dijous, 23 d’abril de 2009

L’amor boig



Pere Rovira (1947)

Un dels grans noms de la lírica catalana actual. Artista auster i exigent, ha publicat quatre excel·lents llibres de poemes, que ha reunit recentment a Poesia 1979–2004. També ha escrit quatre volums d’assaig literari. De les seves col·laboracions al diari Avui, va néixer el llibre Diari sense dies, que el va revelar com un prosista extraordinari. L’amor boig és la seva primera novel·la.



Existeix l’amor boig? Pot donar-se una foguerada d’amor tan intensa com la que van viure els protagonistes de la novel·la de Pere Rovira? La passió desfermada entre Clara i Esteve els va empènyer, encara adolescents, a fugir de casa i de la petita ciutat per buscar-se un lloc a la Barcelona dels anys seixanta.

Passats un grapat d’anys, cadascun dels dos protagonistes explica i mitifica a la seva manera aquella apassionada història d’amor. Però el record que en guarden difereix de l’un a l’altre, perquè la memòria és infidel. Com en les millors mostres de la narrativa de Lawrence Durrell i Sándor Márai, la història canvia en funció de qui l’explica.

Vitalista i tràgica, escrita amb claredat implacable, L’amor boig és una esplèndida novel·la sobre els primers i els últims amors i sobre les obsessions que de vegades els uneixen vertiginosament.


A l’hora del pati, s’asseia sola en un pedrís i llegia un llibre enquadernat amb pell roja. Els de primer curs passaven corrent a prop d’ella –“hawaiana, hawaiana!”, li deien–, i si un nen gosava tocar-li l’esquena amb la punta dels dits, els altres cridaven i aplaudien, i l’heroi aixecava el braç i mostrava la mà oberta com si fos un trofeu. Ella se’ls mirava un instant, somrient, i continuava llegint. Els cabells, negres i ondejats, li arribaven quasi a la cintura, tenia unes mans llargues, blanques, i el blazer blau i la faldilla grisa del seu uniforme semblaven diferents. Era com si anés vestida d’aquella manera perquè volia. Portava mitges i sabates de taló, un mocador de seda al coll i una polsera antiga d’or i robins. Jo la contemplava, esperant que apartés els ulls del llibre, quan alçava la cara i la girava cap al sol i la seva mirada obscura es tancava lentament, m’imaginava el gust dels seus llavis i de la seva pell tacada de sal, a l’estiu, a la platja.


Un llibre preciós, dels millors que he llegit en els darrers dos anys, juntament amb Petons de diumenge de la Sílvia Soler. Una novel·la plena de passió i de sentiment, descrits brillantment, amb un llenguatge molt delicat. Una prosa que és poesia pura, evidenciant l’origen poeta de l’autor, que l’enriqueix notablement. Recordo haver llegit al veí de dalt que és el llibre que li hagués agradat escriure. Jo diria que és la passió que m’hagués agradat viure!



Bona diada de Sant Jordi a tothom!


Imatge de Google
Sant Jordi 2009

17 comentaris:

Lula ha dit...

Gràcies preciosa!!!
El mateix per tu... Si el veig per sobre les paradetes l'agafaré segur.

Porto uns dies amb la lecturina decaiguda, molts llibres als prestatges i cap il.lusió per llegir, nuse.... la p*** primavera i tal.

Besotes i llibres, avui no pot ser d'altra manera.

XeXu ha dit...

Jo, em sap greu no haver comentat darrerament, però és que no conec cap dels llibres que has ressenyat, i no sé què dir.

Almenys avui et diré que passis un feliç Sant Jordi, que rebis moltes roses, i més llibres!

Montse/Arare ha dit...

jo també l'agafaré, amb una recomanació així, val la pena!

Petons de diumenge el tinc per llegir... me'l vaig comprar de seguida que va sortir... i em sap tan greu no haver-lo escrit jo, que encara no l'he començat (ja veus...)

Molt Bon Sant Jordi!!


p.s.- l'amor boig existeix, però és boig i dura poquet

Cesc ha dit...

