dissabte, 4 d’octubre de 2008

Crisis i pau interior


Fernando Botero


Ahir, llegint la Joana, vaig pensar que havia fet un post de tots els que aquests dies hagués fet jo. Cada notícia que escolto a la ràdio, quan m'aixeco, em fa pensar en un post (ja dec ser malalta de bloc...). Aquesta crisi està afectant, com sempre, els més dèbils, els que viuen d’un sou a compte d’altri, que mentre s’han pogut enriquir no han parat i ara que les vaques no són tan grasses, tanquen.

De fet, i d’alguna manera, jo també l’estic patint aquesta crisi, encara que més relativament. Vaig comprar un pis fa una mica més d’un any i tots els càlculs que havia fet se m’han anat en orris, amb l’exagerada pujada de preus el darrer any i mig i la pujada d’hipoteca després del primer any.

Però hi ha més crisis. Coincidint, amb el començament de curs, en diversos blocs es va parlar de l’ensenyament i si hagués d’emprar una paraula per definir el que vaig anar llegint crec que seria pessimisme.

No repetiré, ni molt menys argumentaré, tot el que ja s’ha dit i per persones força més autoritzades, per la seva implicació, que jo, i ara ja confirmat per estudis i estadístiques, però faré uns petits apunts del que jo vaig captar: el nivell cada cop és més baix, els Governs, central i autonòmic, sembla que no estiguin massa interessats en una real, bona i sòlida formació, els professors s’han d’enfrontar a nens i joves poc o gens motivats, molts professors, estimen la feina, la viuen i la pateixen, però d’altres la fan com farien qualsevol altra cosa.

El panorama, doncs, no és cap meravella i vulguem o no estem parlant de les generacions futures la qual cosa ho fa més preocupant encara.

Però encara n’hi ha una altra de crisi i d’aquesta sí que no se’n diu res o pràcticament res. Fa temps que dono voltes al tema dels valors: crec que hi ha una gran crisi de valors. Evidentment, generalitzo, però em fixo en homes, dones, joves, grans, al carrer, al Metro, al bus, a la feina, i trobo que cada cop hi ha menys valors en les persones.

Crec que hi ha uns mínims necessaris, sobretot per a la convivència, que actualment no percebo o cada cop menys.

Sóc de l’opinió que els valors es reben a casa, des de criatura, amb el que ens diuen que està bé i no, però sobretot amb el que veiem fer, amb l’exemple.

Quan era una nena, vaig anar aprenent a no llençar papers a terra, a respectar les persones, homes i dones, a tolerar les persones grans i les seves mancances d’agilitat mental i física, a deixar-les seure als transports públics així com a les dones embarassades, a llegir, a consultar sempre els dubtes al diccionari, a tenir inquietuds, a voler aprendre sempre, i moltes coses més, que sense ni fixar-m’hi segueixo fent, de la manera més natural del món, com a ser honesta, responsable, a estimar, a ser justa, solidària...

Actualment, no veig valors, ni cap necessitat de tenir-los i en el cas dels joves em preocupa més, perquè ells se suposa que són els que els han de transmetre als fills.

Normalment, no m’agrada fer posts llargs perquè cansen, a mi em passa quan visito blocs, però volia enumerar les crisis, en plural, que crec que pateix la societat actual, ja sé que l’econòmica és molt important, però no podem oblidar les altres: sense un bon ensenyament i sense valors tampoc anirem gaire lluny penso, com a persones.

Malgrat aquest to pessimista, però, no estic desencantada, més aviat és un toc d’atenció només, segueixo creient en les persones, n’hi ha de fantàstiques, i en el món interior que tots tenim i que pot ser tan ric com nosaltres mateixos vulguem que sigui. Això no ens ho pot prendre ningú i només ens ho podem enriquir nosaltres mateixos, encara que també hi hagi aportacions externes.

Potser és per això que jo em sento bé, molt bé, amb pau interior i plena de sentiments. Amb coses per fer, amb ganes de fer-les i amb il·lusió per la pel·lícula que veuré avui, amb l’estrena de teatre que veuré dijous, amb el sopar que tindré dilluns, amb la feina, que m’agrada, amb els llibres que estic llegint, amb les persones amigues que m’estimo i m’estimen, en definitiva, que no va tan malament, penso, tenir valors i per això els reivindico.

Molt bon cap de setmana a tots!

Una cançó que m'agrada, però el You Tube no me la deixa linkar, I'm Outta Love d'Anastacia

24 comentaris:

Cristina ha dit...

