Google
L’emissió ahir per TV3 del document Adéu, Espanya? , així com la breu entrevista posterior amb la seva directora, Dolors Genovès, va ser molt interessant així com importantíssima i crec que seria bo que tothom el veiés.
Una exposició excel·lent, feta amb rigor, amb arguments històrics, jurídics, econòmics i polítics.
Amb serenitat, amb respecte vers totes les opinions i, sobretot, sense cap ànim bel·ligerant, però amb rotunditat, fermesa i convenciment, es demostra, argumenta i justifica que tard o d’hora acabarà sent.
Insisteixo en que crec que cal que es vegi i es difongui aquest reportatge.
Al final, amb unes imatges d’uns castellers fent pinya, la veu en off va dir:
El 1906, el científic Santiago Ramón y Cajal va rebre el Premi Nobel de Medicina a Estocolm. Només feia un any que Noruega s’havia independitzat de Suècia, i Cajal va preguntar: com és possible això? I els suecs van respondre: perquè els noruecs així ho volien.
A mi em va emocionar i omplir d’optimisme.
A la primera ratlla, on hi ha el títol del reportatge subratllat, el teniu linkat.
18 comentaris:
Quina llàstima, jo me'l vaig perdre perquè tenia un compromís...però miraré de buscar algú que l'hagi gravat. Té molt bona pinta!
Caldria que se'l miressin a l'altra banda, per aprendre de democràcia.
Algun dia arribarà...segur
i Cajal va preguntar: com és possible això? a mi la pregunta del senyor espanyol no em fa venir optimisme precissament, més que res perquè molts espanyols seguiran sense entendre la resposta.
No l'he vist, però crec que a tv3 a la carta hi és , així que aviat me'l miraré
Pandora,
El tens linkat aquí si t'interessa... :-)
Jordi Casanovas,
A l'altra banda, sense veure'l, només quan van saber que s'emetria, ja el van criticar i com comprendràs tampoc em va sorprendre.
garbi,
Crec que aquest reportatge ha estat un pas significatiu...
Carquinyol,
La pregunta no, no em crea optimisme, però la resposta, molt!
Mireia,
El tens linkat aquí també...
N'havia sentit parlar i per desgràcia no el vaig poder veure però ho faré en quant pugui...alguna cosa està canviant...
Va estar molt bé.
La diferència que hi vaig veure és el caràcter democràtic i dialogant que hi ha en els altres llocs que no són Espanya.
Un reportatge exel·lent. Jo afegiria Bon vent i barca nova...
Una abraçada des del far.
onatge
Tant de bó...
Me'l miraré. Tampoc el vaig veure. Vés a saber on era. Tinc molta son aquesta primavera!!!
bon capde Rita!i gràcies
Em va semblar un reportatge interesentíssim i molt ben elaborat i documentat.
Em va ajudar a reforçar moltes coses que ja pensava.
Estic absolutament d'acord amb tu Rita, un reportatge molt interesant i imprescindible.
(També em va fer molta gràcia les reconstruccions històriques amb els clicks de playmobil. Realment molt original i ben fet!)
Un bon post i una bona recomenació! Una salutació!
jo no m'el vaig voler perdre en directe, tot i la son que portava i que durant una estona em va anar torturant. però va valer molt la pena.
tot i que com apunta el carquinyol, els desitjos del documental i de la seva directora (separació amistosa, cordial, acceptada) estan molt lluny de poder ser satisfets. faltaven moltes opinions molt relevants en el documental.
Va ser un docuemntal excel·lent. A més, amb una molt bona audiència. El missatge va ser clar: no hem de tenir por. Esdevenir Estat només dep``en de nosaltres mateixos, de la nostra voluntat. Posem fil a l'agulla, doncs!
A mi em va agradar, tant el documental en si com la xerrada posterior de la directora amb el Salvat. Ara, aquella xerrada semblava una argumentació dels motius, una justificació. No ens en haurien de fer falta. Ho fem perquè volem.
Això sí, si mai aconseguim la llibertat no serà a la "noruega", ni tindrem les possibilitats del Quebec. Els espanyols, l'article 8 de la seva constitució el tenen molt clar...
*Sànset*
També a mi em va agradar. Molt. Tot i això, no em va omplir d'optimisme, perque respecte al "cas català", d'optimista no en puc ser gaire més. Ho tenim de cara, xiquets i xiquetes; deixem fer als espanyols, que ells solets ens empenyeran fora de l'estat. Visca!
... i bon cap de setmana :)
Abans de llegir-te ja tenia aquest deure pendent. Ho he anotat per quan tingui una estoneta lliure. Gràcies.
Elvira FR,
Espero que t'agradi doncs...
estrip,
És cert el que dius i per això crec que la nostra reivindicació ha de ser molt seriosa, perquè siguin els espanyols els que es posin en evidència.
onatge,
Això, bon vent! :-)
Petons!
Estel,
Esperem-ho...
Joana,
Bons sons... :-)
Petons!
Gabriel,
Gràcies! Coincidim...
Sí que van estar molt bé les reconstruccions històriques amb els clicks de playmobil. Molt originals!
kika,
És cert que faltaven moltes opinions, però suposo que van voler-li donar un caire més històric, econòmic i legal que polític.
Albert B.iR.,
Posem-lo!
sànset i utnoa,
Crec que la Genovès intentava ser didàctica, sobretot.
A més de tots els enemics que tenim al país veí, encara hi ha molta gent aquí que no ho veu clar i això sí que necessitem canviar-ho.
Si realment hi ha una pressió forta des d'aquí, es podrà. Fixa't com quan hi ha aquests referèndums a Espanya només fan que parlar de la baixa participació, aquesta és la seva millor arma ara com ara.
Ferran,
Hahaha doncs si que et veig optimista encara que diguis que no... :-)
el paseante,
Ja diràs doncs... M'agradaria saber-ne la teva opinió.
Petonets!
Publica un comentari a l'entrada