Entre dones soles

Cesare Pavese (1908-1950)

Poeta, narrador, traductor, és un dels autors més importants de la literatura europea del segle XX. La seva obra poètica amb títols tant importants com Treballar cansa (1936) i Vindrà la mort i tindrà els teus ulls (1951), va portar aires de renovació a la literatura italiana. Entre dones soles és el tercer títol aplegat l’any 1949, dins La bella estate, que reunia també El bell estiu i El diable als turons, tres novel·les que tenen com a lligam la vida a Torí i la presència, o l’espera, de l’estiu, l’estació de les vacances a muntanya i de la infància llunyana.

Entre dones soles, escrita l’any 1949, un any abans de la seva mort, mostra el Pavese més madur, el novel·lista capaç de crear una atmosfera amb una economia de detalls sorprenent. Pavese hi descriu l’alta societat del Torí de postguerra, que comença a aixecar el cap entre edificis encara esfondrats pels últims bombardeigs.

Vaig arribar a Torí amb l’última neu de gener, com els saltimbanquis i els venedors de torró. Em vaig recordar que era carnaval en veure sota els porxos les parades i els becs incandescents d’acetilè, però encara no era fosc i vaig caminar des de l’estació fins a l’hotel llambregant cap a fora dels porxos per damunt de la gent. L’aire glaçat em rosegava les cames i, cansada com estava m’entretenia davant els aparadors, deixava que la gent topés amb mi, i mirava al voltant arraulida amb l’abric de pells. Anava pensant que els dies ara es feien llargs i que aviat una mica de sol acabaria amb aquell fangueig i desclouria la primavera.


Imatge de Google
Sant Jordi 2009