Jo crec que en certa mesura tots ens sentim desencantats pel que veiem a diari. Nanos que pujen sense una mínima educació, pares que prefereixen fer hores a la feina en lloc d´estar amb els fills, manca de civisme per part de molta gent a la que si li dones un toc d´atenció t´envien ràpidament a pastar fang. Jo m´hi trobo sovint amb aquest tipus de persones però encara no he perdut l´esperança de que tot millori. M´agrada que gent com tu ens faci reflexionar. Bon cap de setmana!

Cesc ha dit...

Bé, tens tota la raó, avui dia, a part de la crisi econòmica de la que tothom parla i té tanta por, hi ha grans crisis i es veia venir, la gent va a la seva, sembla no tenir compassió, esperit de compartir... sembla haver-se tornat freda i hi ha coses que no s'entenen... dins de cada família hi ha una educació que s'ha de transmetre, però no sempre és la correcta, hi ha coses que mai s'entendran oi...

mar ha dit...

tens raó rita però jo sempre en tinc una visió positiva (o almenys ho intento...)
crec que hi ha crisi en molts àmbits, però també crec que hi ha molts mestres que estan treballant de valent, moltes famílies que eduquen els fills amb valors importants, moltes coses que funcionen millor que no funcionaven, joves compromesos,...

jo també reivindico el respecte, la sinceritat, l'honestedat, el saber escoltar, posar-se en el lloc de l'altre, aprendre i tenir constància,... i crec que es podria aconseguir molt més si tots en fóssim més conscients...

i tots aquests valors contribueixen a enriquir el nostre món interior i a donar-nos aquesta pau i serenitat interior que tens...
tant de bo tothom la pugués tenir... segur que tot seria molt més fàcil, oi?
bon cap de setmana també a tu!

XeXu ha dit...

És cert que els posts llargs cansen. Però també és cert que depenent de qui els faci, s'han de llegir. I aquest s'ha de llegir. Jo també veig una preocupant manca de valors en la nostra societat, i em sembla que va a pitjor sense que se m'acudeixi cap solució per evitar-ho. Però abans de venir cap aquí he passat per un blog que destacava haver vist canalla jugant a cuit i amagar, com fèiem nosaltres, i això em diu que hi ha motius per l'esperança. Hi som a temps, sempre hi serem. Jo em considero jove, no tinc fills, però vull tenir-los, i tinc intenció d'estimar-los i educar-los tan bé com sàpiga, intentar no cometre els errors que he vist cometre i fer els possibles per pujar una canalla amb els valors que tinc, sempre tenint en compte que hi ha coses que no es poden imposar, i que has de deixar que ells es formin per si sols. La meva generació, que o bé acaba de tenir fills o els queda poc, que no som la jovenalla, que ja no estudiem i que intentem viure, crec que estem detectant aquesta manca de valors, i espero que podrem revertir-ho. Deixa'm mantenir l'esperança, si us plau.

Striper ha dit...

La crisis com sempre la paguen els que menys tenen, valors total manca el unic que esta en alça es el egoisme.

Rita ha dit...

Cert, cristina. L'esperança no s'ha de perdre, jo tampoc l'he perduda. Només és una reflexió i un toc d'atenció.

Els joves, cesc, els que encara heu de tenir fills, sou els que ho podeu millorar això.
Estic segura que sabràs transmetre aquests valors als teus fills!

Certament, mar, hi ha de tot. Quan es parla així, sempre es generalitza, és inevitable.
Jo també crec en moltes coses i persones i per això tinc aquesta pau, sinó no podria pas tenir-la, de cap manera.

No només te la deixo tenir, amic xexu, sinó que et demano que la tinguis. Tal com et veig, estic segura que seràs un excel·lent pare. Les teves reflexions sovint m'han deixat ben parada i la teva responsabilitat i el respecte per les persones són notoris.

Cert, striper, massa egoisme i superficialitat. A veure si ho podem millorar.

Gatot ha dit...

ei.... que estic content i amb ganes de brega! et puc portar la contra?

em sembla que et creus massa els mitjans de comunicació! i, ho sento, però ens manipulen com volen... i quan volen o quan interessa a algú...

jo diria que passa el que ha passat sempre: allò que és negatiu es veu molt més que el que és positiu!

quants joves, adolescents i preadolescents fan tasques solidàries cada dia? quants no són millors que els seus pares perquè volen o necessiten instintivament millorar la "seva" societat?

petons i llepades ok-timistes! (ahà?)

Rita ha dit...

Tu sempre pots dir el que més et plagui, gatot. Ja saps que ets a casa teva. :-)

Avui, però et duré la contrària. Darrerament miro molt poca premsa, només escolto la ràdio al matí i miro i escolto el TN al vespre i precisament no he sentit mai parlar dels valors. I arran d'una conversa amb una amiga, on parlàvem de la superficialitat de la gent i de la falta de valors, que vaig pensar que potser era bo de parlar-ne.

