diumenge, 7 de febrer del 2010

Fent de turista


Fer de turista a la teva pròpia ciutat de tant en tant té el seu encant, passejar-hi amb aquesta mentalitat fa que te la miris d’una altra manera. Divendres feia un dia preciós, tenia festa per la tarda i vaig anar a fer un tomb.

A més, em venia de gust fer-ho sola, per pensar, badar, escoltar i escoltar-me. Només amb una atmosfera així se’t fa fàcil mirar-te per dintre, escoltar-te i veure com va tot.

Vaig tancar el telèfon i vaig començar pel carrer Ferran, camí de les Rambles. Arribant a un dels accessos a la plaça Reial, vaig visualitzar una imatge: un fanal dels del carrer Ferran semblava que s’arrepengés a l’edifici de la part nova del Liceu.





Vaig entrar a la plaça Reial i vaig sortir-ne per l’accés que dóna a les Rambles. Baixant-les, em mirava les terrasses dels restaurants on els pobres turistes paguen fortunes per sangries i paelles d’aquestes precuinades, de les que tinc els meus dubtes de la seva qualitat. Vénen ganes d’anar i dir-los que vagin a altres llocs que menjaran millor i probablement pagaran menys.

Un cop vaig arribar al final de les Rambles vaig creuar i vaig anar cap a la passarel·la que porta al Maremàgnum. Hi havia força gent tant asseguda –per terra i als bancs– com caminant. A mig creuar, ens van aturar perquè havien d’obrir-la per deixar passar uns velers. Mentre esperàvem, vaig sentir una veu que oferia entrepans. –“Bocadillos recien hechos al estilo canario”–deia–. Vaig buscar amb la mirada i vaig veure dos joves, amb una bossa d’aquestes de supermercat cadascun. Mentre eren aturats parlaven i un li deia a l’altre –amb accent mexicà– que haurien de dir estil canari-mexicà i reien. Deien que a veure si ho venien tot i se’n podien anar de festa.

Quan van tornat a tancar la passarel·la i obrir el pas als vianants, em vaig fixar en dos jovenets, nord-africans, disfressats de turistes –amb motxilles, gorra, etc.– que en realitat es dediquen a la caça del turista despistat, per estirar-li la bossa. Van estar una estona pendents d’un grupet, però més endavant hi havia uns policies del port i suposo que ho van desestimar. Per sort, em van desaparèixer ràpid del camp de visió, em posa molt nerviosa veure’ls. Els he vist actuar alguna vegada i la sensació d’impotència que et queda és molt desagradable.

El Maremàgnum va tenir molt d’èxit quan el van inaugurar. Hi havia botigues, restaurants, bars de copes i discoteques i es va posar molt de moda. Com també va passar amb la Vil·la Olímpica, després dels Jocs, inicialment hi havia bon ambient, però aviat va canviar i va decaure molt. Va ser en aquella època que hi va haver molts embolics a les discoteques, més d’un mort, i com a conseqüència d’això van tancar tots els locals d’oci i ara només hi ha botigues i alguns restaurants i cafeteries. Naturalment, l’han netejat, però ara és trist i no sé si les botigues tenen gaire vendes, perquè tota aquella gent que hi havia a la passarel·la no sé on es va posar, però un cop allà no es veia.

Sortint de l’edifici, em vaig acostar a l’aigua, pel cantó on no hi ha velers, per fer una foto de la torre del rellotge. Era ple de gavines, fins i tot una, enfilada en un norai, no es va ni immutar amb la meva presència, suposo que considerant-se al seu feu.






El cel era completament blau, però arran dels edificis era ple de núvols, com si caiguessin mica en mica.




Quan m’acostava als cavallets permanents que hi ha entre l’Aquari i l’Imax, vaig veure que eren buits. Quina sensació més estranya. Quina tristor! Mai abans havia vist uns cavallets voltar buits, sense criatures, sense els seus crits, sense cua de pares esperant per recollir-los.




Vaig sortir pel costat del Palau de Mar, contenta, després d’escoltar-me vaig veure que tot anava bé.

32 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

És xolu, oi? això de fer passejades amb els teus propis pensaments i emocions. És xulo... si cap pispa no es fixa en la teva bossa, esclar. Celebro que no fos el cas.

La zona del Maremagnum m'agrada: la passarel·la de fusta sobre l'aigua, les gavines, la visió dels mastelers... la Mediterrània!

Per cert, m'has ensenyat una paraula: "norai"; no l'havia escoltada mai.

Celebro que el resultat de la passejada fos un "veredicte" positiu :)

Cesc ha dit...

Un dels petits plaers de ciutat, submergir-se en el seu ambient per redescubrir-se un mateix.

Montse ha dit...

jo hauria pujat als cavallets per rememorar la infantesa...

m'ha agradat, el teu passeigsolitari per la nostra ciutat.

Bon diumenge, Rita!

novesflors ha dit...

M'agrada la foto del fanal que penja, com les paraules pengen quan a poc a poc anem soltant-les en un poema.

fada ha dit...

