dijous, 16 d’octubre de 2008

Els nois d'història

David Ruano


Un nou teatre sempre és una bona noticia, però la recuperació d’un teatre encara n’és més de bona. Si a més donen la direcció artística a una de les personalitats de primer ordre del panorama artístic nacional, un actor de qualitat, amb un bon bagatge i un alt nivell cultural ja presenta una certa garantia i si, a sobre, aquest director es proposa exhibir grans autors del segle XX i obres contemporànies, apostant per talent i títols de primer ordre, amb vocació d’arribar a un públic ampli, què més es pot demanar?

Amb aquestes premisses, dijous passat, vaig anar al Teatre Goya, tancat el 2004, recuperat pel Grup Focus, després d’una rehabilitació integral, i amb la direcció artística del Josep Maria Pou.

La inauguració ha estat amb l’obra Els nois d’història, d’Alan Bennett –autor també del llibre Una lectora poc corrent, darrer llibre editat a casa nostra d’ell i que aprofito per recomanar-vos– i guanyadora de sis premis Tony i tres Olivier.

El director és el mateix Pou, qui també és podria dir que interpreta el paper protagonista, tot i que el comparteix amb vuit joves actors, diria que força novells i desconeguts, tret d’un que surt a la sèrie Ventdelplà.

Els nois d’història és una obra insòlita i estranya, que em té el cor robat perquè parla de moltes de les coses que més m’agraden (i preocupen, alhora): de l’educació, de l’ensenyament, de la cultura, dels llibres, de la lectura, dels poetes, de la poesia, del cinema d’abans, de la música popular, del teatre, del plaer de jugar i de les ganes de saber. I ho fa de manera emotiva, intel·ligent i divertida, presentant dalt de l’escenari un grup de nois que volen menjar-se el món, i un grup de mestres –massa tips alguns, amb massa gana d’altres–, que s’arrisquen junts en el llarg viatge del coneixement, diu el director.

Aquests nois, interpreten, canten, 2 d’ells toquen el piano, fan riure a estones, emocionen d’altres, però sempre fan pensar.

Hi anava amb ganes i vaig sortir molt satisfeta. Una obra molt recomanable, francament.

27 comentaris:

Carme ha dit...

Una bona recomanació, Rita. L'anirem a veure.

Striper ha dit...

Ja nomes per el director val la pena.

ddriver ha dit...

aixo funciona com el cinema oi?fumar ni en broma no? son uns talibans

Carquinyol ha dit...

Apuntada queda la recomanació !! Gràcies.

XeXu ha dit...

Confesso que fa moltíssim que no vaig al teatre, i és una assignatura pendent. Ho compensa que tampoc no vaig al cinema, sóc una mica ranci, ja ho sé. Però el que sí que diré és que en Pou és un grandíssim actor, i suposo que amb el bagatge que té, també un notable director. Ha fet de to, i tot bé. Així que espero que li vagi molt bé al teatre Goya, i que pugui tirar-lo endavant amb apostes com les que dius que fa.

Josep-Empordà ha dit...

Al teatre, com a la prensa i al cinema, li passa el mateix, que está corrumput pel poder via subvenció.

Ja no és un oassis de llibertat sino de manipulació i construcció de marcs mentals.

Ferran ha dit...

Fantàstica la crítica que en fas, que fa venir moooltes ganes d'anar al nou Goya. Esperem que aquests nois -i en Pou- s'hi quedin una temporada llarga.

El Company de Venus ha dit...

Segona persona que sento que en parla bé... M'ho pensaré...

estrip ha dit...

doncs pinta molt bé i tant! tant el teatre com l'obra.

Cesc ha dit...

Sempre va bé rebre recomanacions i a més... quan has vist pel·lícules, poder veure-ho en teatre és molt millor :)

Joana ha dit...

Apuntada pel proper dia que baixi a la capital.
El llibre ja l'he llegit i sí que val la pena!
Bona nit wapa! Ja retiro... :)

òscar ha dit...

el teu post, i la presència d'en pou, anima molt a anar-hi. pels que no visitem sovint el teatre sol ser una veritable festassa.

