Google
D’ençà de les eleccions basques, he tingut al cap diferents posts, però després me’n desdeia, pensant primer que no passaria, que no podia passar després i, finalment, i davant l’evidència, doncs que ja no calia.
Aquest vespre tenia ganes de fer-ne un de ben diferent, però l’actualitat m’ha fet canviar d’opinió i he volgut fer esment d’un article d’en Partal, publicat ahir a vilaweb, per si se us ha passat per alt.
El títol és prou suggerent diria... La coalició de govern basca té majoria a l'Ajuntament de Barcelona i el contingut no té desperdici.
17 comentaris:
Mai he votat els socialistes, però fins fa pocs anys els tenia tot el respecte. Al cap i a la fi, era l'únic partit d'àmbit estatal que defensava unes idees mínimament semblants a les meves (si més no, en comparació amb l'altre únic partit, el PP).
Des de Zapatero-2004, la meva visió ha anat canviant. Amb l'arribada dels tripartits i l'evidència que el PSOE de Catalunya és el mateix que el PSOE d'Espanya, la meva visió ha continuat canviant.
Amb aquest pacte antinatura entre PSOE i PP per governar Euskadi, amb l'únic objectiu de desfer el que s'ha fet fins ara i no de construir sobre la base del que ja hi ha, el PSOE ha passat a repugnar-me al mateix nivell que ja ho feia el PP.
Cap d'ells no té res a veure amb mi ni amb les meves idees.
La primera vegada que van entrar els socialistes a la Generalitat em vaig alegrar, i no fos precissament perquè entressin ells sinó perquè deixaven de manar la institució uns altres: no és bo per a la democràcia que el mateix partit governi sempre una mateixa institució. Per la mateixa raó me n'alegraria també si els socialistes deixessin de manar institucions on ho han fet sempre.
La segona vegada no em vaig alegrar gens, sobretot pel gir del PS més cap a l'OE que al C. Estava cantat, a més, que no hi guanyarien res: l'Estatutet se'l van pixar i el finançament també.
L'article del Partal em sembla d'una realitat política tremenda. Potser caldria afegir que si no han pactat encara és perquè a la Gene no ho poden fer. Només cal mirar al sud i veure el que passa al País Valencià, on PSOECV i PPCV semblen el mateix partit.
Ara ens tocarà a nosaltres, segur... i no penseu que la cosa està tan llunyana. A Barcelona poden tenir majoria i a Badalona fins i tot podria guanyar el PP, per exemple. Caldria concentrar d'una punyetera vegada els vots catalanistes i deixar-se de punyetes. Però molt em temo que ens queda encara un llarg camí per a ser com l'aldea de l'Astèrix.
PS: Perdona pel comentari tan llarg !!
Jo no entro directament en el pacte , ja no crec gaire amb la classe politica, pero unio davant problemes greus es lo millor t'imagines un govern de coalicio a Catalunya . Ciu, Psc, IcV, Erc..Ens tractarien com ens tracten a Madrid.
doncs jo trobo a faltar les teves paraules, Rita... les voldria llegir...
no em crec que combreguis totalment amb en Partal -la opinió del qual té tots els meus respectes- i sé que sempre tens un punt de valor afegit perquè ets una dona sàpiens...
voldria pensar que en Partal no "fa el joc" massa descaradament a CiU; però em sembla que tant els ha de caure la cara de vergonya a CiU com al PSC pel pactisme estatal... i l'actual direcció d'ERC, perquè no ha pogut encara avergonyir-nos massa estatalment...
em sap greu per les persones de bona fe que pensen en clau catalanisciera... no els critico pas però els trobo ingenus; clar, en el panorama actual, poca cosa tenim a triar democràticament... i si la democràcia no et deixa triar (i encara no ens han començat a ilegalitzar les CUP, que ja arribarà...) només queden dues opcions: l'abstenció o els "partits"/entitats no parlamentaris...
després que no es queixin i no ens vulguin fer veure garces per perdius... o juguem tots, o tranquem la baralla
petons i llepades sinceres per tu!
Això només demostra una cosa, que en política ningú no es casa amb ningú, que els matrimonis són totalment de conveniència, i que per tal de mantenir el poder, els pactes es poden fer pràcticament de manera aleatòria mentre sumi. Les ideologies ja no tenen cap importància, ara només compten les matemàtiques.
no estic d'acord amb el que diu el xexu. de fet, no ho podem saber segur què és el que interessa als polítics, però aquests fets potser demostren que hi ha un ideologia que és molt i molt important per ells, més que la tradicional que els separa entre dreta i esquerra: la que defineix la descentralització de l'estat. en aquest punt tant sociates com peperos hi estan tant d'acord, que estan disposats a cedir en el que sigui de la dimensioó tradicional, fins i tot a oblidar-se de la mateixa, per a garantir una única gran espanya.
SABEU L' ULTIMA?. LA PRESIDENTA DE LA CAMARA, ULTRA-CONSERVADORA I DEL OPUS DEI..... QUINA COLLA DE.... BARRUTS.
