diumenge, 17 de maig de 2009

Homofòbia

Google


No tinc fills i ja no en tindré, però una de les coses que, mentre n’hagués pogut tenir, sempre em va preocupar va ser tenir un fill o una filla homosexual.

Em preocupava pensar quin calvari li podia esperar per part de la societat i la inestabilitat afectiva que això li podria ocasionar. Sabia els esforços que hi hauria de dedicar per fer-li entendre que això no el/la feia diferent, però que sí que hauria de ser fort/a per conviure en una societat plena d’etiquetes i de dobles morals.

Avui se celebra el Dia mundial contra l’homofòbia i se celebra avui perquè avui, 17 de maig, fa 19 anys NOMÉS!!!, que es va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Fa esgarrifar que faci tan poc i fa dubtar d’organitzacions com aquesta, on se suposa que hi ha persones cultes i amb formació acadèmica, que hi hagi aquest prejudicis.

Més que posar etiquetes i barreres, tothom, però encara més aquests tipus d’organitzacions, hauríem de parlar d’estimar, de respectar, de l’honestedat, de la lleialtat, dels principis, vers les persones siguin del sexe que siguin i que cadascú en la seva intimitat faci el que més li plagui.

No sóc homosexual, però tinc amics que en són i són persones normals, amb dos ulls, dos braços, dues cames, com jo, i quan es posen al llit em mereixen el mateix respecte que quan m’hi poso jo.


24 comentaris:

Cesc ha dit...

Suposo que encara hi ha molts tabús que s'haurien d'eliminar, moltes coses que haurien d'entrar a les nostres ments i que no entren.

Deric ha dit...

jo, de petit, em preguntava que perquè m'havien de deixar de costat només pel fet d'anar a dormir i estimar a algú com jo.
finalment vaig arribar a la conclusió que no era jo qui tenia el problema, sinó ells, però va ser un camí llarg.

kweilan ha dit...

Escoltes que hi ha països que penalitzen amb la pena de mort el fet de ser homosexual...i penses que encara hi ha molta lluita que cal fer en aquest sentit.

Ferran ha dit...

Jo sí que en sóc, d'homosexual, i d'entrada agraeixo que algú es prengui la molèstia de parlar-ne en el tò en que ho fas tu, Rita.

És curiós com una qüestió que pertany només a l'esfera privada, és (encara avui, i a la nostra societat "oberta" i "tolerant") un problema, per moltes persones! Em sorprèn. Jo no sé si, precisament pel fet de ser gai, he après a ser tolerant amb els altres, en allò que pertany al seu univers particular i que no afecta en res la vida de terceres persones. No se m'acudiria jutjar si una parella (hetero o gai) s'ho passa bomba amb megasessions de sado, o si una persona s'ha de masturbar 15 vegades al dia per mantenir un cert equilibri psíquic. No sé si m'explico: són qüestions que afecten exclusivament a aquella/s persona/a; ja és prou complicada la vida de cadascú com per estar pendent del que fan els altres a la seva esfera privada, i a sobre jutjar-ho!

Ser gai és tan "poc jutjable" com ser ros, prim, creient o ateu, alt o baix, ocurrent, intel·ligent, badoc o expert en sushi! No entenc que, a tants, els costi tant d'entendre-ho.

Gràcies, Rita, i perdona el rollo!

Striper ha dit...

es una pena i una vergonya que es discrimini algu, per aqui pugui estimar.

troyana ha dit...

Rita,
lo pijor de tot és que desgraciadament tindre formació o cultura no és cap garantía de que eixa persona no siga homofòbica,de fet,concec a algunes persones amb carrera a las que les he sentit dir,precisament aquesta setmana:"que ja n´hi ha prou amb Tele5 que es la tele del morbo i dels gais" i tot perque estaven parlant de la nova colla que ha entrat en OT.
És una pena però els prejudicis no perdonen ni distingueixen entre persones formades o no,és més una qüestió de tindre la ment oberta,i de tindre una actitut de respecte de cara a la diversitat,en totes les segues formes: orientació sexual,raÇa,étnia,origen...etc....etc...
Un abraç

Carme ha dit...

