dimecres, 16 de juny de 2010

Santa Rita

Com ja he dit en alguna ocasió, m’agraden les tradicions i, tot i que moltes estan relacionades amb l’església, no deixo de seguir-les tot i no ser creient, m’ho plantejo més des del punt de vista de costumari. Així, per Santa Rita havíem quedat amb l’mk per anar a comprar rosetes i portar-les a la Santa. A més, dúiem algun encàrrec d’amics que no havien pogut venir.




La devoció a Santa Rita va arribar a la ciutat de Barcelona amb els agustins, que s'instal·laren al barri de la Ribera, en un convent que ja no existeix. Posteriorment, el agustins es traslladaren a l'església de Sant Agustí del Raval.

El dia 22 de maig al matí, la plaça de Sant Agustí del barri del Raval s'omple de gom a gom amb parades de roses, estampes i llantiols que fan d'aquesta la diada més concorreguda i important en la religiositat popular del barri. Milers de dones fan cua per venerar les relíquies de la santa que hi ha a l'interior de l'església, dipositant un llantiol i besant-les. Les relíquies de la santa són dins una caixa de vidre i just davant la imatge de la santa, que aquell dia per la tarda acaba literalment coberta amb les roses que li llancen les devotes.

Paral·lelament, cada mitja hora el rector beneeix a l'interior de l'església els rams de roses que les fidels, dones vingudes d'arreu del país, aixequen amb els braços. Al migdia, després de la missa, es fa la benedicció més multitudinària que congrega a milers de fidels tant a l'interior com a l'exterior de la plaça. Després de la benedicció de la rosa és costum anar a prendre un suís i guardar dins una caixeta els pètals de la rosa en espera de sort i diners.


Com que la cua era llarguíssima, després de fer un volt per dintre de l’església, vàrem decidir anar a la Santa Rita que hi ha al claustre de la Catedral, on suposàvem que hi hauria menys gent, com així va ser.

Ja que érem per la zona, sortint de la Catedral, vam aprofitar per visitar les columnes del Temple d’August i esmorzar al pati del Museu Marés, llocs que m’encanten, que ja us n’he parlat i que no em canso de visitar.



Poc abans d’acomiadar-nos, i passant a prop de l’església de Santa Anna, vam poder accedir al seu claustre –amb pou i tot– , que diria que no sempre és obert, i que tot i saber-ne la seva existència no havia pogut veure mai.



Va ser un matí molt agradable, amb una companyia fantàstica, tota una descoberta l’mk, una persona de les que t’arriben al cor i se t’hi queden.

Fa poc em va preguntar per les meves rosetes, perquè les havíem d’assecar, i li vaig explicar que en vaig assecar 3 sense premsa, però unes altres les vaig posar dintre d’un Collings gran que tinc i aquest cap de setmana les vaig treure. Han quedat primetes i planxadetes.




32 comentaris:

XeXu ha dit...

I no diem res de que Santa Rita és la patrona dels impossibles? Ei, això em deien a mi a casa quan era petit. El dia del teu sant és l'aniversari de mon germà.

Carquinyol ha dit...

Doncs no, el claustre de Santa Anna no està sempre obert (tant de bo!!!) i és un lloc on m'agrada anar quan puc... igual que les columnes i igual que a la plaçeta del Museu Marés !!!! ;)

Bon recorregut i bones tradicions !!

Rita ha dit...

XeXu,
Sí, sí, és l'advocada dels impossibles. No ho he posat perquè em semblava que això ja era de domini públic... :-)


Carquinyol,
Doncs jo havia anat a escola a prop de Santa Anna i mai hi havia pogut entrar al claustre. Vam tenir sort, hi havia un bateig em sembla en una capella que hi ha dintre.

Sé que em repeteixo amb aquests llocs, però és que són tan especials... :P

La RaTeta Miquey ha dit...

A mi també em passa això de les tradicions. N'hi han que no m'enganxen (Nadal, per exemple) però les petitetes, las desconegudes m'encanten. Un post molt maco, Rita.

Joana ha dit...

I quan és el teu Sant? o Santa Rita?
Així et podré felicitar :)
Una bona passejada...
bona nit wapa!
En Jordicine em preguntava pel teu blog (?)jo no veig que li hagi passat res :)

jordicine ha dit...

