Llibres: Dues presentacions

Dijous vaig assistir a la presentació del llibre Il•lusions i incerteses escrit entre d’altres per una, fins aleshores, coneguda virtual, l’Arare.

Quan vas a presentacions d’aquests tipus el motiu principal és acompanyar la persona coneguda, fer-li costat, però ja és el segon cop que em passa –bé, ahir em va tornar a passar per tercera vegada– que quan surts et sents satisfeta perquè a més ha resultat ser un acte interessant.

La originalitat amb que està escrit aquest llibre requeria una explicació una mica acurada de cadascun dels autors, amb detalls de la creació dels personatges, el creuament dels mateixos, la contrarietat, en algun cas, per aquest canvi, la responsabilitat de seguir amb un personatge creat per un altre...

Tot això multiplicat per set persones, podia haver estat feixuc, però la manera de fer-ho, aportant-hi sensacions, moments personals, demostrant el gust per l’escriptura, l’amor a la terra, i el goig pel repte, va fer que es convertís en una presentació interessant, viva, original i molt gustosa, de debò.

Felicito l’Arare, així com a tots els autors per haver aconseguir tirar endavant una història tan engrescadora, però força complicada, amb aquest èxit.

Ahir, una altre presentació, en aquest cas d’un llibre que ja havia llegit i ressenyat aquí, El mundo en una botella, de Frederic Mayol Ibáñez, Deric per al món blocaire, i que em va encantar, va estar de nou molt agradable.

Al final de l’acte vam poder donar la nostra opinió les persones que ja l’havíem llegit i es va fer un col•loqui al voltant de l’homosexualitat i de la violència de gènere, que va resultar molt interessant.

Quan marxava, ja al carrer, un xicot em va aturar per donar-me les gràcies perquè, després de sentir les meves impressions del llibre, s’havia acabat de decidir a comprar-lo i frissava per llegir-lo.

També felicito en Deric perquè la seva primera novel•la per a adults és bona i l’encoratjo a que hi torni així que pugui.

A més dels actes en sí, aquestes presentacions m’han permès saludar de nou blocaires coneguts, que sempre ve de gust, així com conèixer-ne de nous –a més dels autors– com en aquest cas la fanal blau i la pakiba: tot un plaer senyores!