dijous, 4 de febrer de 2010

Reagrupament

Google



Des de diumenge que estic seguint amb atenció l’afer Reagrupament que va esclatar dissabte a la nit. He llegit la premsa, vaig escoltar les declaracions del Joan Carretero dilluns a RAC1 i dimarts les de la Rut Carandell a la mateixa emissora i he llegit blocs, alguns de persones vinculades a l’organització, simpatitzants i fins i tot el d’un dels 4 membres que primer es van plantar, però que després van presentar la dimissió.

Encara ara no tinc clar què va passar –malgrat haver llegit també el bloc del Salvador Sostres, que sí que sembla saber-ho–, però el que sí que he vist, i amb tristesa, és que en aquesta bugada també hi hem tornat a perdre un llençol.

Quina llàstima que els catalans cada vegada estiguem més dividits. Al final creuré que tenim el que ens mereixem. ¿Com és possible que mentre PP i PSOE, que en teoria no tenen res en comú, siguin capaços de posar-se d’acord i anar a una quan es tracta d’anar contra els nacionalismes català i basc i en canvi nosaltres, els catalans, anem fent divisions i subdivisions que no fan més que minvar qualsevol possibilitat de força i unitat?

Haig de confessar que, personalment, i des de que vaig anar a una xerrada que va fer al meu barri, no hi posava massa expectatives en en Carretero, el vaig trobar molt fluix, la veritat, excessivament verd, fins i tot em va sobtar d’una persona que havia estat alcalde i conseller, però, com que també tenia clar que tampoc guanyaria les eleccions, em semblava que l’entrada al Parlament de Reagrupament podia ser positiva per al país i de passada útil per fer-los fer un bon rodatge.

També, que qui amb més il·lusió, entusiasme i ganes em va parlar de Reagrupament i d’en Carretero, des d’un bon començament va ser un dels 4 dimissionaris, en Francesc Abad. Fins al punt que em sabia greu que després de la xerrada a la que vaig assistir em demanés l’opinió, perquè sabia que el decebria, que li doldria. L’entusiasme que posava en ell i Reagrupament i la fe que els tenia eren enormes.

Aquests dies, llegint blocs de gent vinculada a l’organització he sentit molta tristesa. Hi ha adhesions als 4, n’hi ha de fetes individualment, però també hi he vist linxament així com que gent que es diuen amics han quedat dividits entre els dos bàndols i s’està barallant. Quina llàstima! Tinc la sensació que hi havia un gran potencial humà, gent que s’ho creia, que hi apostava fort i que s’hi havia posat amb il·lusió.

No sóc partidària de treure draps bruts, però creia que calia una explicació, però la que ha donat avui en Joan Carretero a Catalunya Ràdio, se l’hagués poguda estalviar.

És possible que Reagrupament sigui en Joan Carretero, com diuen alguns, i que per tant sense ell no pugui ser, però no és menys cert, si més no per a mi, que Reagrupament ja ha fet sostre. No crec que vagi molt més lluny.

Sigui el que sigui que hagi passat, les maneres, que en definitiva són el que compta, no han estat les més correctes, així com tampoc gens clares i això és d’una gran irresponsabilitat quan no s’està sol, quan hi ha una sèrie de persones de bona fe al darrera que han dipositat la seva confiança i la seva il·lusió en l’única empresa realment engrescadora que hi havia ara mateix.

25 comentaris:

Mercè Estruç ha dit...

i si pensem que s'hi lliga el nom de Laporta, ja podem tancar el llum i marxar (apaga y vamonos que deien els castellans)

XeXu ha dit...

Han demostrat no ser diferents als altres, tot i que com bé dius, semblava una proposta engrescadora que ha convençut i il·lusionat (que no és poc) a força gent. Però no, havia de fallar per algun lloc. I no ho dubtis, al final tenim el que ens mereixem. Potser no sabem fer-ho millor i haurem d'anar sempre a remolc.

el paseante ha dit...

Fa segles que els polítics em van decebre, siguin del partit que siguin. No m'aporten res. Només miren per ells. Faig demagògia? Crec que no.

Mon ha dit...

A mi em sap greu , mes que res pels amics que veia il.lusionats amb el projecte, i que que intentaven dia a dia convencem a mi , jo ja estic prou escaldat a aquestes alçades com per embolicar-me en nous projectes politics.

Striper ha dit...

A mi mai m'agradat en Carretero i sempre he cregut que la sortida de ERC , tot lo de Reagrupament be donat per la rabieta de deixar de ser conseller.

kika ha dit...

jo estic totalment d'acord amb el que diu el paseante.
i això del carretero em sembla una criaturada. ha acabat de demostrat que no serveix ni per fer teatre!

Carquinyol ha dit...

