dissabte, 18 d’abril de 2009

Sentiments

Google



Darrerament, he parlat molt de sentiments amb persones diferents i m’he quedat amb la sensació que en general s’és molt restrictiu a l’hora de, diríem, classificar els tipus de sentiments.

Em costa explicar-me, i encara més fer-me entendre, si dic que puc estimar una persona, tenir-hi fins i tot intimitat, però no estar-ne enamorada, no considerar-la la persona de la meva vida. Sembla que forçosament una cosa ha d’anar lligada amb l’altra i crec que no sempre ha de ser obligatòriament així.

Diria que en tinc molts jo de sentiments, que estimo de moltes i diverses maneres, i els darrers dies han estat molt intensos pel que fa a sentiments i emocions.

He sentit molta felicitat, després d’una cita esperada, desitjada, i que va anar com una seda; preocupació en veure que un bon i estimat amic no s’ho estava passant gaire bé; alegria en conversar una estona amb una nova amistat que s’està fent mica en mica; un cert dolor, inicialment, per una discussió amb una estimadíssima amiga, tot i que després de parlar es va aclarir tot i va quedar resolt; felicitat, perquè vaig passar una tarda amb els meus nens, jugant, cantant, rient, en definitiva, estimant-nos!; benestar, dinant ahir amb una amiga, amb la que feia temps que no ens vèiem, emocionant-me amb el que m’explicava de les seves filles; de proximitat, de sentir-me bé, ahir, amb una conversa molt interessant amb una persona, amb la que estem encetant una amistat també, que se’m va sincerar i que em va agrair la conversa, perquè li havia anat bé.

Sentiments, tots, tret dels negatius –que em dolen i m’angoixen–, que m’agraden, m’aporten coses, em fan sentir bé i, sobretot, em fan créixer i aprendre de les persones. Estimar, en totes les seves vessants és molt gratificant.

25 comentaris:

kweilan ha dit...

Les emocions i els sentiments ens ajuden a viure i a sentir-nos bé. M'agrada com ho expliques en aquest post...Amor, amistat, alegria...són regals que ens ajuden a la vida diària.

Violette ha dit...

Ja m'agradaria ja, tenir una conversa profunda sobre sentiments amb tu...
;)

troyana ha dit...

ai Rita!les emocions! jo crec que a mi em passa un poc com a tu,puc estimar i tindre intimitat però aixó d´enamorar-me em costa més o considerar a algú la persona de la meua vida,uf!en tot cás,l´amor sempre troba moltes formes per a manifestar-se,tantes com tipus d´amor n´hi ha...
Un abraÇ

Carme ha dit...

A mi també m'agrada com ho expliques i et diria que m'hi sento molt identificada. Hi ha moltes maenres d'estimar i moltes emocions diferents quan estimem.

XeXu ha dit...

El millor de tot és que se t'endevina una persona molt passional, que sent, que no es deixa escapar cap oportunitat de secretar endorfines gràcies a les seves relacions. M'agrada la gent que sent, en totes les formes que sigui, però que ho viu, i que sobretot, que ho demostra. Quan demostres els sentiments (més que quan els expliques), i aquests arriben a l'altra o altres persones... és fantàstic.

el nadador ha dit...

T'agrada la gent. És obvi. Quina enveja.

Ferran ha dit...

Estic d'acord amb la Kweilan, que la forma com t'has explicat en aquest post, el fa especialment bonic.

Sentim, sentim coses , tantes com puguem; no deixem de sentir mai!

Anna ha dit...

Som com un concentrat de sentiments, tots purs i tots entranyables. Rita, estic completament d'acord amb tot el que dius i m'agrada com ho dius. Estimar té aixó, és el sentiment per exel·lència, i te tants matisos com la vida mateixa. La vida no és mai blanc o negre, hi ha mil·lers de matissos de gris, i també tants de colors.... I l'amor és igual.
Petonets.

Spock ha dit...

Un cp més, ens has regalat un post magnífic. I sí que tradicionalment, es té la mania d'encotillar els sentiments, de reduir-los a causa/efecte, de privar-los de la puresa que tenen per si sols. Sentir és viure, viure en la més noble extensió de la paraula. Gaudir, fruir, patir, compartir, enamorar-se, jugar entendrir-se, enjogassar-se... Per què no es poden sentir així, sols i sense connotacions, o de en una barreja talment coctel de barman expert?

Gràcies per un post tan bonic, Rita.

Una abraçada sentida!

Cesc ha dit...

Estimar és força Rits, estimar no és només estar enamorat, jo estimo molt als meus amics, aquells que m'entenen, em coneixen, amb qui puc parlar de tot, estimo als metges que s'han fet amics meus, als qui em regalen un somriure cada dia, a les persones que omplen la meva vida i s'estima d'una forma diferent a la persona amb qui vols compartir la resta de la teva vida d'una altra forma, però la resta de gent també són les persones de la meva vida, perquè ens accepten tal i com són, això és estimar oi...

Francesca ha dit...

Hola Rita, ja veus, jo també llegeixo el teu bloc, tot i que no sempre “em manifesti”! :-)
Subscric tot el que ja t’han dit, però discrepo en una cosa… dius al final “Els sentiments, tret dels negatius”… i no, no, els negatius també ensenyen, el dolor, l’angoixa, ens avisen del perill, ens recorden que potser no vam valorar aquell present (ja passat, però possiblement, també futur) en que no hi eren… De vida, mentre no es demostri el contrari, només hi ha una, i l’hem de viure amb intensitat… i quan toca plorar, doncs es plora, però mai, mai, s’ha de deixar “passar la vida de puntetes”, esperant temps millors… diuen que desprès de la tempesta ve la calma, o no? I dit això, gràcies Rita per exposar-te davant nostre i deixar-nos així, participar una miqueta dels teus sentiments. A reveure!

atikus ha dit...

