Santa Rita

Com ja he dit en alguna ocasió, m’agraden les tradicions i, tot i que moltes estan relacionades amb l’església, no deixo de seguir-les tot i no ser creient, m’ho plantejo més des del punt de vista de costumari. Així, per Santa Rita havíem quedat amb l’mk per anar a comprar rosetes i portar-les a la Santa. A més, dúiem algun encàrrec d’amics que no havien pogut venir.

La devoció a Santa Rita va arribar a la ciutat de Barcelona amb els agustins, que s'instal·laren al barri de la Ribera, en un convent que ja no existeix. Posteriorment, el agustins es traslladaren a l'església de Sant Agustí del Raval.

El dia 22 de maig al matí, la plaça de Sant Agustí del barri del Raval s'omple de gom a gom amb parades de roses, estampes i llantiols que fan d'aquesta la diada més concorreguda i important en la religiositat popular del barri. Milers de dones fan cua per venerar les relíquies de la santa que hi ha a l'interior de l'església, dipositant un llantiol i besant-les. Les relíquies de la santa són dins una caixa de vidre i just davant la imatge de la santa, que aquell dia per la tarda acaba literalment coberta amb les roses que li llancen les devotes.

Paral·lelament, cada mitja hora el rector beneeix a l'interior de l'església els rams de roses que les fidels, dones vingudes d'arreu del país, aixequen amb els braços. Al migdia, després de la missa, es fa la benedicció més multitudinària que congrega a milers de fidels tant a l'interior com a l'exterior de la plaça. Després de la benedicció de la rosa és costum anar a prendre un suís i guardar dins una caixeta els pètals de la rosa en espera de sort i diners.

Com que la cua era llarguíssima, després de fer un volt per dintre de l’església, vàrem decidir anar a la Santa Rita que hi ha al claustre de la Catedral, on suposàvem que hi hauria menys gent, com així va ser.

Ja que érem per la zona, sortint de la Catedral, vam aprofitar per visitar les columnes del Temple d’August i esmorzar al pati del Museu Marés, llocs que m’encanten, que ja us n’he parlat i que no em canso de visitar.

Poc abans d’acomiadar-nos, i passant a prop de l’església de Santa Anna, vam poder accedir al seu claustre –amb pou i tot– , que diria que no sempre és obert, i que tot i saber-ne la seva existència no havia pogut veure mai.

Va ser un matí molt agradable, amb una companyia fantàstica, tota una descoberta l’mk, una persona de les que t’arriben al cor i se t’hi queden.

Fa poc em va preguntar per les meves rosetes, perquè les havíem d’assecar, i li vaig explicar que en vaig assecar 3 sense premsa, però unes altres les vaig posar dintre d’un Collings gran que tinc i aquest cap de setmana les vaig treure. Han quedat primetes i planxadetes.