divendres, 30 de juliol de 2010

Definició




En La Vanguardia d’ahir hi havia un reportatge al voltant de la figura de la Maria Canals, intèrpret i pedagoga important que ens acaba de deixar, creadora del Concurs Internacional de Música que porta el seu nom el 1954, que s’ha seguit celebrant des d’aleshores i que és considerat el primer certamen de pianistes d’Espanya així com un dels primers del món.

De fragments de les nombroses entrevistes que el diari li havia fet en diverses ocasions i que recullen en un quadre que titulen Maria Canals por Maria Canals, n’extrec aquest que m’ha agradat i amb el qual m’hi sento molt propera:


La felicitad es una cuestión individual, subjetiva, que debe procurarse cada uno. Lo esencial para mí es ir siempre adelante, hacer las cosas por el gusto de hacerlas, y lograrlo sin hacer daño a nadie. Yo no me he dejado pisar, pero dudo de que encuentre a alguien que demuestre que yo le he perjudicado de forma consciente.


17 comentaris:

Lula ha dit...

Chapeau.

Ferran ha dit...

M'agrada tant, però tant llegir coses sensates. Gràcies, Rita, per portar-nos-la fins a casa de cadascú de nosaltres.

PS: Em sap greu dir-ho, però celebro que hagis tornat de les vacances ;)

Albert B. i R. ha dit...

Si tothom actués de la mateixa manera, molt diferents anirien les coses! per desgràcia, crec que no és possible. Al contrari, percebo més individualisme que mai.

novesflors ha dit...

És una bona manera de viure, per a un mateix i per als qui es creuen en el camí.
La foto, molt bonica.

Carme ha dit...

Un balcó preciós...

I una actitud sàvia per ser feliç. Així hi surt guanyant tothom.

emily ha dit...

Més o menys ho pensem tots, però de vegades acabem fent mal. Suposo que som humans :)

rits ha dit...

ostres! quina definició tan preciosa!!
el balcó és espectacular!

Elvira FR ha dit...

i no endebades aquesta gran pianista i senyora ha arribat a viure 96 anys! gràcies Rita un post molt reflexiu ! i un balcó preciós per proclamar la definició!

khalina ha dit...

Rita, veig pels altres posts que has gaudit molt de les vacances, malgrat el dia de les meduses. Ja aniràs posant-nos fotos i explicant-nos.

Coneixia el concurs Maria Canals, però no coneixia la sev encertada definició de felicitat

fada ha dit...

Darrerament estic molt en aquest alínia de pensaments. Petons i ben tornada!

Pere ha dit...

Una bona declaració de principis, de vegades difícil de dur a terme, d'aconseguir-ho.
El balcó una meravella, sembla un altar ...

Bon dia Rita.

gatot ha dit...

es pot perjudicar conscientment i inconscient; fins i tot, amb les millors de les intencions...

em sembla egoista prescindir de plantejar-nos les conseqüències dels nostres actes. Em sembla paranoic pensar que tot depèn dels nostres actes... però hi ha un punt mig.

Diuen, que de ben intencionats els purgatori n'és ple. Tothom tria el seu camí. I, al final, és cert... la felicitat és totalment subjectiva. Sigui egoista o no.

Bon agost, Rita!

garbi24 ha dit...

Tothom hauria de ser així, però molts no ho aprendran mai de la vida.

Rita ha dit...

Lula,
Sí, oi? ;-)

Se't troba a faltar, no penses tornar?
Petons!


Ferran,
Gràcies per les teves paraules tan amables.

PS Bé, fer vacances per casa també té el seu què, he anat de rebaixes! :P


Albert B.iR.,
Hi ha de tot, suposo, però és cert que l'individualisme és fa massa evident...


novesflors,
Gràcies!

El món aniria molt millor oi?


Carme,
Gràcies!

Tant de bo tot fòssim mes savis, oi?


emily,
No crec que tothom ho pensi. Hi ha persones que fan mal ben conscientment.
Petons, maca!


rits,
Gràcies!

A mi també em va agradar molt quan la vaig llegir.
Petons, bonica!


Elvira FR,
Gràcies per les teves paraules.

Una dona interessantíssima, cert!
Petons!


khalina,
Han anat molt bé. Ja saps, amb una destinació com l'Empordà era fàcil, oi? ;-)
Petons, maca!


fada,
Jo també penso que és una bona manera d'anar per la vida.
Petons i bentornada tu també!


Pere,
Que bonic això del balcó altar!
Petons!


gatot,
Els teus comentaris són els que més feina em donen sempre, sort que no em comentes gaire! ;-)

Ja ho sé que sense adonar-nos podem fer mal, però jo interpreto que ella aquí del que parla és de fer mal conscientment, per aconseguir alguna cosa.
Petons!


garbi24,
O no els interessa, suposo que és una qüestió de valors...
Petons!

el paseante ha dit...

Són paraules que segurament ella deia seriosament. Però ningú és tan bo o tan dolent, per norma. Tots ens podem equivocar alguna vegada sense voler, i a tots ens han fet mal alguna vegada sense voler.

De gent dolenta n'he conegut només tres en la meva vida. N'he conegut d'altra, però era per escassa capacitat intel.lectual (gent primitiva que no hi podia fer més). En canvi, estic envoltat de gent magnífica.

Anònim ha dit...

M´agrada que hagis recordat MARIA CANALS, una senyora que va fer molta endreça i poca fressa.

Les paraules que has triat són molt boniques, alguns ho intentem i uns dies més bé i altres anar fent...
Gràcies
Imma

Rita ha dit...

paseante,
Per sort jo he conegut molt poca gent dolenta i molta de fantàstica, però sí que en feines he conegut gent ambiciosa que, segurament per manca de mèrits propis, trepitgen tant com poden a qui sigui, per passar al davant de tothom, i no sempre són vistes pels caps.

La meva interpretació de la segona part del text anava per aquí: ella diu que sense deixar-se trepitjar, però sense fer-ho ella tampoc, va arribar fins on va poder.
Petons, maco!


Imma,
Cert, una dona important que potser amb el temps serà reconeguda com es mereix.

Intentar-ho ja és un pas prou important... :-)
Gràcies per visitar-me!