Estic molt contenta que la teva veueta et digui que tot va bé. Molts petons.

Cris (V/N) ha dit...

Quina passejada més maca m'has fet fer de bon matí.... dimecres vaig estar per BCN i vaig passejar amb una amiga per molts dels indrets que relates.... Gràcies, ha estat preciós veure-ho amb els teus ulls :) Petons barcelonins!!

Elfreelang ha dit...

Fer de turista a la pròpia ciutat...mirar-ho tot, veure detalls que mai no has vist, acompanyar el passeig amb els records...fer fotografies..sovint també ho he fet i ara enyoro el passejar relaxant...gran escrit Rita!

Sergi ha dit...

Una volta molt clàssica. Et va faltar passar per la catedral i per Bisbe arribar a Sant Jaume. D'allà podies agafar Ferran al revés i fer la mateixa ruta que narres. Barcelona té molts camins i moltes coses per veure. Però no sé què té aquesta ruta que sempre acabem petant allà, ens arribem al Maremagnum, tot i que no hi ha res a veure, i tornem per un altre cantó. I sempre amb la càmera a la mà, pel que pugui ser.

ddriver ha dit...

encara hi ha locals d'oci

Emily ha dit...

Tot va bé i anirà millor. Estic per dir-te a tu i a Fra Miquel, que el proper parc amb tu ;) El Paseante a casa, pobret. Sóc dolenta.
Jo ahir vaig passejar per on m'agrada, la platja, amb gos i filla. Bon diumenge, avui una mica tapadet :(

fra miquel ha dit...

Bona passejada Rita! Fer de turista per la pròpia ciutat et descobreix detalls que no coneixies. A mi m'agrada perdre'm per llocs on no hi passo gaire sovint(i els turistes tampoc) Sempre aprenc coses noves de la meva ciutat i dels meus conciutadans :o)
Continua passejant!
Celebro que tot estigui bé.
Una petó ben gran

rits ha dit...

mentalment he anat fent la ruta, com si tb l'estigués caminant ara. I sempre descobreixes alguna cosa, oi?

per cert, què són els entrepans estil canari?

fa anys que no creuo la passarel·la del maremagnum, si que es va anar tornant decadent. Potser algun dia reviurà! recordo quan es va posar de moda anar a menjar al pati on tothom triava l'estil de menjar ràpid que li venia de gust.

Rita ha dit...

Ferran,
Va anar molt bé tot plegat, sí.

Només una vegada, de molt joveneta em van robar el moneder, quan no coneixia les bandes dels peruans dels autobusos, però ara els tinc a tots identificats ja... :P

Una confessió: la vaig haver de buscar la paraula... hehehe Una de les moltes coses bones de tenir bloc i de llegir-ne, que s'aprenen moltes coses!


Cesc,
Ben cert i millor explicat. A vegades el ritme, la rutina o estar sempre connectats ens impedeix escoltar-nos.


Arare,
Ja ho hagués fet ja això de pujar als cavallets, però... quina vergonya! hahaha
Bona setmana, guapa!


Noves flors,
Que bonic això que has escrit. En tot hi saps posar paraules maques... :-)


fada,
Hi ha un treball també, res surt sol... :-)
Molts petons, preciosa!


Cris,
Gràcies a tu i petons també, maca!


Elvira FR,
Doncs vinga, a passejar! :-)


XeXu,
Doncs concretament al Maremàgnum feia anys que no hi anava jo. La darrera, una tarda de diumenge que hi vaig anar al cinema, vaig passar por i tot.
Bona setmana, guapu!


ddriver,
És possible, tu coneixes molt més la nit que jo, però jo no els vaig saber veure.


Emily,
Escolta, les meves cites, encara, me les organitzo jo eh!!! ;-)

Jo hi volia anar avui a la platja... Potser encara aniré a veure com marxa el solet...
Petons, xula!


fra miquel,
Gràcies guapu!
Petons!


rits,
Suposo que el noi era canari i per això en deia canari...

A la zona del pati ara hi ha botigues... No se'm va fer molt agradable, la veritat...
Petons, maca!

nimue ha dit...

m'encanten aquestes passejades turístiques per la pròpia ciutat! quan comença a fer bon temps venen més de gust, eh! i m'alegre que la conclusió siga que les coses van bé, sobretot. B7s!

Joana ha dit...

Aquests moments només per a tu són un regal i la passejada un altre. Jo també ho faig sovint :)
Bona setmana wapa!

kweilan ha dit...

Quin cel més blau! La crònica és fantàstica i és com si et veiessim, passejant, fent fotos, reflexionant, gaudint del dia...un apunt per disfrutar!

mirambella ha dit...

Molt bonica tota la passejada Rita, y molt sentida. M'ha encantat. Petons

Deric ha dit...

exercicis com aquests els hauriem de fer de tant en tant

Mireia ha dit...

Un bon passeig. M'han agradat molt la foto de la gavina i del fanal

el paseante ha dit...

