diumenge, 15 d’abril de 2012

Emocionant

Imatge de l'apunt de la Violette presentant-nos blogville


Aquesta és la paraula que més m’ha vingut al cap des d’ahir, passades les 9 de la nit, que vaig entrar a l’Horiginal.


Cares noves de blocs coneguts i seguits, d’altres de blocs nous, que no coneixia, retrobades amb blocaires d’altres trobades, i moltes, moltes abraçades.


Per dintre una emoció que mica en mica anava pujant, a mesura que anava abraçant, i que encara augmentava més quan de sobte alguna persona se m’acostava amb un Rita! quina il·lusió conèixer-te, després de fer més d'un any que vaig plegar.


Potser no vaig estar prou expressiva, perquè tenia feina a contenir les emocions (sóc de llàgrima fàcil i no volia exhibir-me més del compte), però de debò que per a mi, ahir, va ser una nit emocionant, molt emocionant.


Gràcies Comissió organitzadora per haver-ho fet possible i gràcies especialment a tu, RaTeta!






26 comentaris:

Montse ha dit...

Rita, que amb el despiste, fins que no vaig veure't el somriure no et vaig reconèixer! va ser preciós, veritat?

una abraçada!!!

El porquet ha dit...

Doncs és fantàstic que us ho passéssiu tan bé. I emocionant és llegir aquestes paraules que testimonien el que vau viure!

Una abraçada emocionada!

Pakiba ha dit...

Segur que ho vs passar molt bé.

Violette ha dit...

Em va encantar tornar-te a veure, Rita!! Fins aviat!

khalina ha dit...

A mi també alegrar tornar-te a veure. I és normal que tothom recordi la teva illa roja.

Barbollaire ha dit...

Rita...
sempre és un plaer retrobar-te...
em va fer molta il.lusió...
espero no haver-te atabalat gaire a l'hora del sopar...
una bosseta de petons dolços, nina

iruna ha dit...

rita...

m'alegra molt saber que vas anar al sopar i que t'hi vas sentir tan a gust.

me costa imaginar-me en un sopar així, amb tanta gent, però reconec que m'hagués fet il·lusió poder conèixer en carn i ossos, i abraçades, persones com tu. encara confio poder trobar-te algun dia :)

perdona que no et digués res del vídeo dels gols de messi. no em vaig ni atrevir a ensenyar-li a l'aicard, perquè s'ha fet molt molt madrilenyu :)

una abraçada, bonica.

miquel ha dit...

Quina alegria tornar-te a veure per aquí i fer-te una abraçada encara que sigui virtual.

Carme ha dit...

Emocinant és la paraula més exacta... no n'hi ha cap de millor.

Gràcies per ser-hi, guapíssima!

I fins a la propera, espero!

Elfreelang ha dit...

Si senyora emocionant i encoratjador....la catosfera et demana que apareguis de tant en tant per aquí...em va fer il.lusió posar cara i somriure al teu nom !!! fins aviat !

TRoyaNa ha dit...

Rita!!!
tornes?sí?
m´alegre molt;)
un abraç

carina ha dit...

Rita, un plaer haver-te conegut i un goig que hagis représ el bloc, espero que tingui continuïtat i que es repeteixin les trobades tan entranyables com la que vam viure dissabte. Una abraçada fortíssima

Joana ha dit...

Tenies un somriure molt bonic Rita! I m'alegra llegir-te de nou…una abraçada!!!

viu i llegeix ha dit...

doncs si, va ser un goig poder-te fer una abraçada real i poder posar somriure a un nom. Trobo que t'escau el somriure que duies posat, ben bé com me l'imaginava.
Una abraçada

rits ha dit...

oh! els esdeveniments plens d'emoció son aquells que ens omplen moltíssim!! me n'alegro moltíssim que fos tot un èxit!

Rafel ha dit...

La trobada també va tenir un punt de paradisíaca.
Emocionant, sí.

kweilan ha dit...