Paso després amb més calma. Ahir no es podia entrar al teu blog. Hi havia un missatge en anglès que deia que estava sota sospita, o alguna cosa així, pel seu contingut i em vaig quedar a quadres! Un petó. Me'n vaig a treballar.

Clint ha dit...

I jo que només sabia allò de "santa Rita, Ritam, Rita, lo que se da no se quita!"...quanta ignorància!

(Mola això del bloc sota sospita...serà per els relats de capitans i marineres?....)

Rita ha dit...

RaTeta,
Gràcies, bonica!


Joana,
Santa Rita és el 22 de maig.

No sé què deuria passar amb el bloc...
Bon dia, maca!


jordicine,
Doncs m'has deixat a quadres a mi també... hahaha


Clint,
Hehehe també també això de "lo que se da no se quita"...

(Doncs estigues al cas que aviat llegiràs un diàleg amb el capità que... Ui ui ui!!!) ;-)

Mercè Estruç ha dit...

felicitats per la part que et toca ;)

MK ha dit...

A mi també s'em queden les persones com tú ben dintre el cor.Ets tota amabilitat i serenor i tens el dò dels petits detalls fets amb tendresa.
Gracies per fer-me de "cicerone" en una ciutat en la que transito com una formiga atrafegada i fer-me veure que guarda racons meravellosos que sovint ignorem i no ens parem a disfrutar.Repetirem!

sànset i utnoa ha dit...

Bona crònica, i interessant per "plagiar-te-la"!

Jo, per la sort i pels diners, vaig aconseguir capturar un menairó i un Homo de sa Colzada. Encara que és una tasca complexa, si te'n surts, trobes el bon camí.

*Sànset*

garbi24 ha dit...

Està molt bé creure en petites coses que en un moment donat et poden donar un bon dia!!!! Visca les tradicions......(segons quines)

La cuina vermella ha dit...

Els meus pares hi van cada any, ja les tenim a casa! Petons.

òscar ha dit...

De Santa Rita m'agradava la frase infantil, pèl egoista tot s'ha de dir, que deia allò de "lo que se da no se quita, Santa, Santa Rita".

montse ha dit...

M'ha agradat aquesta passejada i aquest toc laic en aquesta festa tradicional.

Visca santa Rita laica.

Elvira FR ha dit...

M'agraden també les tradicions, no totes, algunes ...i Santa Rita té un no sé què....que m'agrada....a més el raval ha estat el meu barri pràcticament més de mitja vida.....quin goig passejar! enveja sana m'agafa Rita....

mirambella ha dit...

A mi m'agrada anar a encendre un ciri a Santa Rita, cada vegada que em sento angoixada per alguna cosa, o que em ve de gust. Em cau aprop de casa, i tot hi que jo tampoc soc creient, ni practicant, tinc certa fe feta a la carta suposo, a la meva carta. Encenc el ciri amb molta fe, de debó. Tens un nom especial, Bonic. Felicitats Rita.

Núr ha dit...

Quina tradició més maca! No la coneixia i m'ha sorprès força! Sobretot que es continuï celebrant tant! :D
La idea de conservar les roses tot l'any la trobo maquíssima! Les teves tres roses sense xafar estan precioses.

rits ha dit...

jejeje, tengui les roses! i la història!!

quan arribi a casa miraré les que tinc a assecar. jo les tinc dins l'armari, cap avall i tapades en una paperina de paper de diari.

com aquest any va caure en dissabte, vaig acompanyar els pares i després vam esmorzar a una terrasseta prop la boqueria. és un dia amb molt d'encant.

Ull de cuc ha dit...

És fantàstic aquest apartat de claustre i pou! Escolta, doncs m'ho apunto! És una bona escapada :)

Sí, ja ho diuen... som persones de costums. Ens fan.

LEBLANSKY ha dit...

Ni idea d'aquesta tradició, gràcies per compartir-la. I les roses que vas assecar, són les que apareixen a la última foto? Tenen un color que és una passada!

Carme ha dit...

El millor de tot és que teniu uns quants moments per col·leccionar... bonics, com les rosetes seques, precioses.

Petonets Rita!

Cris (V/N) ha dit...

