8 de març i un nou premi

Google

No m’agraden gaire aquestes commemoracions, perquè em semblen més discriminadores que aglutinadores. No se celebra pas el dia de l’home treballador... Però també sóc conscient que hi ha molt camí encara per fer i en tots els àmbits: en les feines, en la política, però també en el dia a dia, entre els homes i les dones. Costa molt desarrelar segons quins costums i tics, quan, sobretot, són favorables als homes i còmodes a moltes dones encara.

Per això, perquè no em fa especial gràcia, però reconeixent a l’hora que hi ha moltes dones que han lluitat i molt, per aconseguir coses per a totes les dones, posaré un poema d’una dona que va lluitar per moltes causes, entre elles, les dones...

Company, mosseguem la vida!
Que l'amor ens ragi als llavis:
Farem un pacte de sang
quan lluna plena s'ablami!

Farem un pacte de sang,
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!

Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada.

Maria Mercè Marçal

D’altra banda, i aprofitant un dia de dones i ja que ha estat una dona la que me l’ha atorgat, sí, la khalina m’ha concedit un nou premi, el premi Symbelmine, el primer del 2009, que em fa tanta il·lusió com el primer que vaig tenir i el darrer i tots els del mig, faré el meu lliurament.

“Symbelmine són aquelles flors, que, segons Tolkien, creixen damunt les tombes dels Reis Rohirrin. Flors, també conegudes com a “no m’oblidis”.

Diu que s’ha d’atorgar a 7 blocaires i, en aquest cas, i per ser el 8 de març, serà només a blocs de dones i les escollides per a aquesta ocasió són:

L'Iruna, una dona especial, que només us puc dir que la llegiu i mica en mica us anirà enganxant. Té una gran sensibilitat i una manera d’explicar les coses, per senzilles que siguin, deliciosa.

La Montse, una dona, dona, que ho té tot i val per tot. La majoria ja la coneixeu i estic segura que per més coses que digués, no estaria a l’alçada.

La Carme, generosa fins al moll de l’os, que escriu de meravella i una artistassa amb els seus dibuixos, que, a més, va tenir la paciència de fer-nos per obsequiar-nos per Nadal. Una feinada!

La Lula, una dona diria que molt desconeguda, però amb un món interior molt potent, que sempre em sorprèn amb els seus posts i que a vegades em fa pensar si viu una mica al tall de la navalla.

La Jo Mateixa, una dona generosa, pendent sempre de tothom, bona persona i plena d’amor i d’afecte.

La Violette una dona completa, amb molt de glamour, però amb senzillesa a l’hora. Tan ens pot fer un relat ple de sensualitat com fer-nos una melmelada de taronja, com fer-nos entendrir parlant-nos de la seva gata, que ja no hi és.

La Rits, una dona amb inquietuds, dubtes, dies de tot, però plena de vida que dona generosament en la seva feina dia a dia.