dimecres, 28 de juliol del 2010

Meduses




Un dia, arribant a la platja, els nens ens van venir a trobar, esverats, emocionats, cridant –hi ha meduses! Ja n’havien tret 8 i portaven una galledeta, de les de jugar, amb les vuit meduses dintre amb aigua de mar. Cap al migdia ja en portàvem gairebé una vintena.

Mai les havia pogudes observar tan bé i tan tranquil•lament i les vaig trobar maques, d’una textura semitransparent de color entre rosat i salmonat i bellugant-se amb elegància.

Però a mi, que el mar m’encanta, les bestioles que hi viuen em fan por, fins i tot les que no fan res, com els peixets, i tan bon punt vaig saber que estàvem tan ben acompanyats, se’m van passar les ganes de nedar. Em vaig anar remullant com una iaiona i poca cosa més.

Les meduses les va anar traient un xicot molt amable, amb una mena de pala de tractor que els nens duien per jugar, i que es miraven amb admiració, era com el seu heroi!

Cap a primera hora de la tarda, quan els nens ja no hi eren, ni tampoc el xicot amable, mirant-me l’aigua vaig veure’n una tota quietona al fons a tocar d’una noia que es banyava amb un nen molt menut a coll i em vaig espantar pensant que si picava a la noia, amb l’esglai, podia deixar anar el nen de mala manera, cosa que segurament hagués fet jo de trobar-me en el seu lloc. M’hi vaig acostar, preparada per agafar el nen si calia, i li vaig dir que s’hauria de moure d’allà perquè tenia una medusa a tocar.

Va sortir de l’aigua, sense demostrar cap espant i jo, morta de por, però fent-me la valenta –que no en sóc gens– i amb una tupper en la que hi portem la fruita –que ja m’havia menjat– la vaig treure. Per sort, només va ser aquell dia que n’hi havia, la resta ja no se’n van veure més.


25 comentaris:

Joana ha dit...

Uixx quin repelús que em fan. Un cop a Mallorca em va picar una al colze mentre nedava tranquil.lament i t'asseguro que ho vaig passar malament.Crec que vaig tenir febre i tot i una reacció a la pell lilosa d'espant.
Bonics els colors i la textura però són com petits monstres...

Emily ha dit...

El pitjor de tot és que les considerem enemigues i son nosaltres qui envaim el seu territori.
Jo no n'he vist mai, i mira que fa anys que em banyo!
La mare del nen no et va pagar una cerveseta a un xiringuito? :P
Crec que avui no tindré problemes amb el comentari. L'he fet dues vegades, a veure si surt :)

Emily ha dit...

Funciona!

Rita ha dit...

Joana,
A mi també em fan repelús i això que no les he "tastades" mai, per això gairebé no em vaig banyar.


Emily,
Jo també fa anys que em banyo i mai n'havia vist enlloc.

Veig que se t'ha resolt el tema dels comentaris, guai!

Clint ha dit...

Així que te les enduus en tuppers eh! ens en passaràs la recepta?

Així que davant el perill faries servir els nens d'escut humà? ai amb la iaiona...;)

Anònim ha dit...

Recordo un estiu que me'n va picar una. Tinc sort que em va fregar sobretot al menjador i em va anar poc directe a la cama. Cada cop n'hi ha més més a prop de la sorra. Cal estar atent!

Sergi ha dit...

Poden ser molestes pels banyistes, però pensa que estan a casa seva. Els que no esteu en el vostre medi sou vosaltres. Pobretes, el seu ecosistema està envaït per presències estranyes.

Elfreelang ha dit...

Doncs trobo que vas ser valenta amb la medusa...a mi em fan molt "repelús" a mi que la platja no m'agrada imagina't amb meduses!!! ben mirat el XeXu té raó el mar és casa seva...

Striper ha dit...

A mi tampoc em fan gens de gracia.

kika ha dit...

jo també les trobo molt maques de lluny o en fotos, pero no m'agradaria gens veure-les d'aprop, per això ja ni m'hi acosto a l'aigua si sé que potser n'hi poden haver.
per altra banda hi ha gent que sabent que n'hi ha s'hi posen... no ho entenc!

Carme Rosanas ha dit...

Doncs sí que vas ser valenta!

A mi tampoc em fan cap gràcia, les meduses, els peixets és diferent...

fanal blau ha dit...

Poden ser estèticament boniques o interessants, però verinoses...i fan un mal!!!

Just fa un any, pels voltants d'un dia com aquest a Tossa, mai ho havia vist tant clarament i amb tanta contundència! Vam haver d'anar als serveis d'emergència, i encara avui hi ha rastre a la pell!

Compte!
Però ben ben ben benvinguda, Rita!


Una abraçada!