D'altra banda, fa molts anys que llegeixo premsa i que la conec una mica per dintre i quan la llegeixo tinc força criteri per destriar-ne el gra de la palla.

Com dic més a munt, a la mar, he generalitzat. Joves fantàstics hi són, i a la blogosfera en tenim un bon mostreig, per exemple, però el dia a dia, al carrer, als transports públics, a la feina, et fan veure moltes coses per pensar que tampoc tants.

Okis, gatot? ;-))
Petons, contents!

Ferran ha dit...

Ostres, anava a dir alguna cosa molt semblant a la que llegeixo d'en Gatot. Sí, en part jo també percebo aquesta manca de valors; però al mateix temps també veig molta gent que ajuda, que dóna suport, que fa coses pels altres. Perquè, doncs, em pregunto, sembla que estiguem dominats per la "manca absoluta" de valors?

Sóc periodista i temo que els mitjans de comunicació hi tenen molt a veure. No sé quin és l'interès a donar una determinada imatge de la nostra societat. O potser no és interès, sinó una dinàmica en què s'ha entrat.

Buf, Rita, seguiria però em sortiria un post. Tema molt interessant!

PS: M'encanta l'Anastacia :-)

Jo Mateixa ha dit...

En part penso com en Gatot, que la premsa ens utilitza com vol i de vegades poder ens fan veure coses que o no son ben be com ens diuen o que son pitjors o millors però ens tornem incrèduls i ja no ens les creiem.

El que si es cert es que la crisis ens esta tocant a tots, d'una manera o d'una altre, be, a tots no, als de sempre, que desprès hi han els afortunats que no saben ni buscar CRISIS a la Wikipedia :-O

Petonets maca!!!!!!

Deric ha dit...

coincideixo amb el tema dels valors i l'educació. Quan sortim a fora del nostre país ens adonem que la gent és molt més educada, per exemple, a França, encara que jo doni un cop a algú per accident, sempre em demanarà perdó aquesta persona, si això passés aquí, estic segur que m'insultaria o alguna cosa pitjor.

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Real com la vida mateixa el teu post. M'agrada l'ultim pàrraf.

A més comparteixo aquesta preocupació, però alhora vull ser optimista. Crec que també hi ha molta gent anonima que fem les coses tan bé com podem i sabem. I les fem d'una manera natural. El que pasa, es que aixó, tristement, no és noticia.

Una abraçada

Arare ha dit...

Rita, esticd d'acord amb tu i diria que gairebé en tot, però en llegir el Gatot i el Xexu (i potser algú altre) que diuen que siguem una mica positius perquè "també" hi ha molts joves amb valors (per sort) he pensat tot seguit en el meu fill que ha estat pare i la seva dona i en tot el que fan, portant la contrària a la societat i sacrificant-se al màxim per tal que el nen els tingui a tots dos (i quan dic els tingui vull dir que pugui gaudir tant de pare com de mare i, sobre tot, de l'amor que es tenen entre ells i que entre tots dos li transmeten)... ara m'enrollaria molt, però sé i em consta, que, per sort, famílies acabades de formar per pares, mares i nadons (independentment que hi hagi pare-mare o pare-pare o mare-mare) lluiten contra el que està estipulat per, justament, poder transmetre els valors als fills.

Saps què? Són un exemple a seguir, però els titllen de "frikis", si no d'algunes coses pitjors.

I és que nedar contra corrent costa molt, però a la llarga té un gran valor.

defak ha dit...

Jo coincideixo am en Ferran, i com que sóc optimista, el meu resum és que estem com sempre. Fa 25 anys la meva mare va muntar mil històries de caire associatiu i educatiu amb unes reflexions de base molt semblants a les teves (sobretot el de la pèrdua de valors). Suposo que a mida que ens fem grans ens canvien les perspectives i ens sorprenen el mateix tipus de coses de l anostra societat...

atikus ha dit...

Tiempos de crisis!! es verdad u como bien dices económicos y culturales, de compromiso, ...quizas sea un poco culpa de todos por dejar que los chavales tiren papeles al suelo y no decirles nada, o por no protestar lo suficiente en los bancos por lo usureros que son, en fin habrá que ir poniendo a cada uno en su sitio y mientras seguir disfrutando de las cosas buenas de la vida como el arte de Botero y ponernos gorditos como sus modelos jaja!!!

Buen finde..aunque ya queda menos, algo queda!!

petons ;)

Rita ha dit...

