Un dia de sol

Després de tanta pluja, i amenaçant en tornar de nou avui, ahir, amb el dia preciós que feia, no podia deixar d’anar a passejar pel mar. Aquest mar que m’ha donat i em dóna tanta felicitat.

A l’horitzó es veien unes barquetes, petites, i vaig pensar en el meu capità, que aviat serà per aquí...





És curiós com aquest món de la blogosfera pot influenciar-nos tant. A la sorra hi havia una noia amb un gos i no vaig poder evitar pensar en l’Emily. Podria haver estat perfectament ella si no fos que viu lluny d’aquí i que el seu gos no és com aquest...





De tornada, i ja no arran de mar, hi havia unes plantes, semblaven pins, però eren tipus arbust i tenien unes floretes petites vermelles, i vaig pensar en el Fra Miquel, segur que ell hagués sabut de quina planta es tractava...





Mirant-me uns blocs de pisos, que personalment trobo espantosos, de lluny sembla que hi hagi hagut un terratrèmol, de més a prop són més passables, vaig pensar en el Viatger, que qualsevol dia en els pot posar al seu bloc...





També vaig pensar en la crisi: a l’Hotel Hilton de Diagonal Mar, en el breu temps de creuar el semàfor i fer algunes fotos, hi vaig veure entrar i sortir gent, amb aspecte de clients i amb bosses de botigues; la Terrassa de Diagonal Mar, on hi ha Bars i Restaurants era plena de gent; als cinemes hi havia cua, i a l’hora vaig veure molts cartells de pisos i locals en venda, lloguer i traspàs... És innegable que hi ha crisi, però curiosa també.