També m'ha recordat les passejades que publica Fra Miquel a casa seva. Tens raó amb la decadència del Maremàgnum. Abans m'hi acostava sovint, ara gairebé mai. I coincideixo amb tu que quan camines en solitari et mires per dintre (tret de quan juga el Barça pels walkmans).

Carquinyol ha dit...

A mi m'encanta això de fer de turista a ciutats conegudes, més que res perquè et permet fixar-te cada vegada en detalls que d'altre forma passarien desapercebuts enmig de la gran quantitat de coses que mirar !!

Per cert, la ruta aquesta la faig jo sovint els caps de setmana, acompanyada després d'una pel Gòtic o el Born !

rhanya2 ha dit...

Jo vivia en aquella zona quan els bars del Moll de la Fusta estaven de moda i tothom es queixava que no tenien wc, recordes?
De tant en tant faig com tu i passejo per la Barcelona que m'agrada, la que no em deixa mai de fascinar, a peu o en bici i m'aturo a fer fotos, com tu o a prendre un te en algun local que em cridi l'atenció. Ara ja en tinc ganes. No puc més de ser a casa! Sort que avui m'has recordat com és el món.
Una abraçada, Rita!

helena ha dit...

Guay, m'has donat enveja, qualsevol tarda d'aquestes agafo la càmera i la bici i hem perdo...

Gaia ha dit...

Tot un luxe passejar per Barcelona. Jo fa 20 anys que vaig marxar per anar a viure a la Garrotxa però un cop al mes necessito baixar i perdre'm pels carrers i carrerons de les Rambles.
Salut

BACCD ha dit...

Així em sento jo cada vegada que baixo a Catalunya armada amb la meva càmera: com una turista en terra pròpia :)

També m'has dut records amb el Maremàgnum, que vaig freqüentar molt durant una època de la meva vida.

És molt bon exercici això de sortir sola, observar i donar-te temps per parlar amb tu mateixa.

Una abraçada!

Jordicine ha dit...

Tenim una Ciutat meravellosa. Crec que les teves fotografies ho deixen claríssim. Un petó, RITA.

MK ha dit...

He recorregut també mentalment tot el trajecte. Bona passejada! i si t'arribes fins Santa Mª de Mar , final de festa a "La Vinya del Senyor"

assumpta ha dit...

Una bona passejada entre la barcelona amb més "solera" i tota la part més "novedosa", una bona combinació.
Les fotos molt maques i m'ha fet gràcia el cavallet, doncs en lúltim post també n'hi he posat una.
Petonets.
;)

sànset i utnoa ha dit...

Passejar per Barcelona en molts casos és sinònim d’un clar i curiós treball etnològic. Si passeges observant pots adonar-te de moltes coses que et poden fer pensar.
Una excursió entretinguda i una reflexió encertada!

*Sànset*

Eli ha dit...

Aquestes estonetes prop del mar, són la millor recepta de "l'escoltament intern"... Aixxx.. jo fa temps que no en faig cap d'escapadeta solitaria!!!!
;-D

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

La de cops que he fet un recorregut semblant amb la mateixa intenció.

Qui sap si algún cop ens haurem creuat.

Una forta abraçada

Rita ha dit...

nimue,
Gràcies! De tant en tant és molt agradable sortir a passejar prenent el solet i amb la pròpia companyia... :-)


Joana,
No deixem de fer-nos regals d'aquests eh!
Petons, guapa!


kweilan,
Gràcies, maca!


mirambella,
Gràcies, bonica!
Petons!


Deric,
Són ben bons! :-)


Mireia,
Gràcies, maca!


paseante,
Hehehe el poder del Barça eh!!!

Jo feia anys que no hi anava per allà i crec que trigaré a tornar-hi...


Carquinyol,
És ben cert que per més que t'ho coneguis, sempre hi descobreixes alguna cosa en la que no t'havies fixat...

Aquest cop vaig parar aquí, però el Gòtic i el Born els faig ben sovint també, m'encanten!


Violette,
I tant que recordo els bars del Moll! També van tenir la seva època i la seva decadència per cert...

Suposo que hores d'ara ja estàs més que recuperada... :-)
Petons, maca!


helena,
Ja he vist que et vas perdre... ;-)

Per cert que vas fer unes fotos xulíssimes!


Gaia,
Suposo que si hi has viscut, també es deu enyorar una mica, oi?

Gràcies per passar per l'Illa. Considera't a casa teva!


Duschgel,
A veure si t'escapes aviat doncs...
Petons!


jordicine,
Gràcies, guapu!
Petons!


MK,
M'agrada La vinya del senyor!
Petons!


- assumpta -,
Ja vaig veure els teus cavallets, més maca, per cert, la foto!
Petons, maca!


sànset,
Va estar molt bé, certament, en tots els sentits! :-)


eli,
Anima't doncs! :-)


horabaixa,
Ja podria ser que ens haguéssim creuat... Quan fem el turista, tots anem als mateixos llocs!
Petons, maca!

Cristina,
Així vaig tornar jo, amb molt bon gust... :-)