diumenge, 3 de maig de 2009

Més que un club

El País


Si alguna vegada m’haguessin dit que parlaria de futbol al bloc –tret de l’HFC– hagués posat la mà al foc negant-t’ho, però, si hagués passat, ara duria una mà embolicada i escriuria només amb l’altre, per sort, sempre dic posar la mà al foc, mai pluralitzo. I és que després del partit d’ahir no puc evitar fer-ho, perquè és la segona vegada en la meva vida que m’afecciono al Barça.

Mai m’ha agradat el futbol, ni li he vist cap gràcia, i per això sempre he passat del tema. Però quan veus un grup, que treballa en equip, ben dirigit i que n’obté bons resultats, dóna gust seguir-lo i si a sobre és el Barça, encara molt millor.

Fa molts anys, per raons de feina, tenia molt contacte amb una telefonista del diari AVUI, una catalana i barcelonista fins el moll de l’os, i m’explicava com en ple franquisme la única manera de cridar per Catalunya era anant al camp del Barça, perquè allà es podia, i que per això el Barça era més que un club. Perquè era on els catalans podien exercir-ne tranquil·lament. Emocionava sentir-la i entendre el que allò podia significar.

En aquella època, hi va haver un partit important, a Saragossa, que jugava el Barça, ni idea del que s’hi jugava ni amb qui, però sí que recordo que era important, que em va dir: –ja sé que no està bé, que Ell no està per a aquestes coses i que no ho hauria de fer, i espero que m’entengui i em perdoni, però he demanat a Déu que guanyi el Barça. I va guanyar, no sé si gràcies a Ell, gràcies a que van jugar bé o gràcies a que els altres ho van fer fatal, però va guanyar.

Potser per això, sense ser futbolera, sempre he tingut un afecte especial pel Barça. Després, al llarg de la vida, persones molt properes també han sigut molt barcelonistes i, per afecte a elles, també m’ha fet il·lusió que el Barça guanyés, perquè les sabia contentes.

Va haver una època, però, el 1992, que em vaig enamorar del dream team, va ser una època molt especial, com ara, de treball de grup, ben dirigit i amb bons resultats. Donava gust seguir-los! Va ser un moment molt especial del Barça aquell i el vaig seguir ben de gust.

Quan el Guardiola va començar a deambular per equips estrangers, sense entendre-hi gens, ho reconec, em va decebre una mica i vaig pensar que potser no era tan bo, que no el fitxés cap equip conegut, famós, i li vaig perdre la simpatia, la veritat. I quan el van nomenar entrenador del Barça –seguia sense entendre-hi gens– vaig pensar que era una relliscada més del Laporta –no em cau bé el president, no crec que sigui com ens va vendre que era– i no em va semblar gens encertat el nomenament.



El País


Em sembla que no era sola, que gent que sí que hi entenia tampoc hi estava massa d’acord, i bé, crec que ells i jo i tothom hem de rectificar i per això faig un post parlant de futbol perquè vull fer-ho públicament.

En Guardiola ha demostrat moltes coses en aquest curs i totes bones: senzillesa, humilitat, treball, cohesió, fermesa, autoritat, serenitat i n’estem gaudint dels resultats. Va començar des de sota zero i ha portat el Barça al cel. Em trec el barret i demano disculpes públicament al Sr. Guardiola, per no haver cregut en ell, i el felicito per la lliçó que ens ha donat a tots.

Ahir, cosa que no havia fet mai, vaig escoltar el partit per la ràdio, vaig patir, em vaig emocionar i gairebé vaig plorar al final pel triomf, per la feina ben feta i per la lliçó de saber estar que va donar l’equip a la capital del regne.

No vull acabar sense dedicar aquest post a persones que sovint m’han apropat al seu món, el Barça: el meu estimat F, el meu mimat Clint, el meu amic ddriver i el meu admirat nadador (em segueix agradant més paseante, què hi farem!).

24 comentaris:

XeXu ha dit...

Aquest escrit que fas tu avui l'hauríem de fer molts. Potser ens podríem posar d'acord i el dia que guanyem la Champions fer tots un post de disculpa per no haver cregut en l'entrenador que era un símbol quan vestia la samarreta.

Jo he de reconèixer que li dono la importància per qui i què era, però com a jugador vaig tenir clar que en Xavi i després l'Iniesta eren força més bons que ell (tot i que ell jugava una mica més enrere). Però Guardiola tenia una cosa, era tot força, tot empenta, tot expressivitat, i un entrenador dins el camp. Ara que és entrenador fora del terreny, no sé per què no vam veure que podria ser millor aquí que dins.

Era una aposta arriscada de la directiva, i podria haver sortit malament. Però ha sortit bé, i en Guardiola ens ha demostrat moltes coses. És el primer any i suposo que saps que tard o d'hora el faran fora per mals resultats, però esperem que doni uns anys de glòria al Barça abans. Ha sabut portar un vestidor difícil, els ha domat i estan tots encantats. I no ha deixat que es relaxin mai, aquí està la clau de l'èxit, els sap motivar com ningú. Ja ho feia de jugador, però si continua així, haurem de reconèixer que és millor entrenador que jugador.