Feliç Sant Jordi! i gràcies per a totes les recomanacions i explicacions que ens has anat regalant!

Striper ha dit...

Feliç sant Jordi, fa temps que no ccompro poesia potser li façi una ullada aquesta proposta que fas.

Carquinyol ha dit...

Un altre que no conec !! quatre de quatre !! En fi... feliç Diada.

PS: Existeix l’amor boig?, sí, només has de mirar els programes de tarda de Tele 5...

Gatot ha dit...

ah... però en tenies cap dubte?
:D

Rita, ja saps que em costa molt tenir "detallets" en dates assenyalades... i també fora de dates; però et deixo caure una pluja de pètals perquè vagis tot lo dia ben acaronada

petonassos!

Mireia ha dit...

Bona diada, Rita.

Violette ha dit...

Apuntat, comme d'habitude...
Et desitjo un dia preciós, Rita!!
:)

atikus ha dit...

Feliç Sant Jordi!

Petons

Emily ha dit...

Doncs jo sí que et desitjo un amor boig i un bon ram de roses.

El veí de dalt ha dit...

Vols dir que pots comparar la Soler al Rovira? Al final l'hauré de llegir; ara que el recomanes...; Rita passional!

el nadador ha dit...

Ja han tancat les llibreries noia. A més, aquest Sant Jordi m'han deixat una novel.la enorme-enorme. Té més de 200 pàgines (i sense fotos). "La chica que soñaba con una cerilla..." i no sé què més. En qualsevol cas, gràcies per la recomanació. Si t'ha agradat és que és bona.

Anònim ha dit...

´Hola,
Amor boig. Pere Rovira
És una novel.la excel.lent, el llenguatge ric i acurat, es nota que ha fet poesia. Una història de Romeo i Julieta que es retroben havent passat molts anys.

La Sílvia Soler és molt divertida, tendre, però són nivells de literatura diferent. No cal comparar-los.
Imma

rits ha dit...

espero que hagis passat una bona diada! la teva recomenació a petons de diumenge va ser fantàstica, x tant aquest me l'apunto!!

troyana ha dit...

Rita,no conec l´autor però crec en eixe tipus d´amor del que parla el seu llibre,i també que la memoria es infidel i està plena de trampes.
1 abraÇ

Rita ha dit...

Lula,
Segur que si el llegeixes, no el podràs deixar.
Petons, maca!


XeXu,
Gràcies! Espero que t'hagis comprat bona lectura.
Petons, maco!


Montse,
Cert, és un llibre que a mi també m'hagués agradat escriure, Petons de diumenge... :-)

PS Per això és boig, oi?


Cesc,
Gràcies a tu per passar i comentar sempre!


Striper,
Que és novel·la! ;-)


Carquinyol,
Això de Tele5 no és amor boig. És un modus vivendi com un altre... :-)


Gatot,
Vaig anar tan bé amb els teus pètals... ;-)
Gràcies i petons!


Mireia,
Gràcies! Espero que la teva també fos ben bona.


Violette,
Gràcies, maca! Ja he llegit el teu. :-)


atikus,
Gracias! A ver si el año que viene te animas a pasar este dia tan especial para nosotros por aquí. Prometo hacerte de guía! :-)
Besos!


Emily,
Gràcies, maca!
Petonets!


veí,
No els comparo pas. Només dic que són els dos llibres que més m'han agradat dels que he llegit els darrers dos anys. Diria que t'agradaria el de la Soler.

Mooolt passional!!! :-)


nadador,
Ja ens explicaràs què tal el teu. A mi, aquests del Larsson, em fan una certa mandra, la veritat. Tot i que potser finalment em decideixo...


Imma,
No els comparo pas, com dic al veí. Però, pel que dius de la Soler, sembla que no l'hagis llegit Petons de diumenge, perquè de divertit no en té res.
Gràcies per la visita i pel comentari! :-)


rits,
Gràcies! Vaig tenir un dia molt maco. Espero que el teu també ho fos. Celebro que t'agradés el Petons... :-)


troyana,
Doncs diria que t'agradaria aquesta novel·la... ;-)
Petons, maca!