2.TBfC

Emocionant

Imatge de l'apunt de la Violette presentant-nos blogville

Aquesta és la paraula que més m’ha vingut al cap des d’ahir, passades les 9 de la nit, que vaig entrar a l’Horiginal.


Cares noves de blocs coneguts i seguits, d’altres de blocs nous, que no coneixia, retrobades amb blocaires d’altres trobades, i moltes, moltes abraçades.


Per dintre una emoció que mica en mica anava pujant, a mesura que anava abraçant, i que encara augmentava més quan de sobte alguna persona se m’acostava amb un Rita! quina il·lusió conèixer-te, després de fer més d'un any que vaig plegar.


Potser no vaig estar prou expressiva, perquè tenia feina a contenir les emocions (sóc de llàgrima fàcil i no volia exhibir-me més del compte), però de debò que per a mi, ahir, va ser una nit emocionant, molt emocionant.


Gràcies Comissió organitzadora per haver-ho fet possible i gràcies especialment a tu, RaTeta!

Nadal 2011

Google

Els temps que vivim no són els millors, el desencís és gran i moltes circumstàncies personals dramàtiques, però tot i així, fidel un any més a les tradicions que cada cop m’agraden més i més importants em semblen, perquè formen part del que sóc i del que sempre he viscut, i separant-les de qualsevol creença, tot i respectar molt a qui les tingui, trec el nas per desitjar un molt bon Nadal a tothom!

Regal virtual

La Rita m’ha demanat que em passés per aquí, que tragués una mica la pols i li fes una escombrada i una fregadeta al piset. No té intencions de tornar per aquí, però com que sap que de tant en tant encara s’hi passa alguna visita, vol tenir-lo net i polit.

Com que sóc una mica tafanerota, he aprofitat per regirar-li les coses i he vist que tenia un avís a l’agenda, que segurament se li passaria per alt, i m’he dit que potser que me n’ocupés.

I aquí em teniu, intentant fer una mica de memòria del que em va explicar de la 1a. Trobada Blocaire fora de Catalunya (1.TBfC) i he recordat que a primers de maig em va enviar un correu, on m’explicava això:

La primera vegada que ens vam trobar, feia fred, molt fred. La segona també, però no tant, i aquesta darrera va fer un bon sol, amb el que els més agosarats vam suar i tot, per posar-nos-hi a sota.

Tant la primera, com la segona com aquesta tercera han tingut una mateixa cosa en comú: un esperit especial, l’esperit Berlinès n’hi dic jo, un ambient de complicitat i un bon rotllo gens fingit ni esforçat, un bon rotllo de debò.

Hi va haver ganes la primera i la segona i ara ja hi ha gairebé necessitat. Ens volem veure, ens agrada i ens ho passem bé junts. Què més es pot demanar?

Es veu que aquella trobada a Berlín va anar tan bé que n’han fet més i tot, ara ja on calgui, i es veu que l’artífex de tot això, el promotor, el culpable de que això es portés a terme i funcionés tan i tant bé era un tal Ferran.

I pel que veig a l’agenda aquesta, pobreta ben empolsinada també, aquest tal Ferran avui fa anys i penso que la Rita estarà contenta que el feliciti de part seva, perquè pel que em va dir se l’estima molt aquest noi i segur que li sabria greu oblidar-se’n.

Per molts anys, Ferran!!!!

Ai, dispenseu-me per no haver-me presentat abans! Sóc la germana bessona de la Rita jo, i us envio petons a totes i a tots de part seva, que de ben segur estarà contenta també de que ho faci.

Tres

Google

Les Tres Gràcies de Rubens, les Tres bessones, els Tres porquets, els Tres músics de Picasso, les filles d’Elena, tres anys de lamevaillaroja...

No és que estigui molt prolífica darrerament: massa coses entre mans i alguna preocupació fan que no m’hi hagi pogut dedicar com era habitual en mi i com m’hagués agradat, però avui ho havia de fer, encara que només fos per deixar constància del meu tercer aniversari per aquest món.

Mentre pensava, però, en que avui sens falta havia d’actualitzar, he pres també la decisió de deixar-ho aquí.

Aquest bloc inicialment va ser fruit d’una necessitat d’explicar unes sensacions que no em veia amb cor de compartir amb ningú, després, naturalment, va anar evolucionant, però avui m’he adonat que aquest tercer aniversari podia molt bé coincidir amb un final d’etapa.

Em ve de gust dir-vos que ha estat un plaer i una experiència interessantíssima, que he après molt i que m’ha encantat compartir tantes coses amb vosaltres. Lamento no haver-vos comentat gaire darrerament, però no ha estat per falta de ganes, és que no m’ha estat possible i només espero que m’ho dispenseu.

Agraeixo de tot cor les vostres visites, els vostres comentaris, els vostres premis i les vostres votacions que han fet possible que en aquests tres anys hagi guanyat dos premis c@ts i una nominació, que, sincerament, m’han fet molt feliç.

No nego que el cuquet em queda dintre i que potser tornaré, però si ho faig ja no seré la Rita ni tornaré a obrir lamevaillaroja, que queda tancada per sempre.

Una forta i llarga abraçada a tothom!

El comandament i ells

Google

Divendres, sopava amb unes amigues, i no recordo com va anar que vam parlar del comandament de la televisió i de la necessitat que tenen els homes de controlar-lo, de tenir-lo sempre ells.

Una ens va fer riure molt quan explicava que a vegades, quan es posen a mirar la televisió amb la seva parella, sense que ell se n’adoni l’amaga i de seguida observa com ell comença a mirar a banda i banda –sense dir res, com si busqués alguna cosa. Ella li diu –que vols alguna cosa? Però ell li diu que no, mentre segueix movent el cap, mirant per tot arreu, quan finalment ella, tota enriolada, el treu i li diu que busques això?

Comentàvem com en les pauses dels programes l’agafen i comencen a canviar de canal, passant per tots, –fins al punt –deia una altra– que quan tornes al programa que estaves veient, ja ha començat!

Diumenge, explicant-li que una amiga amaga el comandament a la seva parella, per atabalar-lo, Ell em diu –saps què em va passar una vegada que dormia a casa d’uns amics? Doncs que quan al matí vaig anar al bany, a l’obrir el necesser vaig trobar-hi dintre el comandament!

Agenda

Google

Quan fa anys feia anar una agenda d’aquelles petitones, amb anelletes, dietari i guia de telèfons, cada any, quan canviava el recanvi del dietari per un de nou, també ho feia amb la guia de telèfons i a l’hora de passar-los a la nova, quan m’apareixia un nom amb el que havia deixat de tenir-hi relació, aprofitava per fer-lo desaparèixer i, d’alguna manera, a aquella persona.

Des de fa temps, i amb l’ús de l’Outlook i el telèfon mòbil, he deixat de fer servir agenda física i aquest ritual de fer neteja de telèfons.

Aquest any, però, i curiosament en les mateixes dates en les que seguia aquest ritual, tinc la sensació d’haver-ho tornat a fer, tot i no sentir-me’n gens orgullosa, sinó més aviat trista.

Bon capde a tothom!