Gatot ha dit...

Em fa gracia llegir-te parlant de futbol Rita... I em sap greu que no veiessis el partit... Ho haurem d'apuntar a coses pendents! Petons futboleros

Striper ha dit...

Jo et confesso que el futbol no m'aixeca passions,ni fret ni calor, mai sortiria al carrer a cridar ni ha manifestar cap alegria especial, i sincerament crec que el Barça es sencillament un equip de Futbol... I ajudicar-li mes coses es un error.

Ferran ha dit...

Comparteixo la primera part del comentari de l'Striper: no sóc futbolero (però sí molt barcelonista).
Pel que fa a la segona part... jo sí penso que el Barça representa més coses que un "simple" club de futbol; de fet, crec que això ni tan sols és subjectiu. En qualsevol cas, sigui com sigui, el que va passar ahir va estar molt, molt bé :))

ddriver ha dit...

hola Hooligan!!
Gracies.
En Guardiola va ser el millor jugador dels anys 90 a aquest pais,molts diuen que era en Raul pero aquest nomes feia gols,ell era el mes complert i mes inteligent com a jugador i ara es veu que també com entrenador.
Ho d'ahir una passadaaaaaaaaaa
tomaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!
pd veig que s'ha t'ha colat un pericoo

Montse/Arare ha dit...

VISCA EL BARÇAAAAAAAAAA

Carme ha dit...

Jo sempre dic que a mi l'única cosa que m'interessa del futbol és el resultat, perquè no hi entenc re s i no disfruto ni de les jugade sni rs d'això. Però a mi sí que em va agrada r que vinguñés el Guardiola potse r només pel fe t que és de casa i estic molt contenta que se'n sutin així. Ahir a se r emocionant poer a tothom, jo no mirava el parti, perpo vaig acaba r mirant-lo una estona.

Spock ha dit...

El mèrit de la victòria ha estat doble: d'una banda pel joc que tots i totes coneixeu ja, però de l'altra... Des de fa anys, cada cop que em toca anar a Madrid, al Barça li han clavat alguna pallisa. Ho deia en veu baixeta, no fos que em tanquéssin per malestruc.... I aquest cop, ara que he d'anar a Madrid a fer un curs tan intens com absurd.... ara el Barça ha trencat la meva mala ratxa i ens ha regalat un dels millors partits de la seva història!

Una abraçada amb golejada

el nadador ha dit...

Els del Barça són els que van de blaugrana, eh? Els blancs són els del Madrid :-) Jo tampoc creia gens en el Guardiola com a entrenador del primer equip. Quan va començar a jugar a Qatar, a Mèxic, a equips menors d'Itàlia vaig pensar com tu. Em vaig equivocar. Aprofito per demanar-li disculpes desde casa teva. I moltes gràcies per la dedicatòria. Ja tornaré a ser el paseante, dona. De moment, amb la caloreta que arriba continuaré nedant.

Albert Muñoz ha dit...

Reconozco que yo tampoco creia en este entrador.... y ahora (como bien dice mi mujer) me tengo que tragar mis palabras... Esta demostrando que, casi, con el mismo equipo del año pasado esta consiguiendo lo mejores resultados y el mejor equipo que ha tenido el club. Hay que felicitarlo y darle las gracias por el buen futbol que nos esta dando... despues de un tiempo, ahora si que da gusto ver jugar al Barça.
Este sabado se vio claramente que el madrid ha estado ganando o por casualidad por suerte, y que dalente de un buen equipo parecen un grupo de aficionados que no sabían donde tirar, al menos tanto Raul como Iker lo han reconocido.... es de sabios reconocer los errores.....
Saludos y como no.... Força Barça .... crucemos los dedos para este martes

Robertinhos ha dit...

Ho reconec, no acabava de confiar amb en Guardiola perquè m'encantava el Rijkaard. Ara bé, ràpidament he passat a disfrutar de l'estil prudent d'en Pep i del joc sobre el camp. Malgrat tot, no suporto al Laporta.

Vaig veure el partit al centre comercial de la Vil·la Olímpica, i em va impresionar tota la gent dels diversos bars fent el oe,oe,oeeee

petons

atikus ha dit...

la radio es mucho mas emocionante, que se lo digan a Orson Welles. Yo soy del Real Madrid así que me quede algo aletargado, jaja...pero ya estoy curado en salud, así que con un buen vino a partir del cuarto gol se me paso sin pena ni gloria, felicite al seguidor del Basça que tenía al lado y termine el vino disfrutando del fantastico juego blaugrana, espero que aprendamos los blancos.

Lo importante es reunirse y pasarselo bien, disfrutar los que ganan (en este caso los seguidores del Basça) y los que pierden olvidarse del partido y disfrutar con los amigos.

