dilluns, 29 de novembre de 2010

Primeres impressions



Hi ha entrades difícils de fer i aquesta n’és una, de les més difícils gosaria dir, i no per falta de coses a dir precisament, però ¿com posar en paraules la quantitat de coses viscudes en un cap de setmana a Berlín? ¿Com explicar tres dies perfectes, fantàstics, intensos, amb 14 persones desconegudes?

Com explicar el bon rotllo des de l’aeroport de Barcelona –punt de trobada– fins de nou a l’aeroport de Barcelona –lloc de comiat? ¿Com explicar la il•lusió que despreníem tots per estar fent aquesta gesta i que estigués sortint tant i tant bé? ¿Com explicar les bromes, les riallades així com a estones l’emoció de moments tan i tan especials? ¿Com descriure la cara del Ferran en veure els obsequis? I les nostres de veure’l tan emocionat!

Com explicar, i que s’entengui tal com ho hem viscut, les piles de correus previs d’en Sànset enviant-nos el dibuix del Ferran... –Els ulls no els té així... –Hi podries afegir el Mur... –La samarreta del Barça que no falti... I el pobre Sànset posant, traient, separant-li els ulls... Tot això si no s’ha viscut per més que s’expliqui no es pot entendre.

I és per tot això, i per moltíssimes coses més que sóc incapaç de posar aquí en paraules, i per tant m’haureu de creure i prou, que la 1a Trobada Blocaire fora de Catalunya (1.TBfC), concretament a Berlín, muntada pel Ferran i seguida per 14 blocaires malalts de bloc, però enormement satisfets, ha estat un gran èxit.


Mica en mica aniran sortint coses i fotos i per tant hi haurà més apunts parlant-ne d’aquesta trobada, però ara mateix –i escoltant el Barça també, tot s’ha de dir– no sóc capaç d’escriure res més.

Ferran, Joan, Ariana, Sànset i Utnoa, DooMMasteR, Francesca, Teresa, Mar, kika, Jèssica, Nur, Lluïsa i Eulàlia, tot un plaer haver-vos conegut!



* La imatge és la primera del viatge.

28 comentaris:

garbi24 ha dit...

Un molt bon record segur per sempre més. Enhorabona a tots els participants

kika ha dit...

si, potser de mica en mica ho anirem digerint, ho anirem entent, i anirem fent posts... jo en tinc un munt al cap, però amb tantes coses ... que es necessita temps per anar organitzant. ai! quantes emocions :-)

Ferran ha dit...

Ritaaaaaaaaaaaa!! No sé què més dir, de tant que porto ja dit. Callo, perquè sé que saps perfectament què penso i què sento.

Una abraçada enorme, seguim en contacte,

Pakiba ha dit...

Molt bon record Rita, m'alegro moltisim.

Una forta abraçada.

Carme ha dit...

Enhorabona a tots, no sé si estaran d'acord els que ho han viscut des d'aquí com jo, però crec que heu aconseguit emocionar-nos. Al menys a mi sí!

Joana ha dit...

Quan algú escriu que no hi ha paraules per descriure quelcom segur que hi ha molt per dir i moments intensos viscuts. Mica en mica oi?
Avui toca celebrar el 5-0 :)

fanal blau ha dit...

Bon feeling, el que heu viscut, i el que transmeteu.
Me n'alegro molt, Rita.
Una abraçada!

mar ha dit...

Eeeeiiiii!
I jo?
També hi era!!!!

;)

Jo tampoc tinc paraules per descriure el que hem viscut... estic reposant les emocions per poder traduir-les a paraules que tinguin un cert sentit i que puguin entendre els que no hi eren... no sé si ho acabaré d'aconseguir... mentre tant gaudeixo llegint-vos!

Petonets!

Aris ha dit...

jo vull veure les fotos! A veure si en pengeu alguna!.

Alyebard ha dit...

Que bé que ho heu passat. Jo també vull veure les fotos!

mirambella ha dit...

Felicitats, fa enveja la il.lusió que desprèn el teu escrit. Petons Rita.

Lluïsa ha dit...

Encara sóc incapaç de fer un post semblant al teu. Són tantes coses viscudes en poc temps que, tot plegat, em supera.

Joan ha dit...

A qui se li acut escriure escoltant el Barça! Sacrilegi!

A la foguera!!

Ostres, com se me'n va la castanya amb tanta felicitat. Adéu!! (amb la ma ben oberta mostrant cinc ditets com cinc solets).

Cristina ha dit...

És que amb un amfitrió com en Ferran no podia ser d´una altra manera. Així me n´alegro molt que tot hagi sortit tan i tan bé.

Júlia Zabala ha dit...

uee! quin bon rotllo! m'alegre molt de l'èxit de la trobada! muaks!!

rits ha dit...

doncs si que has trobat paraules!!! un escrit ple d'emoció!!!!

novesflors ha dit...

Quins blocaires tan aventurers sou!!! Si penges fotos serà genial.

Mireia ha dit...

Ohhh, quin post més maco que has fet. Per el que he anat llegint a can Ferran fa pinta que us ho vareu passar molt bé

Eulàlia Mesalles ha dit...

Ben bé com ho dius, Rita, jo també vaig pensant cosetes... a veure què en surt!

rosana ha dit...

No sé com ho has explicat, però ho has explicat molt bé, quina enveja sana! Un abraç

El porquet ha dit...

Heu estat uns afortunats, uns valents i uns pioners! Esperem que hi hagi més edicions i que la cosa vagi creixent.

fra miquel ha dit...

Amb l'emoció que desprenen les teves paraules ja n'hi ha prou per despertar un poc d'enveja (sana, com s'acostuma a dir)
A veure si de mica en mica podem descobrir alguns d'aquests moments tan emocionants que deuríeu viure.
Una forta abraçada
I petons

PS: Entre les coses que et passaven en posts anteriors i aquest viatge deus estar guapíssima. Tinc ganes de veure't per comprovar-ho ;o)

sànset i utnoa ha dit...

i moltes gràcies a tu!!!

I sí, si hagués estat menor d'edat estaríeu a la presó tots per explotació infantil!

*Sànset*

McAbeu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
MK ha dit...

"un poc d'enveja" diu en Fra Miquel...
MOLTA , MOLTA enveja !! .
Bé...seguiré llegint els propers post , però no em faig del tot responsable si se m'escapa algún comentàri politicament incorrecte.
...molta, moltissssiisima enveja.... :-))

DooMMasteR ha dit...

Va ser genial! Gràcies per compartir aquells moments amb nosaltres! :-)

el paseante ha dit...

Doncs és un èxit ajuntar tanta gent amb un únic punt en comú: els blogs, portar-los a Berlin i que, a més a més, surti tot perfecte. Felicitats.

khalina ha dit...

ja veig que va estar genial