A mi també em va encantar poder saludar-te. Una abraçada!!!

Rita ha dit...

Montse,
Va ser molt i molt maco i, sobretot, emotiu: persones que no coneixes i que et fa tanta il•lusió d’abraçar.

Tu feia temps que no em veies i jo t’havia vist a 8tv no feia massa... :)

Un petó enorme!


El porquet,
Aquestes coses costa que s’entenguin si no es viuen, de debò...

Una abraçada!


Pakiba,
Molt, de debò!

Petons!


Violette,
I a mi! Fins aviat!

Petons!


khalina,
Va estar molt bé retrobar-nos, ara que estàs més lluny... :)

Petons!


Barbollaire,
Estàs fet tot un showman! hahaha

Un plaer sopar a prop teu! :)

Petons!


iruna,
Segur que trobem l’ocasió per trobar-nos, ja veuràs com sí i ens farem una abraçada ben forta i llarga... :)

De moment, un petó, fort!

PS No et preocupis pel vídeo, em va fer pensar en l'Aicard, però haurem de respectar que hagi canviat de "gustos", oi? hehehe


miquel,
Saps? Vam parlar de tu, bé, jo del Pere... hahaha

Jo també t’abraço ben fort!


Carme,
Quan penso en dissabte encara se’m posa un somriure a la cara. Va estar molt bé i va ser maco i emotiu.

Un petó fort i, naturalment, fins la propera! :)


Elfreelang,
Un plaer conèixer-te, de debò!

Petons!


TRoyaNa,
Tornar no ho crec, però dissabte vam trobar-nos una quarantena de blocaires i em venia de gust dir el que em van fer sentir.

No t’animaràs algun dia a venir? :)

Petons, maca!


carina,
Contenta d’haver-te conegut. Ara em toca visitar-te, que tu per a mi ets de les noves! :P

Una abraçada forta!


Joana,
I tu sempre tan estupenda!

Petons, maca!


viu i llegeix,
Saps? Tu vas ser una de les que em vas fer sentir molta emoció. Gràcies!

Em va encantar conèixer-te!

Petons!


rits,
Pensava que hi series! Llàstima...

A veure si a la propera t’animes.

Petons!


Rafel,
N’hi ha uns quants d’adjectius per definir-la, però és que jo a estones vaig tenir feina per no deixar anar cap llàgrima... :P

Una abraçada!

Rita ha dit...

kweilan,
Ens hem creuat! hehehe

Tu vas ser una altra de les persones que em va fer molta il·lusió de poder saludar.

Un petó fort!

Abogadaenbcn ha dit...

Que contenta d'haver-te conegut!!! Petons!

El veí de dalt ha dit...

Rita,
Què dir, oi?
La teva felicitat era la nostra. El teu somriure contagiós, te'l manllevàvem. Celebro q tornessis a ser amb la teva illa sota el braç. Vas veure com encara ets un referent a Blogville, oi? Que vagi tot molt bé!

fra miquel ha dit...

I no t'animes a tornar amb la teva Illa?
El que diu el Veí; Ets un referent a BlogVille!!!
Un petó i una abraçada

martí ha dit...

Afortunadament l'illa segueix ben ancorada arran d'aigua, i amb un cel netíssim, com el somriure que ens dedicares a tots.

Una abraçada!

La RaTeta Miquey ha dit...

... és que Rita... TU NO PODIES FER EL SALT!!! Moltes gràcies a tu (tu vaig dir en privadet i ara ho dic en veu alta).

A mi se'm va quedar una cara de tontota, de gustet però tontota. I tant curt com es va fer!

(ja veus, sempre vaig tard, però moltes gràcies de tot cor: MUAAAA)

Mercè Estruç ha dit...

Ben retornada ;)
Una abraçada

Lluís Bosch ha dit...

Us felicito, això de les trobades creia que s'havia anat desfent en el temps...