Llibres: "El mundo en una botella"

Google

L’Unai té una perruqueria en un barri, amb una clientela feta, una relació estable des de fa temps i uns bons amics.

L’Unai, que aparentment ho té tot, en les seves estones lliures a la perruqueria fa un diari, on hi escriu coses molt personals que no gosa dir als seus amics. I és que a vegades, quan creiem que no ens ho aprovaran, amaguem coses de la relació de parella als amics, per íntims que siguin.

Així, la seva imatge vers els amics és d’estabilitat total i això fa que no sospitin res del que passa i que li expliquin els seus neguits, que li tinguin confiança i que ell els escolti i els ajudi, mentre calla el que a ell li preocupa.

A la perruqueria l’Unai és feliç, perquè hi fa la feina que li agrada, perquè el visiten els amics, però sobretot perquè és on pot ser i sentir-se tal com és. A casa, en canvi, sempre ha de vigilar de no molestar la parella, de no fer-la posar de mal humor, de tenir-ho tot a punt, i de no parlar gaire dels seus amics, perquè és una persona extremadament gelosa.

A més dels seus amics “nacionals” en té un d’àrab, un immigrant, al que l’Unai respecta profundament perquè és treballador, té un gran afany de superació i es preocupa per l’educació dels seus fills.

Però l’Unai cada dia més va veient com la seva relació de parella ha emmalaltit, sap que hauria de fer alguna cosa, però no s’hi veu amb cor perquè n’està molt enamorat i per això va trampejant la situació com pot sense veure, o sense voler veure potser, que allò no pot acabar bé i que ell cada vegada perd més la seva autoestima, suportant el mal tracte que rep de l’Enrique.

Una frase del llibre, que crec que tots hauríem de tenir sempre ben present: “No te engañes, el amor sólo duele cuando se pierde, hasta entonces, que lo único que te produzca sea felicidad, porque de lo contrario, no es amor.”

Aquesta és la història que ens planteja Frederic Mayol Ibáñez, en El mundo en una botella, una història senzilla, tremendament emotiva, on toca molts temes, que fa pensar, que enganxa, que no pots parar de llegir i que molt probablement ha passat, passa i passarà en moltes cases.

Un llibre, el primer per a adults, escrit en castellà, perquè el va presentar a un premi literari espanyol, que va quedar finalista i que, tot i que no estava previst en les bases, li van publicar de tant que els va agradar, que us recomano amb tot el meu entusiasme.

Crec que hem d’estar amatents amb en Frederic Mayol Ibáñez, perquè aquest primer llibre, insisteixo per a adults, perquè per a adolescents ja en té dos circulant i amb èxit, L’aniversari robat (2006) i Selva de tenebres (2009) és només el començament d’una carrera literària que ens pot oferir molt bones lectures.

Segurament molts ja haureu pensat que us sonen aquests llibres i els haureu associat a un blocaire, però per als que encara no hi heu caigut, us recordaré que l’autor és en Deric, que ens explica coses des d’ Un Salt al món.