diumenge, 11 de juliol de 2010

Marxant...





M'acaben de passar aquesta imatge, és de l'any 1932!




No en poso la procedència perquè la desconec. Ho sento!

20 comentaris:

XeXu ha dit...

Sí, però ahir el lema era un altre molt diferent a aquest. De totes maneres, quan veig imatges tant vigents, però de fa tants anys, se'm posen els pèls de punta.

fra miquel ha dit...

Serà que la història és cíclica...?

Bones vacances, Rita.
petons

Pere ha dit...

És increïble, han passat 78 anys i tot segueix més o menys igual.
Aquest "amor" d'Espanya per Catalunya és gelós i malaltís ... és una obsessió.

Bona tarda Rita.

òscar ha dit...

Sembla que moltes coses han canviat per seguir, moltes coses, igual.

Hem de dir prou. Ahir varem dir prou.

GURMET ha dit...

Avui he sentit al Lluis Llach dir que estava trist perque les seves cançons de fa 30 anys estaven plenes de actualitat encara.

Carme ha dit...

No no és cíclic, és constant.

- Mires aquesta foto.
- Llegeixes l'Oda a Espanya de Joan Maragall.
- Un poema de Martí Pol dels anys 60 dedicat a Pompeu Fabra.
- Les cançons de Lluís Llach dels anys 70-80-90 ...

I tot és vigent, tot... aquest país veí no belluga ni quan sembla que belluga..

kweilan ha dit...

Fa ràbia que encara sigui tan vigent.

novesflors ha dit...

Fer veure que tot canvia perquè no canvie res. Lamentable.

garbi24 ha dit...

El pitjor es que no sabem quants anys falten encara fent pancartes....

Clint ha dit...

dona, és que si no poses la procedència...

Mireia ha dit...

Doncs sí, gairebé 90 anys i... so al mateix lloc!

sànset i utnoa ha dit...

Va sent hora que anem més enllà. Portem massa temps demanant quelcom que no ens donaran. Només ens queda una via: independència.

Dissabte ho vam deixar clar. Va sent hora de començar a segar cadenes.

*Sànset*

el paseante ha dit...

Tot i que era molt petit, me'n recordo perfectament. M'hi va dur el meu avi amb un barret Panamà.

Deric ha dit...

Ja ho deia en Lluís Llach que és una vergonya que després de 40 anys les lletres de les seves cançons encara fossin vigents.

És trist que encara estiguem igual, però, que fa gairebé 80 anys!

Jo també vaig anar a la mani!

jordicine ha dit...

Tot és cíclic!

khalina ha dit...

Molt bones vacances Rita!
M'han agradat els reportatges dels posts anteriors

Núr ha dit...

Imagina't!! Tan antigues i tan vigents... I no parlem de temps de Franco... ains...

Ferran ha dit...

Una prova (més) que la relació entre Espanya i Catalunya està enverinada. El que no aconsegueixo entendre és com no ho veu tothom.

El Company de Venus ha dit...

Gairebé 80 anys i encara estem igual!!!

Rita ha dit...

XeXu,
Cert, el lema era un altre, però el fons és el mateix i això és el que em va esgarrifar en veure la foto.


fra miquel,
Ho diuen, la història es repeteix...

Gràcies! Suposo que ara hi deus ser tu de vacances, que vagin molt i molt bé!


Pere,
Cert, som la seva obsessió, i malaltissa...


òscar,
Cert, el dia 10 de juliol de 2010 vam dir prou!


GURMET,
Cert, ben poca cosa ha canviat...


Carme,
Tens tota la raó! Fins i tot gosaria dir que cada cop ens collen més...


kweilan,
Molta!


novesflors,
Cert, molt lamentable!


garbi24,
Esperem que no siguin molts. Jo sóc optimista! :P


Clint,
Grrrrrrrrrrrr
Petonets!!!


Mireia,
Ni una passa endavant...


sànset i utnoa,
Ja hi estic disposada jo...


paseante,
Mirant-me bé la foto, em sembla que t'he vist! ;-)


Deric,
Va ser un dia gran el 10 de juliol de 2010!


jordicine,
Doncs que ho sigui, però des de la independència millor... :-)


khalina,
Gràcies, guapa! Han anat molt bé! :-)


Núr,
Vigentíssima la foto...


Ferran,
T'entenc perfectament i tampoc entenc qui no ho veu encara...


El Company de Venus,
Cert. A veure si veiem canvis aviat... :-)