JUGANT AMB BCN.
sobre aquest affair jo tampoc sé massa què dir! se'm queda la cara a quadres cada vegada que hi penso.
llegiré l'article, sembla molt interssant!
Després de veure la nova presidenta del Parlament Basc, visquin aquests pactes :-) És conya eh?
Hi ha coses que no passen per alt i coses que avui en dia són normals però encara ens criden l'atenció, jo no sé si em ressigno o tan sols no n'espero res.
jaja...es que en la política, como en el amor todo vale...o como era?, si, la verdad es que yo no entiendo estos pactos entre enemigos acérrimos, con tal de tener el poder, con la escusa de salvar a España, para mi que lo que quieren es el poder sin mas, igual que las uniones entre PNV y HB, o otras uniones un tanto forzadas, pero supongo que los expertos en política sabran explicarse, yo hace mucho que no les creo.
Besitos ácratas
un bon avís per a navegants
Crec que aquest pacte totalment anti-natura, obrirà (lamentablement) noves vies d'intercomunicació entre psoe-pp.
Ambdós només tenen una cosa en comú que els balla pel cap tot el dia: acabar amb els nacionalismes.
Hi ha aquest pas..., em fa molta por el que pugui acabar passant un dia.
No parlo de psc (total, és com si no existissin), fins aquí són uns venuts que no han volgut mai tenir el propi grup parlamentari i cada vegada sel's està veient més el llautó.
I pensar que encara recordo de ben jove que vaig anar a la primera festa dels socialistes al poble espanyol (montjuïc). Si en raventós aixequés el cap.
Prou.
aquesta democràcia que hem acabat fent... no era la democràcia amb la que havia somniat...
Pactar per manar... quina merda! quina barra! quin desastre...
jo no sé si tornaré a votar alguna vegada (digue'm pessimista,o antipatriota)
Bon diumenge de rams, Rita!
Ferran,
Jo tampoc els he votat mai, com tu, però efectivament davant del PP, semblaven els menys dolents, però entre els tripartits i el Zapatero, amb el seu "talante" ho ha ben esgarrat.
Carquinyol,
No t'haig de perdonar res. No hi fa res que sigui llarg el comentari!
Coincideixo plenament amb el que dius, fins que no ens unim tots els catalanistes, aquesta gent ho aniran minant tot, tant com puguin.
Si cal sacrificar algun líder, se sacrifica, al cap i a la fi, si realment el que els interessa és el país ho han de fer i si no tampoc els volem.
Striper,
El PSC ja ha demostrat el que li preocupa el país, lamentablement...
I per mostra el País Basc, no, no me'ls crec gens als socialistes...
Gatot,
Pel que sé i he seguit d'en Partal, diria que és una persona respectada per tots, però precisament perquè no es casa amb ningú. Diu el que pensa en cada moment. No crec que s'hagi fet convergent, però el que diu és prou evident per a mi.
Em demanes les meves paraules i bé, et diré, gatot, que estic molt preocupada. Això de País Basc ja m'ha semblat el despropòsit dels despropòsits i no crec que s'acabi aquí malauradament.
Tot el que s'ha fet d'ençà la democràcia se'n va en orris per moments i a Cataluna està passant fa temps també, més encobert, però amb la mateixa força.
Crec que només tenim una solució ara mateix que és la unió dels catalanistes i si els odis són tan grans com per posar-los per davant del país, s'ha de sacrificar líders, però no estem per perdre més temps ni per jugar a personalismes. M'interessa el país, no el senyor Mas, ni el senyor Puigcercós ni el senyor Carod-Rovira. I si ells han de quedar-se al darrera que ho facin, però el país no es pot permetre perdre més temps.
I si surt algú que declara la independència, com a Kosovo, jo li faré costat. N'estic molt farta de ser cornuda i pagar el beure!
Au, que m'he quedat ben descansada, gatot! :-)
Petons, amic!
XeXu,
No hi estic massa d'acord amb el que dius. La ideolgia que segueix imperant és aquella de "antes roja que rota", lamentablement... El que passa és que del PP ja ho sabem, no enganyen, però el PSOE i el PSC sí que enganyen i molt.
Kika,
Cert, és el que dic al XeXu...
Jugant amb BCN,
Lamentable, molt lamentable...
rits,
En sentir la confirmació del pacte, a mi també se'm va quedar la cara a quadres i vaig sentir una gran tristesa, la veritat...
nadador,
Catxis... ;-)
Cesc,
Doncs penso que no ens podem resignar, ens hi va el país...
atikus,
Es que ya no engañan...
Besitos!
Jesús M. Tibau,
Cert, i no tan estrany encara que ho sembli...
- assumpta -,
En Raventós, en Pallach... Bé, tu hi anaves de bona fe, són ells que han anat canviant...
Montse,
Doncs penso que més que mai s'ha de votar i només partits catalans!
don la sensacio de que l'important no es el defensar unes ideies o treballar en un sentit.
el fi principal es asolir el poder...al preu que sigui.
crec que tot aixo no fa mes que produir desconfiança
poca misseria!!
sargantana,
Ja ho pots ben dir...
Gràcies per la visita. Tu mateix, com si fossis a casa! :-)
Publica un comentari a l'entrada