El club eròtic dels dimarts

Lisa Beth Kovetz

Novel·lista, dramaturga i stand-up comedian. La seva obra teatral s’ha representat als Estats Units i a Europa. El club eròtic dels dimarts és la seva primera novel·la.

La Lux, la Brooke, l’Aimee i la Margot treballen en un gabinet d’advocats i queden cada dimarts a l’hora de dinar per celebrar un club de lectura. La seva cita setmanal aviat es converteix en un taller d’escriptura eròtica, un pretext formidable per llegir-se mútuament els seus propis escrits, sempre desinhibits i picants. És a partir d’aquestes confessions que ens obren el seu món interior: la Brooke és una dona rica, però està embolicada en una relació torturada. L’Aimee està embarassada, però té un marit que no li fa costat. La Margot, una advocada de cinquanta anys, es pensa que ja ho ha vist tot a la vida, però descobreix que no ha tingut una amiga de debò des que tenia set anys. I la Lux és una secretària senzilla que al final ensenyarà a totes de què va la vida.

La Lux Fitzpatrick va deixar de llegir en sec. Va aixecar els ulls i va mirar cap a la porta, que algú havia obert. Els llavis, vermells i molt molsuts, li havien quedat separats, a punt d’articular la paraula següent. Tenia els pòmuls alts i el cutis, tan lluminós, hauria semblat més jove i vital si no se l’hagués amagat sota uns quants dits de maquillatge barat. Aquella cabellera embullada encara l’afavoriria si no se la tenyís a casa de qualsevol manera i no s’hi posés tanta laca. Als ulls s’hi havia aplicat una ombra del color fosc que acostumaven a tenir les aixetes. Duia aquelles cames llarguíssimes enfundades en unes mitges lila de quadres escocesos, i una minifaldilla taronja que tot just li tapava les natges arrodonides. Feia servir uns sostenidors de copa D, i els pits gairebé li sortien d’un top llampant molt escotat. A primer cop d’ull, era evident que a la Lux li agradava cridar l’atenció.

El que menys hi ha és erotisme i el que més, amistat. Un llibre senzill, fàcil de llegir, a estones fa riure, però sovint entendreix. A mi em va agradar molt.

Imatge de Botero
Sant Jordi 2009