Té raó troyana que els prejudicis es troben en persones molt diverses. I m'ha agradat molt el teu post. Molt ben explicat i raonat. S'ha avançat... però cal avançar encara molt més.

XeXu ha dit...

Demanar respecte per ells ja és en si un acte de discriminació, encara que històricament se'ls ha tractat tan malament que no estem encara en una posició en la que no haguem de demanar respecte i comprensió envers la seva opció. Però demanar que es respecti una cosa implica que no se'n té, i en aquest cas, com tants altres, eh, és una immensa bajanada posar-hi qualsevol tipus de pega. Al mascle tan mascle que posa les banyes a la dona amb una joveneta se l'ha de considerar millor que un homosexual, que es posa al llit amb la persona que estima, simplement? I un rave! Cadascú és lliure de fer el que vulgui i anar-se'n al llit amb qui vulgui, i com que és cosa de cadascú, justament, doncs ningú no hi pot tenir res a dir.

L'altre dia llegia a casa en Ferran com n'estan de discriminades les dones en moltes parts del món. En el nostre petit espai és difícil de creure que passin aquestes coses, però encara hi ha gent que practica el masclisme com a modus vivendi. Ve a ser el mateix. No a la violència, no a la discriminació de cap tipus. Som iguals, és igual què portem entre les cames, i com ho fem servir.

Rita ha dit...

Cesc,
Segur que sí, però hi ha persones que des d'entitats, institucions i religions encara fomenten aquests tabús i això és intolerable.

Deric,
Segur que va ser dur i a això em refereia quan pensava en un fill o filla. Conec històries d'amics i sé que fins arribar a una certa estabilitat no és un camí fàcil.
Un petó fort i sentit!

kweilan,
Cert, moltíssima!

Ferran,
No és cap molèstia, sinó tot el contrari. Si aquest post servís perquè encara que només fos una sola persona canviés d'opinió, ja em donaria per satisfeta.

Evidentment que és un tema d'intimitat i prou i per tant ningú s'hi hauria de posar.
Un petó fort i sentit!

Striper,
Molt ben dit!
Petons!

troyana,
Tens tota la raó. Però em volia referir a que una persona amb formació sap que això de que és una malaltia mental és mentida i li agradi o no no hauria de mentir.

A mi hi ha coses que no m'agraden i les accepto.
Un petó!

Carme,
Cal respectar les persones només i potser mirar d'apropar-s'hi i conèixer-les. Segur que molts canviarien d'opinió.

XeXu,
Precisament, i expressament, reivindico respecte per les persones, siguin del sexe que siguin. I aquí hi ha dones, criatures i homosexuals, en definitiva, persones també.

Gabriel ha dit...

Avui he llegit que encara hi ha més de 80 països on està penalitzada i el que no sabia és que fins fa 10 anys els psiquiatres no la van treure del llistat de malalties.
A Moscou van censurar una desfilada.
Potser encara en el món mundial hi ha un llarg camí per recòrrer...
Esperem que algún dia no s'hagi de celebrar el dia de l'homofòbia ni tants altres dies que hi ha instaurats en el calendari per recordar-nos que alguna cosa no va bé.
Esperem que aquest dia arribi i que la Rita pugui escriure un post parlant com han canviat les coses en el món mundial i especialment amb aquest tema.

novesflors ha dit...

Estic completament d'acord amb el que dius en aquest post, Rita. I, per descomptat, estic en contra de qualsevol tipus de discriminació.

Francesca ha dit...

Tinc una amiga que diu que pateix per si la seva filla s'enamora d'un negre i discriminen als seus nets... en el fons sempre és igual, la majoria pretén (no entenc molt bé per quina raó) que tothom pensi, sigui i cregui, igual que ella. Aposto per la no discriminació dels homosexuals en particular... i de tots els "diferents" en general!!!

Lula ha dit...