Emily ha dit...

Aquesta setmana, ma filla ;-) l'ha anat a veure. Li demanaré que me la conti. Llàstima que visc tan lluny de Barcelona. Quantes coses em perdo!

fada ha dit...

Josep Maria Pou, un gran professional!! Intentarem anar-hi. Gràcies per la recomanació i pel premi, que encara no havia pogut passar per aquí! Petons.

Clint ha dit...

Aquest Pou...és aquell de Mollet no?

el paseante ha dit...

Fa poquet faig escoltar una entrevista radiofònica al senyor Pou, i em van venir ganes de veure aquesta obra. El senyor Pou és un artista. Només l'he vist una vegada en la meva vida, i no va ser en un teatre. Va ser a l'Habitat. Tenia presència.

Josep Lluís ha dit...

Recomanació que tindré molt en compte. Gràcies

novesflors ha dit...

M'agradaria molt veure-la. Si tinc oportunitat en algunmoment ho faré.
Gràcies.

Viatger ha dit...

Gràcies Rita, segur que aniré a veure-la

Arare ha dit...

Intentaré anar-hi. M'agrada molt el teatre, m'agrada en Pou... i la història dels nois d'història em sembla que m'agradarà. Amb la teva recomanació... què més puc demanar?

Bon cap de setmana, Rita! un petonet.

Deric ha dit...

han reobert el Goya??? M'agradava aquest teatre! Hi vaig anar a veure el Memory de la Gonyalons, després el van tancar.

defak ha dit...

Doncs encara faràs que m'hi animi...

mossèn ha dit...

bé ... és que el teatre ... no c no c ... salut

Cristina ha dit...

Mmm, és que en Pou sempre és una bona opció. És tot un senyor actor. A veure si trobo temps per veure l´obra. Feliç diumenge!

Rita ha dit...

Carme,
Espero que t'agradi!

Striper,
Cert, només per en Pou ja ve de gust, però per la resta també.

Ddriver,
Hehehe Prova-ho, home! Jo aguanto bé i sóc fumadora...

Carquinyol,
Espero que t'agradi.

XeXu,
Estaria bé que et decidissis de tant en tant... :-)

Josep-Empordà,
No em veig amb cor d'assegurar-ho, però precisament el Grup Focus, diria que van força per lliure...

Feran,
Pel que vaig llegir, la idea és no tenir data de finalització. O sigui que mentre funcioni serà en cartellera crec...

El Company de Venus,
Si et decideixes, espero que en gaudeixis!

estrip,
De debò que sí!

Cesc,
Cert, en van fer la peli, però no l'he vista jo...

Joana,
Recordo que el vas comentar el llibre, sí...
Bona setmana, maca!

òscar,
A veure si hi vas doncs... :-)

Emily,
Quan tornis de passejada, aprofita i ves-hi... :-))

fada,
Gràcies per la felicitació, maca!
Petons!

Clint,
Sí, és de Mollet, i?

paseante,
Jo també l'he vist algun cop pel carrer i la seva imatge és impactant. Quina alçada!

Josep Lluís,
Gràcies a tu per pasar. :-)

novesflors,
A veure si pots doncs...

Viatger,
Espero que t'agradi...

Arare,
Si hi vas, ja ens en faràs la crítica. Jo només goso a informar. :-)

Deric,
Sí, ha reobert. Quina bona notícia, oi?

defak,
Això és bo doncs. Bé, si a sobre t'agrada... ;-)

mossèn,
Aissssssssssss..... Sempre tan capficat tu eh... ;-)

Cristina,
Si tens ocasió, ves-hi. Pel que et vaig llegint, penso que t'agradarà...
Bona setmana!

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Entranyable el teatre Goya.

Saps? has fet una molt bona promoció. M'han vingut ganes d'anar-hi. A mi m'agrada molt el teatre, convino el conegut amb el d'aficionats, i sovint surto empapada de l'obra que he anat a veure.

Una forta abraçada

Rita ha dit...

horabaixa,
Ja diràs què tal si t'animes...