia Cano, concretament quan ha dit: “que miren si un hombre casado no está feliz de ver a su mujer limpiar, cuando es lo que tiene que hacer la mujer en la casa…” m’ha vingut al cap aquella enciclopèdia de la mare i he pensat que el problema de l’Església és exactament aquest que s’ha quedat ancorada allà, 40 o 50 anys enrere.


35 comentaris:

miquel ha dit...

Saps què? Que potser molts homes, i no necessàriament catòlics, també s'hi han quedat encorats, cosa que encara és més greu.
Ho dic jo per si no s'atreveix a dir-ho alguna dona.

fanal blau ha dit...

Rita,

aquesta enciclopedia de la mujer, també corria per casa, i afortunadament, els homes de casa meva han anat deixant anar l'àncora, amb convenciment.
Ara, aquesta superiora, jo la posaria al pis inferior "a limpiar" les seves neurones atrofiades.
No sé, noia, però, hi ha dies que flipo...i no em puc acabar de creure algunes coses...
Una abraçada!

Pere ha dit...

Les imatges de les monges netejant l'oli de l'altar i del terra, enmig de tota la parafernàlia de la cerimònia, vestides amb austeritat de negre enmig de tant bisbe i capellà de luxós blanc daurat era xocant i em va indignar.
Semblaven les formigues obreres del niu.
Allà es va veure que l'Església ha quedat ancorada 1500 anys ... i consideren que les dones només són aptes per criar fills i servir fidelment als seus marits.

Bona nit Rita.

Sergi ha dit...

Anava a dir el que a dit en Pere, que de 40-50 anys res, sinó molt més. Jo hagués dit 400 o 500 anys, però 1500 també em val. I per no faltar al que diu l'altre pere, és cert que molt homes s'han valgut d'això, i és certament trist. Ja s'ho trobaran. Per sort, les dones no s'han quedat ancorades enlloc, i si una cosa han après bé, és a estirar del carro.

Ferran Porta ha dit...

És una llàstima. A cada passa que fa, a cada paraula que pronuncia, l'església catòlica expulsa algú del seu regne. Com a comercials són el pitjor que s'ha vist mai.

Garbí24 ha dit...

el problema que tenen es que no han avançat, s'han quedat estancats a l'edat mitja. Per sort no poden posar gent a la foguera que sinó encara estarien igual

Carquinyol ha dit...

La meva dona i jo també ens vam fixar en la imatge de les mongetes netejant i tots aquells bisbes i similars mirant-ho. Una mostra més de que és una institució que no ha evolucionat.

Encara que, si permets que t'ho digui, jo canviaria el títol de l'apunt per 'Un dels problemes de l'Església'

Carme Rosanas ha dit...

Jo m'afegeixo al Pere i al Xexu... 40-50? Ni pensar-ho 1500 anys! :) com si en comptes d'un problema fossin 1.500 problemes.

Joan ha dit...

Procuro no perdre el temps amb aquesta gent, són un cas perdut.

Núria Martí Constans ha dit...

Teniu tota la raó: l'església és arcaica, arcaica, i ara encara més amb aquest Papa que torna a la litúrgia antiga i que no para de dir bestieses. El mal és que a casa nostra n'hi ha molts que pensen com ell...

Pep ha dit...

Estic amb vosaltres,
no hi ha maneres d'evolucionar ???
Sovint em penso que hi ha gent que només es mira al seu estatus social com si fos el més bonic del món.
Tan són els capellans, com els que creuen tenir la veritat de la vida.

montse ha dit...

l'església és carca, no ha evolucionat, encara viu a l'edat mitjana.
Sí, ens xocava veure les monges netejant enmig de tanta pompa eclesiàstica. Però malauradament a la nostra societat encara majoritàriament és la dona qui fa les feines de la neteja.

Unknown ha dit...

No sé si vau veure fa uns mesos un 30, minuts dedicats al Ratzinger, era revel·lador del gir "pre-conciliar" que abandera aquest protector de pederastes que paradoxalment va ser partícip directe del Concili Vaticà II.
Recomano un article de El país de dilluns de Juan G.Bedoya.. Aquí vaig aprendre que ves per on les monges portaven hàbit pre-conciliar.
És evident que l'abisme entre realitat i el que defensen és cada dia més gran. Però tot i així encara tenen massa poder.

mirambella ha dit...

Què puc dir, estic totalment d'acord en tot el que comenteu. L'esglèsia ès tot un atràs en tots sentits. Petons Rita.

Ariadna ha dit...

Poca cosa a afegir, Rita, estem tots d'acord en aquest punt.
Sort que ja no cremen a la foguera. A més d'una faria dies que ens haguessin cremat.
Ptns.

TRoyaNa ha dit...

Rita,a este pas l´esglèsia es convertirà si ja no és en una secta minoritària.No es pot estar més desvindulat i menys en contacto amb la societat actual.
bsets

TRoyaNa ha dit...

desvinculat,volia dir

PS ha dit...

