diumenge, 5 d’abril de 2009

Teatre: "La vida por delante"

Google


Des de dilluns, tenia entrades per anar al teatre ahir i ahir em vaig llevar amb la pujada d’un bon refredat. Les entrades comprades a Telentrada no es poden canviar ni tornar i vaig haver d’anar-hi tant sí com no. Em preocupava, sobretot, molestar amb la tos.

Em vaig emportar un vano, a vegades amb la calor tens atacs de tos, també caramels d’aquests d’acció vapor, mocadors de paper a dojo i, per sort, teníem passadís i anava disposada a sortir disparada si era necessari. Va anar prou bé, tot i que vaig estossegar en alguns moments. Només al final gairebé ja no podia aguantar més i vaig estar força incòmode, però per culpa meva, bé de la congestió.

Malgrat això, que no em va permetre estar prou a gust ni tampoc concentrada, em sabia greu molestar i no em trobava bé del tot, em va agradar molt l’adaptació.

Una actriu veterana, la Concha Velasco, fantàstica, i això que el paper la fa estar lletja, decrèpita, gens femenina, però la dota d’una gran tendresa, i un Rubèn de Eguia, actor totalment desconegut per a mi, però que està sensacional, dirigits esplèndidament per en Josep Maria Pou, que si ja és bo com a actor, no ho és menys com a director.

De moment, la tornada a la vida del Teatre Goya, va per molt bon camí: primer amb els Nois d’història i ara amb La vida por delante. Ahir pensava en el Josep Ma. Flotats i la seva tornada a Catalunya i al Poliorama fa molts anys i no podia evitar comparar-lo amb en Pou al Goya. En Flotats va necessitar diner públic i molta molta publicitat, tot i portar bones obres, dirigir bé i crear escola, mentre que en Pou és molt més discret, però amb magnífics resultats, i amb capital privat.

La vida por delante, text adaptat del llibre de Romain Gary, La vie devaint soi, i publicat aquí com La vida ante si, qui sota el pseudònim d’Emile Ajar, es va convertir en l’únic escriptor guardonat dues vegades amb el Premi Goncourt, l’any 1975, amb aquesta obra, atès que el 1956 ja l’havia obtingut amb Les Racines du ciel, és una història de dos perdedors, dos marginats, una dona i un nen, explicada pel nen, el Momo, amb el seu llenguatge, amb la seva innocència, amb la seva ingenuïtat, un nen àrab que viu a casa Madame Rosa, una exprostituta jueva, d’origen polonès, i supervivent d’Auschwitz, que es dedica a tenir cura de nens de prostitutes clandestinament, perquè els Serveis Socials no els les prenguin. Al llarg d’aquesta història, d’amor i tendresa, en Momo anirà sabent què és la vida i com funciona.

La solitud, la necessitat de companyia, els orígens, la família, el dret a morir en dignitat, la tolerància i l’entreteniment per damunt de races, religions, creences, estats, nacions i polítiques oportunistes.

I tot això exposat de manera senzilla, amb molt d’humor i molta tendresa.

“És la vida, Madame Rosa, només és la vida”.

Josep Maria Pou

Una obra del tot recomanable.




23 comentaris:

Sadurní Vergés ha dit...

És una de les obres que penso anar a veure properament. Gràcies per comentar-la.

Salutacions,
S.

Cesc ha dit...

A mi m'ha passat algun cop amb la tos i pateixes que deu n'hi do, però ja ha passat i vas aguantar com una campiona, a mi em generava dubte eh aquesta actriu però veig que es va reforçant bastant bé.

Ferran ha dit...

Doncs ahir potser vam creuar-nos pel carrer. Vaig passar per davant del Goya, al vespre, de camí i de retorn del Teatre del Raval, on vaig veure "Silenciados" (el tema és dur; els actors són molt bons).

Que et milloris, Rita!

mossèn ha dit...

costipera ??? ... les meves mànigues són els que pateixen en silenci aquest mal !!! ... guarro ??? ... no, millor ecològic !!! ... visca el Amasones !!! ... salut

Striper ha dit...

Moltes gracies per la recomenació. Bona setmana santa.

kweilan ha dit...

A mi també m'agradaria veure-la. No sabia què fer però després de llegir la teua recomanació, intentaré anar-hi. Gràcies, Rita i millora't!!

zel ha dit...

Doncs sí, me n'ha parlat bé, i promet...però em temo que no hi anire´...

Lula ha dit...

Els refredats de primavera són fatals... jo toco fusta xq encara vaig tirant.

El Pou és un home brillant en tot allò que fa. Està molt valorat en general, però mai serà massa.

Gràcies per la crònica!
Besotes

el nadador ha dit...