Hi ha tres coses dolentes que hauries d'evitar quan vols encentar una nova alternativa política:

a) No tenir clar allò que vols fer i com ho vols fer, evitant populismes i il·lusions innecesàries.

b) No mostrar una imatge d'unitat.

c) No "vendre" el mateix que ofereixen altres partits.

Els de Reagrupament, des del meu punt de vista, han fet les tres. Així no anem bé.


Necessitem *ja* un partit independentista, però de debò. És vital !

viu i llegeix ha dit...

lo burros que SOM els catalans ( com a poble) em posa de mal humor. Tothom vol ser cap de sardina enlloc de cua de rap. Sembla que ningú no està disposat a renunciar a ni una engruna, tothom ha de ser el protagonista, ni que sigui d'un bodeville de tercera. Quan ens ensumen l'exit i el poder, ens inflem i no fem més que fer el ridicul amb gestos provincians, i sobretot escombrant cadascu cap a la seva parceleta ridicula. I mentre uns es barallen a veure qui te l'escombra i que no li toquin la parceleta, venen els del PSC o del PP, que han ajuntat forces per comprar un mega-aspirador , i apa, en dos minuts han fet net. I ens deixen a la resta amb cara de gilipolles amb l'escombreta ridicula a la ma i encara barallant-nos més per les engrunes ridicules que han quedat.

Si, rita, de molt mal humor em poso. Quem em donguin de baixa de catalunya i d'espanya, vull passaport europeu, que no especifiqui si del nord o del sud, de l'est o de l'oest.

Josep-Empordà ha dit...

Bé, com dius, ja han tornat a fer bugada...ja son més nets i polits, però ja han tornat a perdre llençols, per tant, son menys.

Fa 30 anys que ho veig aixó, sempre és el mateix, per tant, per mi, ja s'ho faran, només ens resta demanar que no facin un mal irreparable a Catalunya, que de petits descossits ja n'estem avessats.

I referent a n Laporta, que Déu ens guardi del que afirmo sense cap mena de dubte que ha sigut el millor president del Barça, però que malgrat el que digui el Dr. Catalunya també és més que un club.

Elvira FR ha dit...

la política hauria de ser l'art i la feina de posar-se a servei dels ciutadans i del país però no sé ja massa temps...que tot plegat es converteix en lluites d'egòlatres i de poders...i és llàstima...la unió fa la força i allò de divide y venceràs és ben cert...hauria de sorgir una nova manera de fer política més transparent, més de servei i sense personalismes estèrils. Tanmateix no sé pas per on hauríem de començar..

Carme ha dit...

És una llàstima, jo la vertat no estava il·lusoionada, perquè ja em feia una mica d e por que fessin llufa, però això no vol dir que no em sàpiga greu. Potser me'n sap més encara. Finalment tindrem el que ens mereixem. Em sembla molt trist i jo no confio en que pugui sortir un partit independentista de debó. No hi confio malgrat que el necessitem com el pa que mengem.

Estic molt decebuda, molt, amb aquest país... i els ciutadans podríem fer alguna cosa que no fem o que no sabem, m'ho pregunto cad a dia...

Gabriel ha dit...

És una llàstima que en el món del sobiranisme no hi hagi una alternativa real i que els polítics que volen fer bandera d'aquest sobiranisme no estiguin a l'alçada.
Sap greu per aquells que durant moltes setmanes havien confiat que potser això de Reagrupament podia ser una alternativa real.
Està clar que en aquest país tothom va a la seva i falta molta cohesió, esforç, unitat i menys personalismes.
La veritat "Viu i llegeix" ha parlat d'un passaport Europeu que només especifiqui que som europeus. No em sembla mala idea.

kweilan ha dit...

A mi em sap greu que continuament hi hagi divisions i més divisions.

El veí de dalt ha dit...

És trist, tot massa trist. Una mica decebedor i esgotador. Jo, em nego a parlar de política al blog. No vol dir que no m'interessi; és que ja estic cansat. Has llegit la carta del Rull? Per sucar-hi pa. Quants anys fa que no surt un líder polític decent? (ded retes o esquerres, m'és igual).Jo crec que no en veurem mai més cap.

Emily ha dit...

Tot això fa pena. A mi també temps que en van deixar d'interessar si és que mai m'havien interessat. Però vaig a votar amb el Bruc :)

Estonetes ha dit...

Des d´ací baix (València), ni tant sols tenim un nacionalisme articulat i alguns tractem de mantindre viva la llengua. Encara que semble complicat, esteu en el camí, clar ningú no espera que el camí sigui fàcil.

- assumpta - ha dit...

Estic decebuda com el que més amb la classe política d'aquest país i no habituo a parlar massa de política perquè em treuen de pollaguera tots plegats, però avui ho vull fer.

