diumenge, 28 de febrer del 2010

Relats conjunts: La nit estelada

La nit estelada, Vincent Van Gogh (1889)



Feia molt que no recordava aquella nit d’agost, estirada a la sorra de la platja de Zahara, veient caure les llàgrimes de Sant Llorenç.

Aquella primavera s’havia enamorat, era un amor impossible i per això passava les vacances amb una amiga. Però aquella nit, sota els estels que no paraven de caure i amb la sensibilitat a flor de pell, es va imaginar que no era l’amiga la que s’estava amb ella al seu costat sinó ell i va tancar els ulls, el va imaginar acaronant-la, fent-li petons, parlant-li a cau d’orella del seu amor que li corresponia més que augmentat i que li demostrava fent-li amb tota delicadesa, però a l’hora intensament.

Ella es va deixar anar i el sentia, sentia el seu alè, les seves mans recorrent-li tot el cos, la seva llengua, els seus dits, sentia com no es deixava cap racó, cap part d’aquell cos que es movia lentament i compassada, aquell cos que sentia esgarrifances a cada pas dels seus dits i que es lliurava al plaer que ell li donava.

Va fer un lleu gemec i un breu sospir, l’amiga li va demanar que què li passava i ella va obrir els ulls i va contestar res, és que s’està tan bé aquí...

Avui, 20 anys després i de visita al Museu d’Art Modern de Nova York, davant de l’oli de Van Gogh l’ha recordada.



Una nova proposta de Relats conjunts.

30 comentaris:

Sergi ha dit...

I jo que em pensava que amb l'emoció del moment les dues amigues s'havien lliurat al plaer, una somniant en l'home desitjat, i l'altra deixant-se portar... bona història.

Elfreelang ha dit...

Bon relat ple de nostalgia! recordar un amor tot veient el quadre..molt tendre!

Carme Rosanas ha dit...

El somni i el record del somni... molt bonic!

rits ha dit...

els records et sorprenen en el moment menys esperat i pel motiu més curiós!
molt bo!!

kweilan ha dit...

M'ha agradat molt. Un text molt bo!

Joana ha dit...

Les emocions i les sensacions es reviuen malgrat el temps.
Un relat nostàlgic i maco de veritat.
Bona nit Rita

fanal blau ha dit...

De cop i volta, un dia, ni que hagin passat vint anys, et ve a la memòria el regust d'un somni.
Bon relat, Rita!
Una abraçada!

Emily ha dit...

Ens enredes. Jo també esperava una esceneta entre les dues dones...Bo, molt bo! M'agrada el final, al Museu d'Art Modern...

Cesc ha dit...

Com no entregar-se al caprici de la imaginació quan els estels no paren de caure?

el paseante ha dit...

És maco el relat. No et demanaré si és autobiogràfic :-)

Pere ha dit...

Un llarg viatge en el temps, des de la platja de Zahara de los Atunes una nit que ploraven les estrelles fins al Moma de Nova York contemplant un cel de nit.
Per a mi queda el misteri de l'amiga estimada, del somni impossible ... i això només ho saps tu.

Bona nit Rita.

sànset i utnoa ha dit...

20 anys després seguien tan vius els records. I reviscolaven amb aquell quadre.

Un texts molt suggerent.

*Sànset*

atikus ha dit...

Que bonito relato!!!

y qué tendrá la noche que nos da ese aire tan romantico, o la luna...


me encanta el cuadro de Van gogh ;)

petons

novesflors ha dit...

Sí que és bonic. I... ja s'acosta la primavera.

Mercè Estruç Faig Clic ha dit...

fa 20 anys, fa 15, fa 10, fa 5,... quantes coses boniques hem viscut i encara les que viurem d'aquí a 5, a 10, a 15, a...i sempre amb la lluna plena, com avui, com ahir, com demà.

Rita ha dit...

XeXu,
Aquesta història te la deixo perquè l'expliquis tu... ;-)


Elvira FR,
Gràcies! El passat, un dia o altre, acaba sortint... :-)


RMC,
Gracias! Y gracias por pasar por aquí.
Feliz semana para tí también!