Que complicado es hablar de las emociones y los sentimientos y si encima hablamos del amor cuando esta por mediola posibilidad de una relación, puff, yo me lio infinitamente, eso si me cuesta muchisimo menos dar consejos que darmelos a mi mismo, será porque ver los problemas desde fuera es más fácil...o simplemente porque cuando uno está dentro del problema ve más cosas, jeje..

en fin el ser humano es complicado...yo al menos soy muy complicado ;(

petons

iruNa ha dit...

Estic dacord amb tu, hi ha tantíssimes formes d'estimar! Els sentiments no són correctes o incorrectes, són únics i personals, i ens ajuden, com tu dius, a créixer i aprendre sobre nosaltres mateixos i els altres.
Crec que és possible estimar (o jo més aviat utilitzaria la paraula apreciar) a una persona i tenir-hi intimitat però no estar-ne enamorada. Ultimament és el pa que més menjo, així és que et puc assegurar que si més no en el meu cas, és possible.
El més important suposo, és viure cada un d'aquests sentiments i anar-nos enriquint.
M'ha agradat molt aquest post Rita!
una abraçada!

khalina ha dit...

podríem parlar de sentiments hores i hores. Això és l'essència de la vida, sentiments

mossèn ha dit...

estimar ... bonic ... salut

- assumpta - ha dit...

Estimació... Sentiments... per a cadascú hi ha una manera "única i personal" de valorar-los.
L'important és estimar a qui has decidir compartir vida, a la família, als amics... tant se val. El més important és compartir aquest sentiment, que sigui recíproc i així és com és fa gran.

rits ha dit...

Rita, com m'ha agradat aquest escrit! i sobretot perquè has vist tots els sentiments que vius i que són dins del teu cor.
de vegades, és difícil saber veure el què estàs sentint.

novesflors ha dit...

L'amor és divers, sens dubte. O així ho veig jo. I estimar sempre és bell, fins i tot quan ens resulta dolorós.

mar ha dit...

Hola Rita...
un post encantador i que sento molt i molt proper...
darrerament jo també estic vivint emocions i sentiments a flor de pell... noves amistats, noves coneixences, persones amb qui puc parlar amb profunditat del que sento, el que penso i el que desitjo...
tot un luxe tenir gent al voltant amb qui poder compartir l'amor, complicitats, estimació, amistat, sentiments, emocions,...
tot un plaer poder connectar-se als altres i viure intensament...

m'agrada...
i aprenc cada dia... amb tots els sentiments, tant els que em fan tocar el cel amb la punta dels dits com els que em fan albirar els forats més profunds i foscos de mi...
i em sento més i més plena cada dia...
bona setmana a tothom!

Rita ha dit...

kweilan,
Gràcies, maca!

Violette,
Segur que ens entendríem... ;-)

troyana,
Ho expliques molt bé.

Carme,
Gràcies! Celebro que coincidim... :-)

XeXu,
Gràcies! Cert, sento i visc les emocions, no hi puc fer més.

nadador,
Sí, m'agrada la gent... Enveja?

Ferran,
Gràcies! Sentir és viure! :-)

Anna,
Gràcies! Estimem amb colors! :-)

Spock,
Gràcies! Ets molt generós.
Una abraçada ben sentida també!

Cesc,
És el que intento explicar en el post, precisament.
Petons, maco!

Francesca,
Gràcies pel comentari i per passar! Tens raó, però els negatius, com l'amic que no està bé, o la discussió amb l'amiga, no puc evitar que m'angoixin. Però és ben cert que també se'n pot treure algun ensenyament.

atikus,
Quizá deberíamos hablar más de ello y dejaria de ser tan complicado... :-)
Besos y buena semana!

iruNa,
Gràcies, maca! Visquem-los i enriquim-nos! :-)
Una abraçada!

khalina,
Haurem de fer una trobaja per parlar-ne, ja ho veig... ;-)

mossèn,
Molt bonic... :-)

- assumpta -,
Cert, el que dius: compartir aquest sentiment...
Bona setmana, maca!

rits,
Gràcies, bonica!

novesflors,
Cert, estimar és molt bell...

mar,
Celebro aquests descobriments que estàs fent. Viure també és aprendre cada dia noves formes d'estimació.

Carquinyol ha dit...

el món no és quadriculat, no està format per un número determinat de coses de cada categoria. És continu, és infinit en molts aspectes, i de la mateixa manera que hi ha molts matisos amb els colors, també hi ha molts matisos en els sentiments.

C'est la vie, i qui ho vulgui catalogar, ho té molt difícil, ja que cadascú de nosaltres vívim, i sentim, de forma diferent.

Rita ha dit...

Carquinyol,
Ho has explicat molt més bé que jo. És així!
Bona setmana, maco!

viuillegeix ha dit...

Uau, quin post.....
saber llegir els propis sentimenst és tot un art que no tothom domina. I tu no només el domines, sino que a més domines l'art d'expressar-los.

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Vaja tema has anat a tocar. Complicadissim. I especialment delicat. No tothom s'hi troba còmode en "despullar-se".

Particularment n'he aprés bastant, però encara queda molt per aprendre. M'apunto al que diu la Violette, i, també al que diu la Mar. Així que pots anar-ho pensant.

Una abraçada

Rita ha dit...

viuillegeix,
S'intenta... Gràcies! :P

horabaixa,
Anar-ne aprenent és el que procuro jo... Hi pensaré! :-)