A vegades, no ens entenc

Google

Es crema una bandera espanyola, es crema la foto dels reis, surt un pallasso –amb tots els meus respectes per als pallassos– amb barretina enmig del Festival d’Eurovisió i molta gent ho troba bé, s’engresca, se’n parla a tot arreu i tots som més nacionalistes i independentistes que mai.

Dic pallasso al Jimmy jump aquest perquè així ho havia cregut sempre, però ara ja ho he pogut comprovar perquè després de justificar la seva acció al festival d’Eurovisió en nom de Catalunya, divendres al vespre va sortir –i sense barretina– a un dels programes més casposos que hi ha a televisió, Sálvame de Luxe, a T5, i on es cobren bons calerons, per dir que aquesta acció havia estat perquè se sent artista de tota la vida i, sembla ser, perquè només vaig veure un trosset, però ho deia un dels cartellets que surten a sota la imatge, per retre homenatge a la Karmele perquè no l’havien deixada anar al festival.

Crec que no cal cap més comentari i només li demano que no utilitzi el nom de Catalunya en les seves pallassades, que Catalunya és mot més seriosa que tot això, i que a mi –com a catalana– no em representi més enlloc.

Però es fa un reportatge seriós, rigorós, amb el que hi podem estar més d’acord o menys, però que no es pot negar que és un bon document, i gairebé no se’n parla.

La meva primera sorpresa va ser quan l’endemà, a RAC1, esperant en Jordi Basté amb candeletes, pensant que el faria el tema del dia, no en va dir res, si més no fins gairebé les 9, que és fins quan jo puc escoltar el seu programa.

Des del meu punt de vista, Catalunya i la seva independència s’ha de reivindicar d’una manera seriosa, rigorosa, documentada i sobretot sense bel·ligerància, i aquest reportatge era un bon començament per encetar-ne el debat i moure, sacsejar, sensibilitzar la gent una mica, però suposo que altres interessos ho han deixat passar per alt.

Crec que ha estat una bona oportunitat perduda. I és que a vegades no ens entenc.