Ja m'havien arribat bones crítiques d'aquesta obra. Té bona pinta. I el senyor Pou és un geni. Dimarts també vaig anar al teatre refredat, i vaig prendre les mateixes precaucions que tu. Això d'anar malalt pels llocs és una creu.

Cristina ha dit...

Ostres, espero que estiguis una mica millor. Aquests refredats de primavera són dolents. Si puc aniré a veure aquesta obra. M´encanta tot el que fa Josep M. Pou.

Spock ha dit...

Apuntada, que amb la crisi anar al teatre ha de ser per alguna cosa que valgui molt la pena.

I ja que parles de Pou i flotats... No trobeu qwue aquest darrer va ser espectacularment sobrevalorat?

Una abraçada d'eucaliptus i... cuida't molt que venen dies de festa, rita!

Emily ha dit...

Això dels refredats us passa per creure que la primavera ja està aquí i has tancat la calefacció.
Ara no sé si em vindria de gust aquesta obra de teatre. Diria que no, tinc ganes de música i riure!

jordicine ha dit...

Me n'alegro que, malgrat tot, l'obra t'agradés. Una abraçada. I millora't!!!

Josep Lluís ha dit...

Anirem a veure-la però, esperarem uns dies, ens ha dit un ocellet que hi va anar una noieta constipada...

Que et milloris!!!

Deric ha dit...

es terrible quan estas incómode al teatre!!! jo per això demano sempre passadís, per poder marxar si m'incomodo molt.

Oscar Ramírez ha dit...

L'obra pinta molt béi la Velasco, tot i que no em cau bé, és molt bona actriu.

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Per tenir en compte.

Una abraçada

Francesca ha dit...

Hola Rita, l'altre dia vaig veure l'anunci d'aquesta obra a un bus i vaig pensar en que havia d'anar-hi... ara ja no tinc cap dubte! aquesta Setmana Santa cap al teatre!

fanal blau ha dit...

Ben segur que hi vaig!
una abraçada de mel i llimona!

Mireia ha dit...

Deu fer cosa de sis mesoso que no vaig al teatre!!!
A veure si hi poso remei.

khalina ha dit...

Espero que estiguis millor Rita. Això d'anar amb tos al teatre és una llauna. O ves al Liceu on expressament et diuen que no tossis. I si algú tos, els altres l'esbronquen, i aquests molesten més.
Jo, en un concert, per parar un atac de tos inesperat, vaig posar-me un mocador dins la boca que quasi m'ofego jaja.
Clar que pitjor és tos en escena...

En Pou sempre ha estat tot un professional, gran actor i director. I a part una persona agradable (i no amb fums com d'altres). A veure si puc anar al Goya perquè ho pintes genial.

Xarnego ha dit...

Gracies per la recomanació,
Des que se que esta aquesta obra,
he pensat que no he de deixar de anar-hi
crec que val la pena el 100Km.

Tornar-hi, a llegir-te

Rita ha dit...

Sadurní Vergés,
Espero que t'agradi! :-)

Cesc,
Doncs la Velasco està molt bé, de debò. Si tenies recança, ves-hi tranquil.

Ferran,
Oh... Llàstima doncs! :-)

mossèn,
Hahahahahaha tremendo!

Striper,
Gràcies, maco!

kweilan,
Si hi vas, ja ens ho explicaràs. :-)

zel,
Algun dia podries decidir-te a venir a la city eh! ;-)))

Lula,
A mi m'encanta en Pou. Li ha donat nivell al Goya...

nadador,
Sí, en Pou és un mestre. A més, intel·lectualment molt ben preparat i culte. És un bon rotllo anar al teatre o al cinema refredat...

Cristina,
Doncs encara em dura, noia... Espero que t'agradi si hi vas... :-)

Spock,
Doncs val la pena, penso... Personalment, opino que en Flotats va ser massa mimat i així els va sortir al final... "Respondon".

Emily,
Ei, que jo encara la poso la calefacció! Però amb aquest temps tan boig, que ara fred, que ara calor, què vols!
Doncs res, a ballar, nena! :-)

jordicine,
Gràcies!

Josep Lluís,
Hahahahaha Gràcies!

Deric,
Doncs val la pena tenir passadís, sí. Estàs més tranquil, si més no...

Oscar Ramírez,
Doncs de debò que està molt i molt bé la Velasco. Sobretot, gens diva!

horabaixa,
Una abraçada, maca!

Francesca,
Ja ens diràs si t'has decidit... :-)

fanal blau,
Gràcies! Una abraçada dolceta per a tu!

Mireia,
Vinga, anima't! :-)

khalina,
A veure si t'animes... Ja ens ho explicaràs.
Petons, maca!

Xarnego,
Espero que t'agradi si et decideixes... Gràcies per la visita. Considera't a casa teva! :-)