La única cosa que puc afegir també és que estic d´acord amb tots vosaltres. Quan veig i sento coses com aquestes penso que no sóc d´eixe món o més ben dit , ells no ho són. El que passa és que massa sovint veig formiguetes ( sense hàbit de monja) amb el drap a la mà mentre l´altre s´ho mira.
Ens queda camí per córrer encara.

Lula ha dit...

Més anys, més...
I wenu, a mi m'agrada fer les coses de casa més aviat poc, però les faig xq cal viure decentment. I no m'importa.
Ara, plantejar-me fer feliç algú veient-me netejar... ehemm...

petons

Anònim ha dit...

Més que "un" problema, l'església en té uns quants més. I no és que estigui ancorada a fa 40 o 50 anys, sinó que directament, si per ells fos, tornaríem a l'edat mitjana.

Jordicine ha dit...

L'església sempra ha estat masclista. Fins que les donen no puguin donar una missa tot s'hi val. Un petó i fins aviat.

novesflors ha dit...

...i també em sembla molt greu que no solament els prelats sinó també les monges, que són dones, pensen d'aquesta manera tan atrofiada. És com si els esclaus estiguessen d'acord a ser-ho.

Mr. Aris ha dit...

L'esglesia es un reflexe de part de la nostra societat, on la dona només la volen "a casa fent sus labores". Ara, hi han dones que ho veuen be i potser això és el pitjor enemig d'una dona, una altra dona. Jo he comentat aquest tema de que les monges no poden fer missa fora de Catalunya, i m'han dit que clar, que es el que té que ser. (horror)

LEBLANSKY ha dit...

Rita, si vols que et sigui sincer, a mi les declaracions de la monja -les dels altres són más de lo mismo- m'han fet pena, molta pena. A mi m'ha vingut al cap la imatge de l'esclau que dona la vida pel seu amo. Molt trist!

El porquet ha dit...

El problema és que viuen tancats/des en el seu món i ja no veuen més enllà.

Memorable també el dia que va sortir una monja clarissa de les que havia preparat tot el pa de combregar per al dia del Papa. Va sortir ben escandalitzada perquè havia treballat 9 hores!!!! i és clar, no hi estava acostumada...

Pakiba ha dit...

Aquesta enciclopedia també estava a casa i verdaderament era per homes en comta de dones . No més per servirlos.

Els capellans tindrian que possar-si al dia ,pero aixó significaria,"bajarse del burro" i no volen.

fra miquel ha dit...

Per casa dels pares també corria un llibre d'aquests...
Crec que el buscaré per ensenyar-li a la meva filla. Que vegi que si bé al seu entorn les coses ja no funcionen així, a l'església catòlica continuen igual que diuen en aquest llibre
Petó, RITA

Elfreelang ha dit...

ja ho diuen el seu regne no és d'eixe món per això estan encara al segle XII....

el paseante ha dit...

Això ho podeu llegir a l'edició digital de El País (27-9-90):

El ministro de Justicia, Enrique Múgica, pidió ayer públicamente perdón a quienes se hayan "molestado o escandalizado" por la "broma" de carácter machista que gastó la semana pasada a la vocal del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), y militante del PSOE, Cristina Alberdi. Las disculpas de Múgica se produjeron en el curso de una pregunta presentada por la diputada del PP Loyola del Palacio. El diálogo entre la interpelante y el ministro, en el que ambos emplearon un tono crispado y desabrido, se desarrolló en los siguientes términos. Loyola del Palacio: "Es cierto que el señor ministro de Justicia, a la opinión de la señora Alberdi sobre la conveniencia de una mayor representación de mujeres en el próximo Consejo, respondió: ¿Es que han hecho cocinas en las nuevas oficinas?".

Ho va dir un ministre socialista no fa pas 40 o 50 anys. Aquest és un problema de l'església, però també de la societat.

DooMMasteR ha dit...

Ho vaig escoltar per la radio i la veritat, em van deprimir força les paraules de la monja. L'esglèsia catòlica és una secta, i les monjes víctimes!

Mireia ha dit...

El que no entec ésc om no els hi fa vergonya, no ho entenc... hi ha coses que veig tant clares que són incapaç d'entendre altres opcions. per mi que tots hauríem de ser iguals: mateixos drets , mateixos deures és com la fe pels cristians, una cosa que no cal ni araonar: una obvietat!
Suposo que l'esglèsia no ho veu com jo.

Rita ha dit...

pere,
Gràcies, pere. Massa homes encara... :-)


fanal blau,
A mi també em van sobtar les declaracions de la superiora...


Pere,
A mi també em van indignar. Però ja veus que elles n'estan satisfetes i tot... Lamentable!


XeXu,
Cert, però encara ens consideren exagerades, que no n'hi ha per tant ens diuen sovint...


Ferran,
Una bona manera de veure-ho... :-)


garbi24,
Doncs no m'extranyaria...


