diumenge, 15 de març del 2009

3 exposicions

Tinc un amic, que viu fora de Barcelona, que pot venir-hi poc, i, quan ho fa, a més de veure’ns, aprofitem per anar a veure alguna exposició. Ens agrada molt anar al Caixa Forum, l’antiga Casaramona, un lloc que recomano a tothom.

M’agrada l’espai –antiga fàbrica tèxtil, modernista, de Josep Puig i Cadafalch, i molt ben rehabilitada–, només per ell mateix ja val la pena anar-hi, però a més té unes terrassetes on s’hi està molt bé quan fa bo, un restaurant, amb un menú molt correcte, que no arriba als 20 € i, per descomptat, sempre hi ha exposicions interessants. També ens agrada anar a la Pedrera, on sovint hi ha bones exposicions.

Fa poc, havíem quedat que vindria i, precisament, havia sentit parlar que hi havia una exposició d’en Sorolla al MNAC, oferta prou atractiva, però no vaig poder resistir-me a mirar què hi havia al Caixa Forum i a la Pedrera.

Se’ns posava difícil: Sorolla al MNAC, per una banda, l’antològica (1873 – 1940) de Joaquim Mir al Caixa Forum, i Mompou a la Pedrera.


No vam triar i vam decidir començar pel MNAC: Sorolla. Visió d’Espanya. Col·lecció de la Hispanic Society of America (fins al 3 de maig)


Google


A destacar la llum, molt ben plasmada en totes, tot i les magnífiques dimensions.


El mecenes i erudit Archer Milton Huntington (1870-1955), que va fundar la Hispanic Society of America el 1904 on va aplegar la seva important col·lecció d’art espanyol, va encarregar aquesta decoració a Sorolla l’any 1911. L’any següent, el pintor va recórrer Espanya aplegant imatges dels diferents tipus de la geografia espanyola. L’any 1912, però, va començar a pintar els immensos panells directament del natural, empresa que no finalitzaria fins el 1919 i que li va suposar un esforç considerable.



Seguir per Caixa Forum: Joaquim Mir. Antològica (1873-1940) (fins al 26 d’abril)


Google



A destacar, per descomptat a més de l’obra, l’audiovisual que ens presenta una visió del pintor molt interessant.


L’exposició comprèn des dels orígens del pintor català, quan formava part —amb Nonell, Vallmitjana, Canals i Pitxot— de l’anomenada Colla del Safrà, fins a l’última època, a partir de 1921, quan es va instal·lar a viure a Vilanova i la Geltrú.

Entre aquestes dues etapes es podran revisitar les campanyes pictòriques a Andorra, a començament dels anys trenta, i també les obres pintades al Camp de Tarragona, Reus, Maspujols i l’Aleixar que han estat objecte de monografies i exposicions. La mostra dedica una atenció especial a les obres que va pintar a Mallorca, a l'entorn de les quals s’ha creat un mite: l’artista que es fon amb la natura, s’aboca als penya-segats i acaba enfollit en un deliri de llum i color.

L’exposició, fruit d’un intens treball de recerca dut a terme pel crític i historiador Francesc Miralles i el seu equip, mostrarà una selecció de 80 obres —entre olis, pastels i dibuixos—, entre les quals hi ha les peces més madures i reflexives de l’artista, i també algunes obres inèdites per al gran públic.


I després d’un dinar, agradable, de conversa llarga, d’intercanvi de visions i opinions, de complicitats, d’amistat, en definitiva...


La Pedrera: Josep Mompou (fins al 14 de juny)


Google



Josep Mompou (Barcelona 1888 – Vic 1968), qui forma part d’aquella generació d’artistes que, tot i representar una etapa important i significativa de la pintura catalana dels anys vint i trenta, resulten encara força desconeguts per bona part del gran públic.

Membre de l’anomenada “generació del 17”, Josep Mompou encarna l’evolució de la pintura noucentista cap a un figurativisme depurat, hereu del fauvisme, com aquell que s’imposà a tot Europa a finals del primer terç del segle XX.

Mompou desenvolupà una sòlida carrera que obtingué un ampli ressò de la crítica i l’acceptació dels grans col•leccionistes del país, com Lluís Plandiura i Josep Sala, així com també un reconeixement internacional, a França i als Estats Units, a la dècada dels trenta. L’influent crític de l’època Waldemar-George, presentador de la seva segona exposició individual a París l’any 1931, el definí com "un pintor català de formació francesa o, més exactament, un pintor europeu. Un pintor que expressa les seves sensacions visuals en una llengua despullada d'ornaments inútils."

Aquesta brillant carrera artística es truncà malauradament l’any 1934, quan una tuberculosi pulmonar l’obligà a aturar la seva activitat creativa. El retorn a la normalitat, que no es produí fins ben entrats els anys quaranta, coincidí històricament amb un canvi radical d’hegemonia artística al món, que deixà Mompou en una posició desvinculada dels nous corrents imperants, tot i mantenir el respecte de les noves generacions de pintors.

Unes visites molt recomanables i a més gratuïtes totes tres, que en temps de crisi, sempre és d’agrair.

23 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

La d'en Sorolla deu ser imperdible. No ho dic perquè en sàpiga molt d'ell (de fet, només en conec el nom); però tothom en parla i, pel que sembla, deu ser un pintor excel·lent.
Sí que em ve de gust veure-la, sí.

Bon diumenge, Rita!

zel ha dit...

La de Monpou m'agradaria molt!!! Les altres també, clar, però sóc tan d'anar poc a Barcelona... Coi, hauríem de demanar descentralitzar, no trobes, Rits???

petonets!

rhanya2 ha dit...

