Descobriment

Sovint, a l’hora de fer les coses, les persones tenim uns costums, que acaben convertint-se en rutina i aquesta rutina fa que tot sigui sempre igual, sense canvis, dominant perfectament tot el procés per la pròpia habitud.

Fa anys que per anar a treballar passo pels mateixos carrers, m’ho conec perfectament: les botigues que hi ha durant el recorregut, els bars, les pastisseries, els noms dels carrers, tot.

Fins fa ben poc, creia que em podrien haver demanat qualsevol cosa relacionada amb aquest recorregut que me la sabria, però vet aquí que dilluns em vaig adonar que això no era veritat, que segurament sempre se’ns escapen coses, per més que no ens ho sembli, potser perquè convençuts que ja ens ho sabem, ja només mirem, però no veiem.

Dilluns al matí, de camí de la feina, vaig descobrir el nom d’un carrer que no havia vist mai abans, i això que passo cada dia, com dilluns, per davant, però pel que sigui, en tots aquests anys, no m’hi havia fixat mai. Ja sé que no té més importància, però això em va fer reflexionar en que potser sovint, més del que ens pensem, no veiem tot el que tenim a l’abast de la nostra mirada. Bé, sí, hi ha un blocaire, el Jordi Casanovas, que veu moltes coses sempre, fins i tot, fa poc li vaig deixar un comentari demanant-li quants ulls tenia...

Per si teniu curiositat pel nom d’aquest carrer us deixo un enllaç on ho explica: http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/reportatges/rep168907302.htm