dilluns, 18 de maig del 2009

Boles de cotó fluix



Aquest cap de setmana s'ha mort en Mario Benedetti i també el pare d’un company de feina i amic.

Aquest migdia al cel hi havia uns núvols que semblaven boles de cotó fluix i m’ha agradat pensar que s’havia posat així per rebre’ls amb tendresa i suavitat.



19 comentaris:

kweilan ha dit...

Una ressenya ple de sentiment contingut. I les fotos, precioses.

novesflors ha dit...

Unes imatges molt boniques per recordar-los.

Anònim ha dit...

Cada dia ens deix algú a qui apreciem o admirem, algú que ens entristeix, però hi són, sinó mirem al cel com tu ens ensenyes oi?

estrip ha dit...

segur eu el teu pensament és del tot encertat.

Carquinyol ha dit...

Potser aquests núvols empedren el camí que porta cap al cel.

Ferran Porta ha dit...

Segur que els ha rebut d'aquesta manera, Rita. Estic convençut que la mort no té res a veure amb aquella senyora tan horrible com sovint la representen!

Un bonic homenatge, aquest teu d'avui.

Sergi ha dit...

Aconsegueixes una imatge entranyable a partir d'uns fets ben tristos.

fanal blau ha dit...

és cert...quins flocs de cotó que hi havien...deuen estar ben esponjadets i contents de les teves paraules!

khalina ha dit...

bonica imatge i bonic pensament.
Per cert, dissabte nit vaig veure el carrer de les trompetes de Jaume I. Hi he passat molts cops, però mai m'hi havia fixat... I això que no em cau lluny de la feina quan estic per Bcn...Tot i que no em ve de pas
Sempre es deia així???

Nymnia ha dit...

Doncs si, les persones especials mereixen un bon troç de cel, i més encara si és tant bonic!

Striper ha dit...

Qui sa p si els nivols..

Mireia ha dit...

Boniques imatges, de vegades el cel s'harmonitza amb les nostres necessitats emocionals

Montse ha dit...

una de les imatges recurrents a la infantesa és aquesta: pensar que "quan ens morirem anirem al cel i volarem entre els núvols"... qué bonic seria, eh? però potser hi hauria overboking, que som molts!!! ( si em permets aquesta petita broma)

Joana ha dit...

Aquests dies al cel sembla que hi ha enrenou i els núvols ho manifesten.

rits ha dit...

Molt bonic, Rita!
els núvols de cotó fluix i un cel blau que dóna pau!

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

M'hi vaig fixar. Vaig dir-lis als de la feina, però no es van immutar.

No eren els núvols de sempre.

Una abraçada

Rita ha dit...

kweilan,
Gràcies! M'encanten els cels...

novesflors,
Gràcies! Una agradable casualitat que el cel estigués així...

Cesc,
M'agrada molt mira al cel...

estrip,
Així em va agradar pensar-ho...

Carquinyol,
Segur!

Ferran,
Gràcies! Així ho vull pensar...

XeXu,
Millor que sigui així. Tan de bo sempre ho aconseguís...

fanal blau,
Esperem-ho...

khalina,
Gràcies!
Suposo que sí que sempre s'ha dit així aquell carrer. Al davant hi ha una altra placa amb el nom del carrer molt més antiga.

Nymnia,
Així ho vull creure...

Striper,
Qui sap res...

Mireia,
Segur que va ser així...

Arare,
T'ho permeto tot, només faltaria! :-)

Joana,
La naturalesa és sàvia, oi? :-)

rits,
Gràcies!

horabaixa,
Jo m'ho faig jo i com a molt ho exposo aquí... Hi ha gent molt poc sensible, trobo... No, no eren habituals...

Gràcies a totes i tots pels vostres comentaris.
Petons!

Lucia Luna ha dit...

Hola maca, una abraçada molt forta :)
molt macos aquests núvols, com els teus sentiments.

Rita ha dit...

Luluji,
Gràcies, maca!
Petons!