Carta d’una desconeguda

Stefan Zweig (Viena, 1881 - Petrópolis, Brasil, 1942)

Escriptor enormement popular, tant en el seu vessant de novel·lista com en el d’assagista i biògraf. La seva capacitat narrativa, la perícia i delicadesa en la descripció dels sentiments i la finor del seu estil en fan un narrador fascinant i captivador, capaç de seduir-nos des de les primeres ratlles i de deixar-nos en suspens fins al punt final.

Només vull parlar-te a tu, dir-t’ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n’has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi. Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l’arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t’hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer.


Quan el conegut novel·lista R. va tornar de bon matí a Viena després d’una refrescant sortida de tres dies a la muntanya, va comprar un diari a l’estació i va recordar, en veure per damunt la data, que aquell dia era el seu aniversari. El quaranta-unè, va pensar ràpidament, però aquesta apreciació no li va fer ni fred ni calor. Va fullejar superficialment les pàgines cruixents del diari i se’n va anar cap a casa en un cotxe de lloguer. El servent va informar-lo que durant la seva absència hi havia hagut dues visites i algunes trucades telefòniques, i li va portar en una safata el correu que s’havia acumulat. Va anar mirant les cartes amb indolència i va obrir un parell de sobres quan n’hi va interessar els remitents; una carta amb lletra desconeguda i que semblava massa voluminosa, la va deixar de moment a un costat. Mentrestant el te era servit i va seure còmodament a la butaca, encara va fullejar un cop més el diari i alguns impresos; després va encendre un cigar i aleshores va agafar la carta que havia apartat.

Una història impactant, dura, que atrapa, sobre l’amor portat al seu màxim, que no vol dir el més convenient. Un amor que estima sense correspondència, fins al final.


Imatge de Google
Sant Jordi 2009