Aquest cap de setmana s'ha mort en Mario Benedetti i també el pare d’un company de feina i amic.
Aquest migdia al cel hi havia uns núvols que semblaven boles de cotó fluix i m’ha agradat pensar que s’havia posat així per rebre’ls amb tendresa i suavitat.
19 comentaris:
Una ressenya ple de sentiment contingut. I les fotos, precioses.
Unes imatges molt boniques per recordar-los.
Cada dia ens deix algú a qui apreciem o admirem, algú que ens entristeix, però hi són, sinó mirem al cel com tu ens ensenyes oi?
segur eu el teu pensament és del tot encertat.
Potser aquests núvols empedren el camí que porta cap al cel.
Segur que els ha rebut d'aquesta manera, Rita. Estic convençut que la mort no té res a veure amb aquella senyora tan horrible com sovint la representen!
Un bonic homenatge, aquest teu d'avui.
Aconsegueixes una imatge entranyable a partir d'uns fets ben tristos.
és cert...quins flocs de cotó que hi havien...deuen estar ben esponjadets i contents de les teves paraules!
bonica imatge i bonic pensament.
Per cert, dissabte nit vaig veure el carrer de les trompetes de Jaume I. Hi he passat molts cops, però mai m'hi havia fixat... I això que no em cau lluny de la feina quan estic per Bcn...Tot i que no em ve de pas
Sempre es deia així???
Doncs si, les persones especials mereixen un bon troç de cel, i més encara si és tant bonic!
Qui sa p si els nivols..
Boniques imatges, de vegades el cel s'harmonitza amb les nostres necessitats emocionals
una de les imatges recurrents a la infantesa és aquesta: pensar que "quan ens morirem anirem al cel i volarem entre els núvols"... qué bonic seria, eh? però potser hi hauria overboking, que som molts!!! ( si em permets aquesta petita broma)
Aquests dies al cel sembla que hi ha enrenou i els núvols ho manifesten.
Molt bonic, Rita!
els núvols de cotó fluix i un cel blau que dóna pau!
Hola Rita,
M'hi vaig fixar. Vaig dir-lis als de la feina, però no es van immutar.
No eren els núvols de sempre.
Una abraçada
kweilan,
Gràcies! M'encanten els cels...
novesflors,
Gràcies! Una agradable casualitat que el cel estigués així...
Cesc,
M'agrada molt mira al cel...
estrip,
Així em va agradar pensar-ho...
Carquinyol,
Segur!
Ferran,
Gràcies! Així ho vull pensar...
XeXu,
Millor que sigui així. Tan de bo sempre ho aconseguís...
fanal blau,
Esperem-ho...
khalina,
Gràcies!
Suposo que sí que sempre s'ha dit així aquell carrer. Al davant hi ha una altra placa amb el nom del carrer molt més antiga.
Nymnia,
Així ho vull creure...
Striper,
Qui sap res...
Mireia,
Segur que va ser així...
Arare,
T'ho permeto tot, només faltaria! :-)
Joana,
La naturalesa és sàvia, oi? :-)
rits,
Gràcies!
horabaixa,
Jo m'ho faig jo i com a molt ho exposo aquí... Hi ha gent molt poc sensible, trobo... No, no eren habituals...
Gràcies a totes i tots pels vostres comentaris.
Petons!
Hola maca, una abraçada molt forta :)
molt macos aquests núvols, com els teus sentiments.
Luluji,
Gràcies, maca!
Petons!
Publica un comentari a l'entrada