Mossos d'Esquadra

Google

Fa molts anys, quan la Generalitat de Catalunya encara era la Diputació de Barcelona, hi havia Mossos d’Esquadra. Eren uns senyors –per a mi que era una nena– amables, que feien una funció pràcticament decorativa al Palau de la Generalitat, que aleshores potser molts no sabíem ni que l’era.

Amb el restabliment de la Generalitat, i aplicant l’Estatut de Catalunya, l’any 1984, va sortir la primera promoció –280 efectius– de l’anomenada Policia Autonòmica, que juntament amb els 100 que provenien de la Diputació de Barcelona, van formar el nucli originari de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra. Un dels requisits per participar en les oposicions d’aquella promoció, era tenir el BUP.

Vaig conèixer molts membres d’aquella primera promoció i puc assegurar que eren nois joves, amb il·lusió, ganes, que parlaven català i el que no era catalanoparlant –només en recordo un ara mateix–, sempre el parlava.

Quan s’havia d’endegar el desplegament dels Mossos pel territori, i era obligada l’ampliació d’efectius, es van començar a fer promocions de milers o més d’efectius, amb presses, i, com sempre s’ha dit, les presses no són mai bones.

Un dels primers problemes que es van trobar va ser que no hi havia prou aspirants amb el BUP i, com que eren conscients que havia d’haver moltes més promocions, la única solució que van trobar va ser baixar el nivell i demanar només el graduat escolar.

Després d’aquest darrer paràgraf, crec que es fa necessari explicar que no crec que per tenir títols les persones siguin millors, jo no vaig voler estudiar –cosa que vaig mirar de solucionar després dels 40 anys–, i no em crec millor persona ara que abans de tenir un peu a la Universitat, però és cert que davant d’un nombre elevat i desconegut de persones, una titulació sempre dona una certa garantia, posa un llistó d’on partir. Després, si parlem cas per cas, segur que podem trobar persones excel·lents sense estudis i d’impresentables amb titulacions, carreres i màsters.

El fet de baixar el nivell i que molts joves no trobessin feina fàcilment –feina segura i ben pagada, pel que hi havia al carrer– va incrementar molt el nombre d’aspirants, però també va ocasionar que el sedàs fos més permissiu, perquè d’altra banda seguien les presses per tirar endavant amb el desplegament i havien d’anar sortint promocions.

No fa massa que es van celebrar els 25 anys de la primera promoció de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i d’aquells 380 efectius s’ha passat a 13.000.

Suposo que en un col·lectiu tan gran, com a tot arreu, hi ha d’haver de tot, i és cert que una de les coses que tots hem pogut constatar és que et creues amb una parella de Mossos pel carrer i els sents parlar castellà, cosa que jo els prohibiria en horari de feina i vestint l’uniforme, ja que com a representants de la Generalitat haurien de donar exemple i parlar la llengua del país, per més que el castellà també sigui oficial.

Això no vol dir que els consideri pitjors, però no nego que m’agradaria més que la policia del meu país parlés la meva llengua, però sobretot m’agradaria que fos millor, diferent, a la que havia vist de petita i que anava vestida de gris.

Independentment, però, de com sigui individualment cada Mosso d’Esquadra –i penso que això correspon anar-ho controlant i solucionant, si cal, als seus superiors immediats, per tal que no practiquin abusos en les detencions, o quan van a discoteques a nivell particular i per qualsevol discussió utilitzin la prepotència que els dona el carnet de membre de la policia–, considero que les actuacions que van tenir lloc en el desallotjament de la Universitat de Barcelona i els incidents posteriors, no són culpa d’ells. El Mossos reben ordres i si van fer el que van fer és perquè així els ho deurien dir.

L’endemà, a la plaça Sant Jaume ho van entomar tot, suposo que perquè l’ordre va ser que així fos, atès l’ambient carregat que ja hi havia.

I si realment no és així, si és que anaven per lliure i van fer el que van fer perquè van voler, doncs se’ls ha de castigar i expedientar si cal, o fer seleccions més acurades en les properes promocions i reciclar aquests en tasques on no hagin de sortir el casos com aquests, però no crec que haguem d’anar contra els Mossos ara. Ells tenen uns superiors que s’ocupen de la selecció i de donar-los les ordres i aquests superiors tenen uns responsables polítics i són ells, uns i altres, els que han d’assumir les responsabilitats i, sobretot, mirar que no torni a passar.

Mirant les imatges d’aquests dies, he tornat a la meva infantesa, quan vivint al centre, anant pel carrer amb la mare, tot sovint ens trobàvem enmig de manifestacions on els grisos carregaven de valent.