Suerte en la champions!...aunque no te guste el fútbol tendras un día de fiesta ;)


petons

Cesc ha dit...

El Barça és sentiment :) una abraçada.

Jesús M. Tibau ha dit...

per ser el primer partit que hauré viscut al costat del meu fill no està gens malament; un bonic record.

rits ha dit...

la importància de les persones! les persones són les que fan moure el món, i el Guardiola n'és un exemple. L'equip és gairebé el mateix que l'any passat, i en canvi sembla un equip diferent. Creu en l'equip, se l'estima i el fa rutllar.

El que ha fet ha estat increïble. i em fa ràbia, xò jo tp creia que anés a funcionar.

i si, el barça són tantes coses, tantes emocions, tant quan van bé com quan no van bé.

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Jo tampoc sòc futbolera. Però dissabte vaig tenir necesitat de veure el partir, presentiment?

Em vaig emocionar en pensar en amics i familiars -culés- que ara no están i que haguessin gaudit d'un partit inoblidable.

Una abraçada

kweilan ha dit...

Sempre he sentit admiració pel Guardiola no essent una gran forofa del futbol, però sempre m'ha caigut bé i ara, veient-lo actuar...encara més.

atikus ha dit...

Perdón...tengo mal el teclado, me salia mal antes al decir Barça!

Josep Lluís ha dit...

Com sempre arribar el darrer te això, ja està tot dit. Aprofito: Visca el Barça i Visca Catalunya!!!

Deric ha dit...

a mi també m'ha sorprès molt, tot i que sempre m'ha agradat el Guardiola

Rita ha dit...

XeXu,
No cal afegir-hi res més... :-)

Gatot,
Ja veus que estic en evolució constant jo... ;-)
Petons!

Striper,
Doncs no coincidim! Però bé, seria avorrit que tots pensessim igual, oi?
Petons!

Ferran,
A veure què passa el 27! :-)

ddriver,
Hehehehe m'estàs pervertint!

Arare,
I seguim! :-)))

Carme,
Jo fa poc que me'ls escolto i Déu n'hi do com m'emociono... :-)

Spock,
Ja ens diràs què tal per Madrid... :-)

nadador,
No m'enredis que dimecres no hi anaven pas de blaugranes... ;-)

Albert Muñoz,
Diuen que rectificar és de savis... Val més tard que mai! :-)

Robertinhos,
Jo tampoc suporto en Laporta... Però en Guardiola ha tornat la il·lusió i ha demostrat que la constància i la cohesió són la base de qualsevol triomf.
Petons!

atikus,
No sé si te lo he dicho nunca, pero hace tiempo que lo pienso y aquí lo has hecho más evidente que nunca: eres todo un caballero!
Besos!

Cesc,
Síiiiii :-)))
Petons!

Jesús M. Tibau,
Diuen que tots els fills porten un pa sota el braç... El teu, en néixer per Sant Jordi, ens ha portat un Barça espectacular... :-)

rits,
Ho has dit tot i molt ben dit... :-)

horabaixa,
Sí, aquestes victòries sempre ens fan pensar en persones estimades que ja no hi són...
Una abraçada!

kweilan,
Ha demostrat ser molt gran aquest xicot... :-)

atikus,
Insisto, eres un caballero!
Más besos!

Josep Lluís,
Visca i visca!!! :-)

Deric,
Estem tots encantats, em sembla... :-)

marc ha dit...

A veure si això segueix així!! El Guardiola és un crac!

Gabriel ha dit...

Realment signaria ara mateix tot el que has escrit en aquest post. Comparteixo moltes de les opinions que hi escrius.
Això del Barça també té una vessant familiar...Com ho tenen molts equips que passen la passió de pares a fills. La meva família sempre ha sigut culer però jo no heretat gaire l'afició futbolera. Tot i així reconec que en determinades temporades el Barça ha conseguit, que fins i tot aquells com jo, que més aviat ens avorreix el fútbol, acabem rendits davant l'art i el bon joc de tot un equip i el mestratge d'un entrenador que ens ha donat una lliçó al fer-nos veure que fins i tot els entrenadors novells poden arribar a ser mestres.
Realment el Barça és més que un club no hi ha cap mena de dubte!
Fixeu-vos en una cosa: fins i tot quan juga bé, més ben dit molt bé, té un valor terapèutic molt reconfortant en temps de crisi: mentre la gent queda entusiasmada per convertir en el fútbol en art i ens fan creure que són possibles els miracles; la gent per moment s'oblida de l'atur, la crisi, l'estatut, la grip nova, el lehendakari basc espanyolista, la precarietat econòmica i mundial dels temps que vivim i un llarg etcètera...Només per això hauria de ser recomenat en les millors farmàcies.
Esperem que el somni continuï...
Fins i tot pel que ja han conseguit ja és memorable.

Rita ha dit...

marc,
Cert, el Guardiola val molt i en tots els sentits!

Gabriel,
Jo també subscric el teu comentari, sobretot, la segona part! :-)