Carme,
... del desig... Gràcies, maca!


rits,
Ben cert això que dius... Gràcies!


kweilan,
Gràcies, maca!


Joana,
Quan pensem que ho tenim tot superat, afloren les emocions amb qualsevol excusa.
Gràcies, Joana!


fanal blau,
Gràcies! Aissss aquests caparrons... ;-)


Emily,
Ni se m'havia passat pel cap doncs fer que s'ho fessin elles... :P

Gràcies, guapa!


Cesc,
M'has arrodonit l'apunt... ;-)


paseante,
És ben fàcil de contestar-te el que no m'has demanat... hehehe En qualsevol relat hi ha alguna cosa de la persona que l'ha escrit... ;-)


Pere,
Va sortir així... ;-)
Bona tarda!


sànset i utnoa,
Sí... La nit, els estels, la lluna d'aquests dies... :-)


atikus,
Gracias! La noche siempre será mágica y más cuando la luna acompaña...
Besos!


novesflors,
A veure si és veritat que arriba la primavera aviat... Avui ha fet molt bo! :-)


Mercè Estruç,
Vinsquem-ne moltes més!
Petons, maca!

Jordicine ha dit...

Quin relat més sensible i delicat. M'ha encantat, RITA. És allò de deixar-se portar... Un pétó.

mirambella ha dit...

Molt bonic Rita, i emotiu. Petons.

romanidemata ha dit...

la sensibilitat, l'estima no enten de sexes, sinó de sensacions i persones...

que guapo és estimat, cuidar, mimar!!!

petons.

Joan

Mart de Garriga ha dit...

M'ha fet reviure una cambra no gaire lluny de la mar barcelonina, on semblà que el temps s'aturava.
Besades

La Meva Perdició ha dit...

Felicitats pel relat. Les sensacions de la pell sobre la sorra, el rumor de les ones i un cel nocturn plenament il·luminat d'estels, és una sensació per guardar anys dins el cofre dels records, si està acompanyada de la imatge d'un ésser desitjat, de segur que ens seguirà la resta de la vida. Perfecte la pintura com a mecanisme, que fa retornar el record a la protagonista.

Garbí24 ha dit...

El quadre ha estat el detonant de un bon record, que perdurarà per sempre.

nimue ha dit...

que bonic, Rita. Quantes coses inspiren els estels...
Muaks!

Joana ha dit...

Fes l'apunt Rita! M'agradarà llegir-lo!
bon cap de setmnana wapa!

Ricardo Miñana ha dit...

Pasaba por tu bonito blog
para saludarte y desearte
tengas una feliz semana.
un beso.

assumpta ha dit...

Com de vegades, en aquest una imatge, ens pot dur ben lluny en el temps i tornar-lo a viure amb total intensitat.

Un bonic relat, Rita!!!

Saps, sempre em perdo enmig dels estels la nit de st. llorenç, però en aquest cas enmig de la plana. M'ha agradat trobar-hi una altra somniadora per aquí.

Petons i bona setmana.

Mireia ha dit...

Upps, acabo de recuperar el teu relat venint a buscar en post de neu. No entenc res

malak ha dit...

Un relat en consonància amb el quadre, preciós.

khalina ha dit...

jo tinc aquest quadre a sobre el llit.

Jo, com en Xexu, també imaginava que els records portarien a l'acció jeje

Rita ha dit...

jordicine i mirambella,
Gràcies!


Joan Calsapeu-Layret,
Estimar és el millor del món, certament...
Petons!


Mart de Garriga,
Jo també tinc records inoblidables... :-)


La Meva Perdició,
Gràcies!

Cert, no s'esborren per temps que passi...

garbi24,
Exactament així...

Gràcies per la visita a l'Illa, considera't a casa teva! :-)


nimue,
Gràcies, maca!
Petons1


Joana,
Tranquil·la, dona, el teu estava molt bé i tampoc calia...
Petons, maca!


RMC,
Gracias y besos para ti... :-)


- assumpta -,
Gràcies, bonica!
Petons, somiadora!


Mireia,
Ara ja saps què va passar... :-)


malak,
Gràcies i gràcies per la visita, considera't a casa teva!
Petons!


khalina,
:-)