dimecres, 6 de maig de 2009

Descobriment

Sovint, a l’hora de fer les coses, les persones tenim uns costums, que acaben convertint-se en rutina i aquesta rutina fa que tot sigui sempre igual, sense canvis, dominant perfectament tot el procés per la pròpia habitud.

Fa anys que per anar a treballar passo pels mateixos carrers, m’ho conec perfectament: les botigues que hi ha durant el recorregut, els bars, les pastisseries, els noms dels carrers, tot.

Fins fa ben poc, creia que em podrien haver demanat qualsevol cosa relacionada amb aquest recorregut que me la sabria, però vet aquí que dilluns em vaig adonar que això no era veritat, que segurament sempre se’ns escapen coses, per més que no ens ho sembli, potser perquè convençuts que ja ens ho sabem, ja només mirem, però no veiem.

Dilluns al matí, de camí de la feina, vaig descobrir el nom d’un carrer que no havia vist mai abans, i això que passo cada dia, com dilluns, per davant, però pel que sigui, en tots aquests anys, no m’hi havia fixat mai. Ja sé que no té més importància, però això em va fer reflexionar en que potser sovint, més del que ens pensem, no veiem tot el que tenim a l’abast de la nostra mirada. Bé, sí, hi ha un blocaire, el Jordi Casanovas, que veu moltes coses sempre, fins i tot, fa poc li vaig deixar un comentari demanant-li quants ulls tenia...





Per si teniu curiositat pel nom d’aquest carrer us deixo un enllaç on ho explica: http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/reportatges/rep168907302.htm



22 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

els blogs ens desperten aquesta visió dels petits detalls

kweilan ha dit...

És veritat que et fas un tip de passar pels mateixos llocs i un dia et pregunten per un carrer a prop i no ho saps segur. A mi m'ha passat i m'he preguntat...però, com pot ser?

Striper ha dit...

A vegades pensem que no ens queda res per descobrir i descobrim un raco nou.

Carme ha dit...

Jo crec que no s'esgota mai la capacitat d'observar una mica més enllà o de descobrir. Jo m'he passat mitja vida a la muntanya i crec que ha estat aquest cap de setmana passat el primer cop que he observat com surten les fulles als arbres. I segur que encara ens queden moltes més coses per descobrir. I els carrers i els recorreguts igual, sempre hi ha alguna cosa que dubtes de si hi era abans o no, que tens la impressió de no haver vist mai.

XeXu ha dit...

Em sonava el nom d'aquest carrer, si l'has vist algun cop, és difícil oblidar-lo! He mirat on para, i hi dec haver passat molts cops per allà. És normal deixar-se coses per veure sempre, però aquí està la gràcia, no? Si mires bé, sempre descobreixes coses noves, i no és maco això?

Jordi Casanovas ha dit...

A l'escola em deien que en tenia quatre 8)... però de moment dos i ben miops.

Per cert i parlant de carrers això seria tema per posts a la Bisbal d'Empordà hi ha el carrer de l'Amor Filial!

Carquinyol ha dit...

Realment ens fixem poc en les coses quotidianes i properes, serà com que a mi aquest carrer no em cau tan proper ni tan quotidià si que m'havia fixa't i em sonava la història.

Per cert, una mica més enllà, per voltants de Sant Just, hi ha un carrer que es diu "de la Reina Elionor". Fa temps, quan feia poc que havia nascut la infanteta borbona filla del Felipe Borbonet d'enguany, va venir de visita un amic madrileny, i tot passant per allà va dir "joer, sereis republicanos y todo lo que querais, pero ya le habeis puesto calle a la chiquilla"

Té la mà Maria - Reus ha dit...

primer que tot una abraçada
després informar-te que Té la mà Maria
ha creat un altre blog anomenat:
http://trucadors.blogspot.com
sobre el trucadors de porta (picaportes)
que et vas troban a llarg del viatges i
la seva artesenia, si pots dona-li un
cop d'ull, gràcies.

Cristina ha dit...

Està bé anar descobrint coses. A mi em passa sovint. Serà perquè tot i que passem sempre pels mateixos llocs anem amb presses i no ens fixem en els petits detalls. Així que de tant en tant s´agradeix fer troballes com aquestes.

Salva Piqueras ha dit...

Jo em solidaritzo amb els curts de vista de coses que sempre hi són... sóc dels que pregunto: "i aquesta pastisseria, és nova?" i després veig que posa "des del 1980"...

novesflors ha dit...