Garbí24 ha dit...

una plaga que s'hauria d'erradicar doncs tenen la seva mala llet depen de qui piquen

Joan ha dit...

Una platja. 8 meduses en el seu medi natural. 5.000 banyistes de vacances. Sí, jo també hi veig una plaga. ^^

Una medusa a la carmanyola de la fruita ... prèssec en almívar descolorit?

sànset i utnoa ha dit...

Mai m'han acabat de fer gràcia. Alguna m'ha picat però tinc la sort de tenir més mala sang que elles i m'afecten relativament poc.

Ara, des de llavors vaig amb compte. Més si ens plantegem que sóc miop perdut i a la platja no porto ulleres...

*Sànset*

Núr ha dit...

A mi les meduses em fan pànic, més pel que n'he sentit que per pròpia experiència perquè no m'han picat mai. A mi m'agrada l'aigua, també, però sóc molt poruga amb totes les bestioletes. Hauria avisat la noia de la medusa que tenia a la vora, però no l'hauria agafada pas! :S Ets molt valenta!

Per cert, què en vau fer, després, de les meduses?

Lula ha dit...

A mi no m'espanten gaire, si vigiles una mica no et piquen. Per sort ara a les platges hi ha dutxes i pots fer-te passar la calor si l'aigua està massa infestada.
No m'han picat mai, però les trobo precioses... la foto és genial.

Fa uns 3 anys tb ens vam passar un parell de dies a Cala Canyelles pescant-ne, i mira que allí és l'únic cop que n'he vist. Per la costa daurada i el Maresme molt més.

Vinga Rita, VALENTA!!!

Ptons!

Rokins ha dit...

jo tb les trobo molt boniques i em contradiu que ens poguin causa mal...

Anònim ha dit...

La cuinera Carme Ruscalleda és una gran defensora de les meduses, es poden cuinar.
Som nosaltres que envaim el seu teritori.Els humans ens creiem els amos de mar i terra.
Estèticament són precioses.
Imma

fra miquel ha dit...

Jo com que gairebé no vaig a la platja...tampoc me les trobo ;o)
El que sí que m'havia trobat (quan anava a la platja) són garotes, i aquí si que anava amb compte de no trepitjar-ne una, que també couen, les punxes, i molt!
Una abraçada

Deric ha dit...

A la platja sempre porto pomada per les picades de meduses, per si de cas. No em fan gens de gràcia i sí una mica de fàstic.

mar ha dit...

jo també sóc molt poruga i me n'allunyo tant com puc...

però la seva elegància i presència sempre em deixen bocabadada...

Rita ha dit...

Clint,
Ets un trastu... encantador!
Petonets!


Albert B.iR.,
Sí, ja vaig vigilar ja... :P


XeXu,
Hahaha si t'agradés la platja no parlaries així... :-)


Elvira FR,
Ja ho sé que és casa seva, però bé que hi convivim amb altres bestioles... :-)


Striper,
Ja som dos doncs... :P


kika,
Ja veus que ja no m'hi vaig posar alegrement com faig sempre...
Petons!


Carme,
No tenia altra remei, el xicot ja no hi era i ningú prenia la iniciativa... :P


fanal blau,
Gràcies, maca!

Aquell dia van picar a un senyor de la platja, uns amics li van donar una pomada de seguida i l'endemà estava prou bé. Potser va ser una picada lleu... :P


garbi24,
Sí, això diuen...


Joan,
Hahaha Et puc demanar si t'agrada la platja? ;-)


sànset i utnoa,
Doncs ja pots vigilar, perquè saben quedar-se ben quietones... ;-)


Núr,
A mi tampoc m'ha picat mai, per sort!

Les vam enterrar a la sorra, en un raconet a tocar d'unes roques.
Petons, bonica!


Lula,
Això era a l'Empordà i no solen haver-n'hi allà. De fet, només va ser aquell dia, ni abans ni després en vam veure cap més.
Petons!


rokins,
Sí, sembla estrany que una cosa bonica faci mal, oi?

Gràcies per passar per l'Illa, considera't a casa teva!


Imma,
No sé si em faria gràcia menjar-ne...

Sí, ja sé que és casa seva, però si no piquessin nosaltres tampoc les "pescaríem"... :-)


fra miquel,
Uff, les garotes... Una vegada, a Almeria les vaig ben patir!
Petons!


Deric,
Nosaltres no en dúiem de pomada, però uns amics sí, tot i que no la vam haver de menester, per sort!


mar,
Cert, fan por, i mira que són maques!
Petons!

PS Veig que ja t'has apuntat a Berlín, guai!

el paseante ha dit...

Dones... Un dia t'explicaré les meves experiències amb taurons, veient-los darrere els vidres de l'aquari. Allò sí que fa respecte.

Rita ha dit...

paseante,
A partir d'ara em sembla que et diré capità tauró. ;-)