Una de les teves fotos que ens portes, és cosina germana d'una que vaig fer jo al mateix lloc, bon apunt, bon post, Felicitats i un gran petó!! :)

troyana ha dit...

i Santa Rita,no és la santa dels impossibles?a vore si em té en consideració que en tinc més d´una petició que fer-li;)
bss

fra miquel ha dit...

Tinc algunes fotos d'aquest any. (Hi sortireu?)
Vaig descobrir aquesta tradició per casualitat "...pasaba por allí..." i vaig quedar al·lucinat de la cua i la de gent que hi havia. Però era a primera hora del matí i no vaig poder assistir a cap benedicció. Tenia pressa :o/
Ara ja ho sé per l'any vinent :o)
petó

khalina ha dit...

Es una bonica tradició. Jo no hi he anat mai, però la meva germana algun cop m'ha portat una rosa beneida. No sé si prenia suís.

Diuen que si escrius un desig en un paper, i junt amb la rosa l'emboliques en paper de plata, en menys d'un any es compleix

el paseante ha dit...

Diria que aquest post ja te'l vaig llegir :-) Fora conyes, és maco, com sempre. Ets una guia excepcional. Una persona que podria descriure amb les mateixes paraules que fas anar amb aquesta tal MK. Ves a saber d'on l'has tret.

Toy folloso ha dit...

Si no ets creient, no et fa por que et caigui al cap la teulada d´un casalot sense xemeneia d´aquestos?.

nimue ha dit...

a mi m'agraden molt aquestes tradicions, també des d'un punt de vista de costumari. I m'encara el pati del Museu Marés! :)

emily ha dit...

Vaig deixar un comentari i no el veig, osti. Els de blogger em putegen. Diuen que no em reconeixen :( pitjor per ells.
Deia més o menys que MK em guarda la rosa i que ja li demanaré un desig impossible ;)

Ferran ha dit...

M'ha semblat legir alguna cosa sobre el "pati del Frederic Marès"? Quin lloc més i més bonic! Un dels que sense dubte més trobo a faltar...

Una crònica 100% barcelonina!

Rita ha dit...

Mercè Estruç,
Gràcies! hehehe


MK,
Gràcies a tu. Sí, repetirem!


garbi24,
Sí, visca, segons quines!


sànset,
Ja ens diràs com et va doncs... :-)


La cuina vermella,
Bé, bé, ara només ens falta la sort doncs... :-)


òscar,
I "quien se va a Sevilla pierde su silla" el recordes? Típic d'escola també... ;-)


montse,
Amb el temps, moltes tradicions s'acaben seguint per tradició, encara que siguin de l'església.


Elvira FR,
L'any que ve t'hi apuntes doncs... :-)


mirambella,
Jo també ho faig això: sovint vaig a posar-li espelmes a Santa Rita.

Un secretet, el meu nom real no és Rita, només és el virtual... :P


Núr,
Sí que és bonica aquesta tradició. I pensa que hi ha moltíssima gent... :-)


rits,
Ja vaig llegir el teu apunt i per això em vaig esperar una mica a publicar aquest... :-)


Ull de cuc,
És un lloc bonic i pensar que ets al centre de la ciutat i notar aquella calma és fantàstic... :-)


LEBLANSKY,
Sí, sí, són les meves. Han quedat maques, oi? :-)


Carme,
Ben cert el que dius. I això també gràcies a aquest món de la blogosfera!
Petonets, maca!


Cris(V/N),
Gràcies, guapa!
Petons!


troyana,
Hahahaha Sí que l'és també, sí. Em sembla que en té unes quantes de peticions...
Petons, maca!


fra miquel,
Per a l'any vinent t'hi apuntes, ja ho saps! :-)


khalina,
Això del paper ho va fer l'MK amb unes peticions de la seva filla...


paseante,
Mira que n'arribes a ser de dolentot! hahaha
Petonets!


Toy folloso,
Tu també, molt dolent! hahaha


nimue,
Són maques les tradicions i formen part de la nostra cultura a més...


emily,
Tu demana, nena, i a veure si surt... ;-)


Ferran,
Un lloc bonic i molt agradable per passar-hi una estona...

Mentre pugui, t'aniré portant trossets d'aquesta ciutat perquè no te n'enyoris... :P
Petons!