Sí que és curiós aquest nom, sí. Ara aniré a l'enllaç que ens ofereixes. La veritat és que jo, quan vaig al treball, també faig sempre el mateix trajecte i no em fixe en el que ja estic acostumada a veure, no m'estranyaria, doncs, que qualsevol dia fes alguna descoberta com la teua :)

Josep Lluís ha dit...

Fa temps em vaig adonar que només eixancant la vista, el paisatge és completament diferent al que veiem cada dia.

el nadador ha dit...

Fa mitja hora que busco les trompetes a la "Guia de la ciutat" i no les trobo. Segur que t'has inventat el carrer :-)

Crec que va ser l'estiu passat que em vaig perdre per aquests indrets teus i em van agradar. Hi he de tornar.

Gabriel ha dit...

Quina reflexió tant interesant! En certs moments de la vida un pot arribar a pensar que ha perdut la capacitat per deixar-se sorprendre i veig que no és el teu cas!
Com molt bé diu en Tibau els blogs permeten ser com un petit observatori de les petites coses.
Descobrir quelcom diferent del nostre entorn i deixar-nos sorprendre és quelcom fantàstic.
Una salutació!

Rita ha dit...

Jesús M. Tibau,
Cert... Jo hi afegiria que ens permeten fer públiques aquestes visions de petits detalls...

kweilan,
Suposo que això és degut a que veiem molt menys del que mirem...

Striper,
I ens queda tant per descobrir, oi?

Carme,
Exactement així!

XeXu,
Molt curiós és sobretot... Però certament sí que és maco veure tot el que encara puc descobrir...

Jordi Casanovas,
Deu ser la miopia doncs... ;-)
Sí que seria un bon tema. Una mena de meme de carrers originals, tot explicant-ne els significats...

Carquinyol,
Molt bona la història del teu amic madrileny! No deu saber que tenim més de 1.000 anys d'història... ;-)

Té la mà...,
Felicitats per la nova iniciativa! Ja hi faré una mirada.

Cristina,
Sí, és bo veure que mai ho coneixem tot i que podem seguir descobrint...

Salva Piqueras,
Això teu ja és més greu! ;-)

novesflors,
És molt possible que et passi, sí... Ja ens ho explicaràs, oi? :-)

Josep Lluís,
Hem d'obrir més els ulls...

nadador,
Ja has comprovat d'on és la teva guia? Ara que levites, segur que podràs veure moltes coses i des d'una altra perspectiva... ;-)

Gabriel,
No m'agradaria perdre-la mai aquesta capacitat... Com bé dius, és fantàstic que ens passi això.
Una abraçada!

mossèn ha dit...

jo he descobert que .... bé, deixem-ho córrer ... salut

Cesc ha dit...

Suposo que el secret està en mirar-se totes les parts dels carrers per a què no se'ns escapi res.

rits ha dit...

el dia a dia i les presses fan que no ens fixem, xò quan tenim un momentet i gaudim de l'entorn, trobem coses fantàstiques!
m'he mirat la història del carrer, ben curiosa!!!!

Ferran ha dit...

Genial l'apunt, Rita. Quanta raó tens, que molts cops donem per sentades coses que, potser, en el fons, no són tan evidents.

Pel que fa a aquest carrer, m'encanta el nom! :) I també el programa, el link del qual ens has posat; "Històries de Catalunya" era excel·lent!

khalina ha dit...

desconeixia aquest carrer.
I de vegades em passen coses així, perquè vaig mirant només per no xocar, però el meu cap està a un altre país, en una aventura...

Violette ha dit...

Ostres, ahir em va semblar que et penjava un comentari... Et deia que jo conec bé aquest carrer perquè formava part de l'itinerari que feiem la princesa encara sense rastes i jo quan la portava a l'escola que hi ha a la plaça de Sant Felip Neri. A ella li feia molta gràcia el nom. A mi me'n fa molta un carrer prop del de la Boqueria que es diu "Perot lo lladre"...
Bona setmana, Rita.
;)

Rita ha dit...

mossèn,
Sort que no ho has dit! ;-)

Cesc,
Segur! hehehe

rits,
Cert, les presses ens fan passar moltes coses per alt...

Ferran,
Molt bo aquest programa, sí. I mai estan de més programes així...

khalina,
Si estàs en una aventura, no és pas dolent... Jo més aviat vaig pensant en el que m'espera a la feina... :-(

Violette,
El Perot lo lladre era molt a prop d'on vivia amb els pares. Un carrer ben curiós! Té forma d'ela i va del carrer del Pi a Portaferrissa. Diria que ara té portes, perquè era una mica perillós...