Gràcies per presentar-le totes tres... Segur que valen molt la pena.
Hi aniré... a totes!
Una abraçada.

Striper ha dit...

Hola guapa, bon diumengue, m'agradat molt el de la pedrera.

espiadimonis ha dit...

Hum... una tria excel·lent! Jo també he tingut ocasió d'anar-les a veure, i en vaig quedar molt satisfet.
Un petó.

Anònim ha dit...

La de Sorolla vaig tindre el plaer de vore-la açi a la meua ciutat,València,quan el Centre Cultural Bancaixa va oferir una exposició amb els originals,de proporcions impresionants,justament el cuadre que has posat va ser un dels que més em va a agradar.
Un abraç

el paseante ha dit...

Ara resulta que als museus hi ha pintura. El que jo conec mostra copes d'Europa, copes de la Lliga, botes d'antics futbolistes...

kweilan ha dit...

Entrar al Sorolla em va resultar impossible l'altre diumenge de gent que hi havia. La tinc pendent. Vaig anar al Caixa forum a veure la del Joaquim Mir. Vaig gaudir de forma especial amb el documental fet per ell mateix on recull escenes de la seua vida uotidiana. Jo també la recomanaria sense dubte.

fanal blau ha dit...

Les tres ben interessants...i si t'agrada Sorolla et recomano, amb èmfasi, el petit museu que té a Madrid per si algun dia tens la possibilitat!
Una abraçada!

Rita ha dit...

Ferran,
Si busques Sorolla al google imatges en podràs fer un tast. A mi m'agrada molt.
Bona setmana!

zel,
Doncs per mi cap problema. Si les fessin a Girona, suposo que em desplaçaria encantada. Pero també et pots plantejar un dia d'escursió a Barna i aprofitar per fer una mica de turisme, no? :-)
Petons!

Violette,
Segur que ho passaràs bé...
Petons!

Striper,
Doncs ja saps, una visiteta a la Pedrera...
Bona setmana, maco!

espiadimonis,
Hehehehe Maques eh!
Petons!

troyana,
A mi també! Quina llum, oi? :-)
Petons, maca!

Carme Rosanas ha dit...

Uf! se m'ha perdut el comentari... deia que hi he d'anar.

Jo també vaig veure el museu Sorolla de Madrid i des d'aleshores que em té el cor robat.

Rita ha dit...

Ui, i a mi no m'havien entrat tots els comentaris...

Carme,
Me l'apunto! Conec els grans, però aquest no i tenint en compte com m'agrada Sorolla, segur que m'encantarà.

nadador,
Des de que no passeges i nedes, que estàs una mica canviat, trobo... Enjugassat? ;-)

kweilan,
Molt interessant el documental. Em va agradar molt a mi també.

fanal blau,
Com ja dic a la Carme, me l'apunto! Gràcies per fer-m'ho saber!
Petons!

Deric ha dit...

encara no hi he estat mai al caixaforum! es que quan vaig a barcelona sempre hi vaig amb el temps just! necessito temps per perdre!!!!

rits ha dit...

mmm, moltes gràcies per les propostes!
tenia localitzada i pendent la de Sorolla al MNAC. M'apunto les altres dues!
I completament d'acord, l'edicifi del Caixaforum, fantàstic!

atikus ha dit...

Tienen una pinta estupenda las tres exposiciones, la primera, la de Sorolla tengo la suerte de vivir a unos metros de una permanente cerca de casa, aunque la verdad es que no voy mucho...suele pasar (bueno fui hace un año) las otras dos, quizás pongan el el Caixa Forum de Madrid alguna)

Petons

estrip ha dit...

hi ha algunes cares de'n Monpou que sembla que ens estiguin mirant!

Emily ha dit...

Divendres jo vaig veure la de Mompou. Només salvaria uns quadres, em van deprimir una mica, jajaja

khalina ha dit...

Caram, la marató de la pintura! :)

Tinc especial carinyo a Caixaforum perquè el dia de la seva inauguració vaig participar en una "animació" I anava disfressada com una de la família Casaramona, dels antics propietaris, passejant amb altres de la "família" pels terrats, per les exposicions, vaig poder pujar a la torre...

el paseante ha dit...

No t'enfadis dona. De vegades perdo el temps mirant quadres. El Caixaforum és un espai que m'agrada molt. I també aniré a l'expo de la Pedrera.

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Veig que tenim uns gustos semblants.

Vaig anar a CaixaForum. vaig gaudir d'en Joaquim Mir. A més, el lloc, com tu dius imcomparable. Sovint vaig a escoltar concerts els diumenges per la tarda.

Pendent el de'n Sorolla. Ja t'explicaré.

Una abraçada

Rita ha dit...

Deric,
Agafa't un dissabte o un diumenge, i vine, home! ;-)

rits,
Espero que t'agradin... És una delícia el Caixa Forum, oi?

atikus,
Tendré que hacer un viajecito... A ver si hay suerte y os llevan a Mir a Madrid.
Besos!

estrip,
Cert... :-)

Emily,
Nena... i no vas dir res! Cert, la de Montpou és una mica especial...

khalina,
Quina sort poder-ho viure tan real! En recordo la inauguració perfectament... :-)

nadador,
No m'enfado pas, nadador... ;-)
Petonet!

horabaixa,
Cert, tenim gustos ben semblants. :-) Ja diràs què tal en Sorolla...

Anònim ha dit...

M'encanten... com diuen per aquí dalt, bon gust... i fas coses culturals sí senyora!

Rita ha dit...

Cesc,
Anima't, t'agradaran! :-)