Per variar, no podría estar més d'acord amb tu.
He tingut i tinc amics homosexuals i lesbianes i són persones fantàstiques com els que no ho son (tb en diuen'straight', expressió que considero abominable). Tb hi ha capullus, eh!
De tota manera, d'un temps cap aquí em trobo molta gent, de la meva edat o més jove, amb diguessim un nivell de cultura que se suposa alt (universitari) que cada cop són més i més homofòbics i AAGGHHH no puc sofrir-ho!! No puc entendre-ho!!

Intento ser tolerant, però saps, amb els intolerants em costa molt.

Besotes

Carquinyol ha dit...

Respectant els demés i els drets humans, que cadascú faci amb la seva vida el que cregui oportú... és tan difícil d'entendre això ?

Mireia ha dit...

No sabia que només fa 19 anys!!!! que l'OMS havia tret de la llista l'homosexualitat, que fort!!!!

En fi, que el món , (de vegades), canvia per a bé

Cristina ha dit...

Un post molt constructiu, molt coherent. Jo també tinc amics gais i amigues lesbianes i penso en el procès que han hagut de seguir en la vida per poder viure sense haver de donar explicacions, per poder ser ells mateixos. I de fet ningú no n´ha de fer res perque és un tema que forma part de la intimitat de cada persona.

atikus ha dit...

Esta bien recordar a la gente esto, porque muchisima gente sigu pensando que un hosesual es un enfermo mental, yo no soy homosexual, y sin duda creo que estan igual de equilibrados mentalmente, esto de verdad que mucha gente no lo cree y no creen que deberían tener los mismos derechos, al margen evidentemente de lo que opinan las religiones, pero eso es otro tema yo como agnóstico quizás no soy quien para meterme con ellos (con las autoridades religiosas, en temas sexuales)

En fin espero que las nuevas generaciones convivan de forma normalizada en estos temas, es decir, que ni se tenga que hablar, ni referir uno a estos emas, simplemente porque estan superados.

Petons

jordicine ha dit...

M'apunto a la causa. Si no sóm lliures per fer allò que volem... malament. Prou de posar-se en la vida dels altres! Un petó i lluita!

khalina ha dit...

Jo també em vaig sor`prendre de saber que fins fa poc l?OMS ho considerava una malaltia!!
Crec que tothom es mereix respecte, i no veig en què pot afectar amb qui tens relacions afectives, i què han de fer-ne els demés.

Joana ha dit...

Estic amb tot el que dius al post. Acabo de llegir " La solitud dels nombres impars". Una mica ve a explicar com persones que no encaixen amb als models que hi ha establerts ( no sé on)viuen angoixats , ells i la seves famílies,i com costa que els demés , la societat en general els accepti.
Una mica m'hi has fet pensar.
Tant costa acceptar a tothom com a igual?

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

La por. La mediocritat, la diferència.

El nivell intelectual sovint està renyit amb el emocional.

Una abraçada

Rita ha dit...

Gabriel,
Tan de bo algun dia pugui fer aquest post, però de moment haurem de recordar aquestes dates, a veure si fem posar vermelles algunes persones.

novesflors,
Seria bo que en fóssim més que penséssim així...

Francesca,
Una bona aposta!

Lula,
Coincideixo amb tu, jo tampoc sóc gaire tolerant amb els intolerants...

Carquinyol,
Sembla que sí que n'és de difícil, malauradament...

Mireia,
Però costa massa que les coses canviïn...

Cristina,
Exacte, és intimitat i per tant, personal de cadascú...

atikus,
Esperemos...
Besos!

jordicine,
Apuntat! ;-)
Petons!

khalina,
Respecte! Certament, hauria de ser sagrat el respecte...

Joana,
El tinc pendent! És el proper que m'espera... Sembla que sí que costa acceptar tothom...

horabaixa,
Esperem que la gent vagi canviant...
Petons!

Luluji ha dit...

el problema de la majoria de la gent és que no accepta a les persones tal i com son, no saben mirar més enllà del seu melic, un petonet.

Rita ha dit...

Luluji,
Cert, noia...
Petonets!