Hi ha de tot ferran. Ja he dit més a munt que quan es parla així es generalitza, però sovint al Metro sento unes converses que esgarrifen.

Treballo amb gent més jove que jo i només els interessa la roba, els mòbils, si dius alguna cosa del que passa al país, o de cinema, o de llibres, no els interessa gens.

També confesso que m'ha sorprès i molt gratament conèixer blocaires molt joves i no tant, però més joves que jo, amb el cap molt ben moblat.

Ara, precisament dels valors, trobo que la premsa no en parla, o la que jo segueixo, vaja.

Estaria bé que en fessis un post doncs i parlant de la premsa també. No sé com la veus tu des de la distància, però jo des d'aquí la veig força malament.
Bon diumenge!


Certament, jo mateixa, la premsa és la més gran manipuladora que hi ha actualment. Però és deure nostre saber llegir entre línies també. Conèixer qui en són els amos i qui hi tenen al darrera per entendre perquè es decanten cap aquí o cap allà. En tot cas, cap mitjà és lliure i sempre mirarà per als interessos d'alguns, malauradament, i ho hem de tenir sempre present.

Petons, bonica!


No condueixo jo, deric, però recordo una anècdota, fa temps, quan hi havia la campanya de tocar la botzina als peatges, anava a l'Empordà amb una amiga, i a l'arribar a la cua la va tocar i va sortir el paio del cotxe del davant, va venir cap a nosaltres, se li va plantar a la finestra, que l'havia oberta per preparar-se per pagar, i li va dir tot cridant... -a mi no me pita nadie, te has enterado!!!-. Ens vam espantar i tot... Després ens petàvem de riure, però en aquell moment, semblava que la volia pegar i tot! hahahahahaha


Gràcies, horabaixa!

Jo també en sóc d'optimista i malgrat tot, segueixo creient en les persones. Això per descomptat!


Celebro el que expliques del teu fill i la teva jove, arare, segur que són ben macos. Però fixa't que tu mateixa acabes dient que els titllen de "frikis" i que anar contra corrent costa molt. Em sembla que no calen més paraules.

Et felicito perquè segur que tu sí que has transmès aquests valors.
Petons, maca!


Pel que jo visc, defak, el meu dia a dia, no crec que sigui com sempre. Segurament sí que és com sempre que hi hagi gent, com la teva mare, que mirin de muntar històries com dius tu de caire associatiu i educatiu. I ben bona feina que fan!


Hehehe atikus, los dichosos quilitos...
Besitos!

Mon ha dit...

en aquesta crisis encara no he escoltat a ningú parlar de que cal fer amb els paradisos fiscals

Rita ha dit...

Ni crec que en sentim res, món...

fra miquel ha dit...

I és que costa molt lluitar contra els anuncis, els programes "brossa", les películes amb violència gratuita on l'egoisme és el màxim valor al que val la pena arribar. La pujada de preus i/o d'interesos són els què ens fan fer hores extres. Llavors nens i adolescents queden a mercè de la publicitat, de les sèries de la tele i de la jungla que és internet. Llocs on no sempre s'aprenen, precissament, els valors dels que parles.
Amb tot, jo també crec en les persones. L'esperança d'un mon millor no la perdo.
Que tinguis una bona setmana, Rita.

Rita ha dit...

Cert, fra miquel, tot plegat costa molt de digerir amb un cert equilibri.
Bona setmana per a tu també!

Salva Piqueras ha dit...

Quanta raó... De la crisi econòmica no hi entenc gaire, però la dels valors és responsabilitat de tothom. Costa molt educar a una criatura perquè no llenci papers al terra quan davant seu 3 nens, dos adults i un avi fan el contrari. De fet, en alguns dels viatges que he pogut fer, he constatat que quan "menys desenvolupat" és el país, més valors tenen. Saben que cal ajudar-se entre tots per superar els problemes. Aquí tothom té la seva bombolla i si llenço res al carrer, ja ho recollirà el servei d'escombraries, que per això pago els impostos!! Molt trist tot, certament...
Per cert, t'agrego a la meva llista, m'agrada el teu bloc!

Rita ha dit...

Gràcies per la teva visita i pel comentari, salva piqueras!
Jo també t'he agregat :-)

el paseante ha dit...

Per mi l'ensenyament és prioritari, a l'escola i a la família. Però ni els pares, ni els mestres tenen voluntat per educar aquestes noves generacions (generalitzo). Estan massa preocupats per guanyar diners, per la hipoteca, el viatge de vacances, el canvi de cotxe... Massa materialisme potser? Massa consumisme?

Rita ha dit...

Penso força com tu, paseante...