Carquinyol,
Tens raó amb el que dius del títol, en tenen uns quants més de problemes... :P


Carme,
També teniu raó els que dieu 1.500 anys. Però com que a mi em va fer pensar en l'enciclopèdia aquella...


Joan,
Bé, jo n'hi perdo poc, però em vaig mirar la cerimònia per televisió i no vaig poder evitar esgarrifar-me amb la presència de les monges netejant...


Núria Martí Constans,
Cert, n'hi ha massa que pensen com ell...


Pep,
Sembla que per a ells no existeix l'evolució...


montse,
Ja ho pots ben dir. Encara són majoria les dones que fan la neteja...


Eulàlia Mesalles,
Cert, massa poder és el que tenen i no volen deixar, naturalment...

Molt interessant l'article del País, gràcies!


Mirambella,
Coincidim doncs...


Ariadna,
Segur! :-)


troyana,
Ja ho pots ben dir...


País secret,
Molt camí tenim per davant i moltes dones també que no ajuden...


Lula,
Estic d'acord amb tu. Si haig de fer feliç un home netejant, plego, francament!


Albert B.iR.,
Cert, ja he dit que teniu raó... :P


jordicine,
Coincidim, Jordi!


novesflors,
És que hi ha dones que ens fan molt mal encara...


Aristofeles,
Ja ho dius bé, horror!


LEBLANSKY,
Sí que és trist, sí, que no coneixin res més...


Mr. Missis,
Que fort això de queixar-se per treballar 9 hores...


Pakiba,
No els interessa perdre privilegis, és claríssim...


fra miquel,
Faràs bé de fer-li conèixer a la teva filla, però sobretot perquè no es deixi enredar mai... :-)


Elfreelang,
Segur que va per aquí la cosa...


el paseante,
Hi ha molts casos com aquest que ens il·lustres, una vergona! Recentment aquell que va dir que la Terribas anava mal follada i que encara segueix tenint el càrrec al taxi, i que és un problema de la societat també, però, tenint en compte que l'Església és una institució que pretén ser un referent moral, jo ho considero més greu encara.

Però certament hi ha moltes persones encara, homes i dones, que ho troben bé això i és una llàstima i un gran perjudici per a moltes altres dones.


DooMMasteR,
Víctimes però sembla que amb síndrome d'Estocolm...


Mireia,
Malauradament, no ho veuen com tu no...

nur ha dit...

Doncs jo penso que s'han quedat ancorats fa 2010 anys: continuen amb els sermons de Jesucrist i els apòstols en una societat que ja ha passat per 2010 anys (bé, resteu-li els 33 que suposadament va viure Crist).

Fa uns dies vaig assistir a una missa funeral (feia exactament un any que no anava a missa i cal aclarir que no sóc creient), però tinc la ditxosa mania d'escoltar el que diuen a la missa. Mentre escoltava capellà, lectures, cançonetes i altes mandangues m'adonava que no han caminat ni un pas des del segle I (per què segle 0 no n'hi va haver, oi?) :P

En fi, simplement no combrego amb aquestes creences i el tema del paper de la dona... simplement és una cosa més

Rita ha dit...

nur,
Tens molta raó. Són allà on eren...

Curiosament, però, a finals de juny vaig anar a un enterrament que em va sobtar i tot pel sermó tan "natural" que va fer el capellà. Suposo que deu anar a persones també...
Petons!

Assumpta ha dit...

Hola!!

Perdó, és que no he volgut entrar en el fons de cap post amb aquesta temàtica, però en aquest cas em sembla oportú fer una intervenció per a corregir una greu errada.

Les monges que van preparar l'altar (no tan sols van recollir l'oli sinó que van posar les estovalles cosides per elles i l'ornamentació) no van ser les úniques dones que van participar en la cerimònia.

No sé per què la gent diu això... Ho vareu veure? Algun diari deu haver publicat això per fer un titular sensacionalista i fals i tots els blogs ho copien sense saber en realitat si és cert o no.

L'ORGANISTA de tota la cerimònia va ser una dona... I mira que la música va tenir un paper important!! I la tele la va enfocar un munt de vegades!!

LA PRIMERA LECTORA de la Missa va ser una dona. O sigui:

Una Missa té dos parts principals:
a) Litúrgia de la Paraula (es llegeix la Bíblia): Una lectura, un salm, una altre lectura i l'Evangeli
b) Litúrgia de l'Eucaristia (on es fa la consagració del pa i el vi)

Bé, això és súper-resumit a més no poder, clar.

Les lectures (primera, salm i segona) les fan persones laiques. Doncs la PRIMERA és la que va llegir aquesta DONA a la que, pel que veig, tampoc ningú va veure, tot i que l'emissió de TV3 va ser molt bona i la van enfocar perfectament.

A part d'això, van sortir més dones durant les ofrenes, però això ho podríem considerar més "secundari" però els importantíssims papers d'ORGANISTA i LECTORA (la primera lectura llegida mai a la Sagrada Família)... per què els omitiu? Això -i em sap greu dir-ho així- és faltar a la veritat.