dimarts, 31 de març del 2009

La pantalla

Google



Cada casa on he viscut ha estat diferent i, per decorar-la, sempre he tingut amb compte on és, quina llum hi ha, si és una finca nova o antiga, i l’economia, que sempre s’ha de tenir present.

He pogut aprofitar pocs mobles de l’una a l’altre, perquè normalment cada peça és per a cada lloc i costa molt ubicar-la de nou. Les mides, els colors, els estils, les textures, poden ser ideals per a un pis i quedar fatal en un altre.

No tinc gaire mobles cars, o bons com deien abans, he tirat força d’Ikea, trobo que hi ha peces que ben combinades, o donant-les altres utilitats que per a les que han estat pensades, poden quedar originals i que, combinades amb alguna peça més clàssica, poden fer un conjunt agradable, fins i tot especial.

Tinc una tauleta que no arriba a ser d’antiquari, més aviat es queda en brocanter, que venia de l’anterior pis, i que allà era en el que simulava ser un rebedor, que aquí fa funcions de tauleta accessòria i, quan calgui, de tauleta de nit, a l’habitació petita i de convidats. Hi volia posar una làmpada, que venia del meu antic dormitori –aquí no hi lligava gens–, però canviant-li la pantalla.

Per coses així, tan senzilles i simples, com una pantalla, puc estar-m’hi temps pensant i buscant. I prefereixo no tenir-ne a posar qualsevol cosa. Com que la paret és d’un color gris molt claret, havia de canviar-li el color per força i em feia gràcia que fos una mica especial, sense arribar a ser carrinclona, volia que tingués algun detall que pogués semblar com més clàssica, i no la trobava.

Fa pocs dies, en una botiga d’accessoris per a la llar del carrer Petritxol, en vaig veure una que em va semblar ideal i ahir vaig anar amb la vella, per veure si m’anava bé la mida i efectivament, era la mateixa.

Vaig estar tota neguitosa fins que vaig arribar a casa per veure si l’havia encertada i la veritat és que sembla feta expressament per al peu, que és de fusta fosca i com si fos un cordó, i per a la taula. M’ha quedat moníssima i estic ben contenta. És blanca i té com un prisat, em sembla que en deien soleil antigament, que és més estret per la part de dalt i una mica més ample per la part de baix i queda perfecte. Ja falta menys!


14 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Estic totalment d'acord en allò de si no t'acaba de fer el pes del tot no ho compris. Jo encara estic buscant certs elements per a la llar que no acabo de trobar.

òscar ha dit...

des del neixament d'ikea que a mi, tots aquest complements, m'atabalen una mica

la culpa no és de les pantalles, les làmpades de peu o les cortines

la culpa és de les extraodinària gentada que sempre hi ha

però, he de reconéixer, que un cop que vaig anar-hi entre setmana m'ho vaig passar bé i tot escollint

Striper ha dit...

De lo que no estiguis convencuda millor no ho compris.

Carme Rosanas ha dit...

Envejo aquesta paciència de buscar, mirar i esperar fins a trobar exactament allò que vols. Jo sovint em precipito per resoldre les coses d'una vegada i no haver-hi de pensar més... sort que el meu marit compensa i ell té més idea que jo. Sinó casa meva seria com un collage... i el pitjor de tot és que ni m'importaria massa. també és cert que m'agrada tenir poques coses.

Jordi Casanovas ha dit...

bricomania?

kweilan ha dit...

A mí també m'agrada buscar el que necessito amb temps i no precipitar-me.

Salva Piqueras ha dit...

Una pregunta: algú sap per què les coses que hi ha al IKEA generalment queden tan bé al seu catàleg i tan malament a casa????

rits ha dit...

poquet a poquet!! per a mi, aquesta és la gràcia d'anar fent casa teva!

a mi tb em costa molt decorar per trobar exactament l'idoni.

Però quina pressa tenim? hi ha tot el temps del món

Sergi ha dit...

I jo que vull canviar de pis i m'ho pensava endur tot! Si ja és ben bé que els homes no tenim cap mena de sentit del gust. O sóc només jo?

Rita ha dit...

Carquinyol,
Doncs així pots entendre la il·lusió que fa quan trobes el que busques i a sobre quan arribes a casa hi queda bé! :-)

òscar,
És que per anar a l'Ikea, a més d'estar descansat, perquè és esgotador, s'hi ha d'anar en hores no concorregudes. Entre setmana està força bé!

Striper,
Això és el que faig...

Carme,
Bé, és cert que ho faig amb coses que no són imprescidibles i, per tant, poden esperar.

Jordi Casanovas,
Ui, no, el bricolatge no se'm dona gens bé! hahaha

kweilan,
Té el seu què, oi?

Salva Piqueras,
Doncs la meva experiència és ben positiva. Per exemple, no sabia com resoldre el tema dels sabaters i vaig compar-ne uns baratíssims, uns 30€ 3, que posats junts i apilats, collats a la pared, ocupen poc espai i quedan la mar de bé!

rits,
Tens raó, penso com tu. Temps? I tant que sí que n'hi ha i molt.

XeXu,
Depèn... Hi ha homes que s'hi entretenen també...
Bé, t'ho pots emportar i si un cop al nou pis no hi queda bé ja ho llençaràs o regalaràs...

Joan Alcaraz ha dit...

Rita, et coctracto perquè vagis a comprar roba amb les meves filles. Ja anirem a Ikea i et farem un detallet...

el paseante ha dit...

Trobo que al costat de la làmpada t'hi quedaria be una foto meva emmarcada per si una tarda ve el Veí a prendre el te :-)

La veritat és que arreglar un espai al teu gust sempre és un plaer.

Rita ha dit...

Joan,
Ai, no sé... Amb la roba no se'm dóna tan bé la cosa... ;-)

nadador,
Ja veig que sí que vols gresca... hahahaha

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

L'escrit m'ha recordat les lampares de casa quan era petita. N'hi havia de formes diferents i la paraula que m'agradava i no entenia era "la pantalla". Sempre m'ha semblat una paraula curiosa.

Una abraçada