En tota la plana major que hi ha, fins ara, no n'he vist cap ni un que vulgui realment lluitar per a la indepèndencia (abans creia que ho podia fer ERC, però ja es veu que només volen sortir a la foto quan els hi convé, sobretot en Puigcercós. Són una colla de xiringuitos polítics i res més.

Va sorgir llavors en Carretero i em va semblar que la seva proposta era diferent i que tenia les idees força clares. Em vaig il·lusionar.

Ara hi ha hagut una fractura, un tira i arronsa, sí és veritat.
Però m'agradaria saber on no n'hi ha. De Reagrupament no en parlaven gairebé mai, però aquests dies ha esta "primera notícia", ves, em fa sospitar. A qui no li convé aquesta associació?

De moment, segueixo veient que és la única associació (que no partit polític, i d'aquí han vingut els "problemes" amb els que havien aterrat d'ERC i ja pensaven més en els escons que en la lluita) que clarament vol un país independent, no vull perdre aquesta (poca) il·lusió que em queda i segueixo pensant que hores d'ara és la meva opció. Som catastrofistes de mena i jo m'hi incloc, però qui hi ha més? ningú. A qui votarieu si fossim demà cridats a urnes?

Qui pensi que hi estic associada, us diré que no, perquè sé que mai estaré d'acord amb ningú al 100% i segur que amb ells tampoc. Tema Laporta, el vaig escoltar quan va venir a petar la xerrada pel 13-d a Tàrrega. Ni fu, ni fa, ni bé ni malament, pero sap parlar (ja està tot dit), però és marketing i ell d'això en sap un munt, se sap vendre i sap vendre producte.

Sense que hi estigui d'acord, consti, reconec que d'entrada si ell s'hi posa, se sentirà la nostra veu per tot arreu. Això segur. Desprès més endavant, ja en parlarem.

Joana ha dit...

Rita, jo també ho segueixo pels diaris i alguna tertúlia a la ràdio. No miro la tele . No puc imaginar-me a Carretero i Laporta dirigint Catalunya i em costa veure-hi algú amb empenta i ganes de canviar les coses.
I tant que s'ho podrien haver estalviat.
Bon cap de setmana wapa!

atikus ha dit...

Vaya,, pues no estoy enterado del asunto,...pensaba que con lo del Estatut estaba las fuerzas políticas nacionalistas mas unidas, pero parece que sólo es la prensa; de todas maneras los políticos se mueven a su bola; e Euskadi o Cataluña quizas se quieran mucho el PP y Psoe...la verdad es que no tiene sentido...será que como en el amor y la guerra en la política todo vale?


descansa y disfruta del finde ;)

petons

onatge ha dit...

Em sap greu dir que d'aquest tema no en sé gaire, afegir que no tinc ni sento símpatia per cap color polític, m'han defraudat-i defrauden- tots, només veig afamats de poder i amb capacitats molt medicores i mercenaris del poder... I com molt bé dius tu, també acabaré creïent que tenim els que ens mereixem... Dividits dividits i més dividits... De vegades sembla que hi hagi un "aborregament" generalitzat.

Salut.
onatge

Deric ha dit...

no he seguit gens el cas però pel que es veu no se salva ningú de la crema

Mireia ha dit...

Tot plegat, desencanta i desanima. Tal i com dius tu , cada vegada que passa una cosa d'aquestes es perden oportunitats i sobretot fa que més gent ens sentim decebuts i desvinculats de la política

fada ha dit...

N'aprendrem alguna vegada, els catalans, vull dir? I entretant n'hi ha que es freguen les mans. No cal ni que ens divideixin: ja ho fem sols!!

fra miquel ha dit...

A mi ja no em sorprenen aquests afers. Ja ens tenen acostumats a aquests numerets. Els polítics, siguin del color que siguin, ja no em poden decebre més. És una pena, sí. Sembla que tenim el què mereixem. Em costarà molt engrescar-me en qualsevol altra nova iniciativa. Els costarà molt convèncer-me.

Ferran ha dit...

M'ha agradat el comentari d'Estonetes. Prova que tot depèn del costat d'on et trobes; vist del País Valencià, suposo que el sainet de certa política catalana sembla un pas endavant, esclar. Ànims, valencians!

El que volia dir és que, amb el teatre aquest de fa uns dies, Carretero i els seus segurament han dinamitat el projecte. No sóc reagrupat, però veia amb certa il·lusió com s'aixecava un projecte que semblava tenir les idees clares. La vergonya de l'altre dia desmenteix aquest aspecte, i sense il·lusió, una associació (que per tant no és ni partit polític) no crec que tingui futur.

L'explicació de Carretero, que ens enllaces i vaig llegir a internet, la trobo lamentable i impròpia. Quin nivell, per ser metge!