Una estona

Google

Segueixo molt constipada, ara ja sense febre, però amb molta congestió encara, i, tot i que no tinc costum d’anar a dormir d’hora, avui m’he posat al llit a dos quarts de dotze, perquè em sentia el cap molt pesat.

Quan feia una hora que dormia, m’ha despertat el telèfon. Era l’F, era al costat de casa, amb un amic seu, que jo també conec, anaven a fer un mos i, com que sap que vaig tard a dormir, havia pensat que potser em vindria de gust fer un cafè amb ells.

Per uns instants he pensat dir-li que no, que ja era al llit, però ràpidament li he dit que sí, que baixava. Una estona així, amb bons amics, amb gent que t’estima i estimes, no es pot deixar passar. Sobretot quan saps que estaràs a gust, que un cop més “arreglareu el món”, que riureu, que us ho passareu bé i que us posareu les piles mútuament.

Són més de les 3, dormiré poc, però em compensa i molt aquesta estona que hem passat tots tres junts. Moments com aquest no es poden deixar passar així com així!