divendres, 7 de novembre de 2008

Febre


Google


Entro a la botiga, el veig allà, al fons, encara no m’ha vist. Mica en mica m’hi acosto, suposo que sent les passes, aixeca el cap, em veu, fa cara de sorpresa, però tot content ve cap a mi.

Malgrat el temps que feia que no ens vèiem, ens abracem, ens mirem, ens toquem. Està content de veure’m i jo també. Hi va haver una història maca, d’amistat, complicitats, íntima, i ens tenim molt d’afecte.

He hagut d’anar a la seva ciutat i he pensat que li podia donar una sorpresa, fent-li una visita. Sabia que li agradaria, com així ha estat.

De seguida, però, noto com el meu cos comença a reaccionar i, en una de les abraçades, em sembla que també el seu, però faig veure que no me n’adono, no vull precipitar res que realment no ens vingui de gust a tots dos. De fet jo no hi pensava en això, però veig que davant d’ell tot ressorgeix.

Ens fem les preguntes típiques i ens posem al dia de seguida, però seguim agafats, tocant-nos. En un moment que no sé què diu em poso a riure, se m’acosta i em fa un petó. Un petó prou intens com per fer-me sentir aquelles pessigolles que envien avisos cap a tots els punts erògens del meu cos. I la seves mans comencen a tocar més, o d’una altra manera de com ho havien fet fins aleshores.

És antiquari i la botiga és als baixos d’una casa on a la planta és on viu. Un espai tipus loft, molt confortable, i a la rebotiga hi té unes escales que el comuniquen amb la botiga.

De sobte, se’m separa, i em diu –ara vinc! I va a posar el cartellet de tancat a la porta, que també tanca amb clau. Torna a mi i m’estira cap a les escales. Les pugem, sense deixar-nos anar, caminant, besant-nos, despullant-nos, folls, aturant-nos, tocant-nos amb desfici, sabem perfectament on ho tenim tot i sense equivocar-nos ens ho trobem de seguida, l’excitació cada vegada és més intensa, no sé si ens haurem de quedar a les escales de moment, jo no podré seguir caminant més, el necessito, em necessita, estem tan a punt...

*****************


Sona el telèfon, obro els ulls, miro al meu voltant, sóc a casa, al meu llit, sola, miro i remiro, veig els mocadors de paper, el termòmetre, el got del suc de taronja buit, l’ibuprofèn... M’he quedat adormida, suposo, i la febrada em deu haver fet somiar.

30 comentaris:

Emily ha dit...

M'has arrencat un somriure Rita!
Jo que et pensava preguntar on és aquest antiquari...
Al menys tens bons somnis... Millora't. Et fa falta alguna cosa? Ibuprofé? ;)

Striper ha dit...

Amb un xute d'ibuprofèn ja passen aquestes coses.
Millorat.

espiadimonis ha dit...

Si has de tenir aquests "deliris", potser que et desitgi que estiguis sempre constipada :-D

zel ha dit...

Fa una ràbia quan tens un bon somni i et despertes... i tot segueix tan viu...Torna a dormir, apa...petonets!

Lula ha dit...

Ufff.... Envia'm una febrada d'aquestes!!!

XeXu ha dit...

Merda! Aquests somnis haurien de fer-se realitat, no es pot acabar aquí la cosa, no et poden deixar a mitges d'aquesta manera! Que injusta és la vida de vegades!

Ferran ha dit...

Potser ha anat d'una altra manera...
després de fer l'amor amb totes les ganes, d'estimar-vos com dos bojos, us heu adormit. Quin somni més estrany has tingut:

sonava el telèfon, eres a casa, al teu llit, sola, miraves i remiraves, veies els mocadors de paper...

iruNa ha dit...

Oohh, que ets dolenta... No pot ser només un somni!!!
Buf... que intensa aquesta història, mare meva... a quina temperatura corporal t'havia fet pujar la febre? jeje...
M'ha agradat molt!
una abraçada i a cuidar-se!!!

Cesc ha dit...

Deu n'hi do xiqueta... i t'ha pujat la febre? Bonic somni de totes formes, opto per tenir-ne de semblants quan tingui febre :)

Sadurní Vergés ha dit...

Que bona, aquesta tensió creixent.

Deric ha dit...

Carai Rita! Quina passió.
M'agrada molt la casa de la foto, bé dibuix.

fra miquel ha dit...

Quina rabia!!
Tan de bo aquesta mena de somnis es fessin realitat!

A cuidar-se i que milloris aviat!

Anònim ha dit...

Soc l'antiquari i jo també he somiat, inspirat per tu. En el meu somni vàrem acabar de pujar l'escala. La nostra roba va quedar escampada pels graons així com un remor de rialles i algun gemec. Arribem dalt i la passió ens embogeix, nascuda del record i refermada per la proximitat, ens lliurem al gaudiment dels sentits. Hi ha un neguit, una frisança per posseir-nos l'un a l'altre, el primer cop es just darrera la porta, tu amb les mans a la paret i jo darrera teu, no soc delicat ni tu ho vols, el meu jo mes salvatge apareix i guia els meus moviments frenètics. Fem un esforç per arribar al sofà, t'asseus sobre mi, els nostres sexes es refreguen, es busquen, jo aprofito la posició per acaronar i besar els teus pits. Entro dins teu i tu et mous lenta i intensament, arribo fins el teu fons i m'hi estic uns instants, seguidament comences a cavalcar-me, el teu ritme cada cop més accelerat no em dona treva, ens busquem amb la mirada per poder controlar l'arribada al moment de màxim èxtasi junts, no vull que els meus ulls inconscientment s’hem tanquin, vull ser participant i expectador, bèstia i home, amant i amic.

Carme ha dit...

No sé si dir-te que et milloris o que aprofitis que la febre et dóna aquesta mena de somnis per poder-lo acabar... cuida't molt i continua dormint.

Albanta ha dit...

Ostres Rita!! Quina marca d'ibuprofé compres? Deu ser la mateixa que l'anònim, l'antiquari...
Vinga a seguir somniant, aprofita la febra que si sempre et dona moments com este... a mi no em sabria greu estar malalta mai.dianste

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Delirant......... Que tindrán els telefons per sonar sempre en els moments més inoportuns.

Reprendre un sommi és tant o més dificil que aconseguir que aquest pugui ser realitat

Una abraçada

òscar ha dit...

i no hi era, compartint espai amb el suc de taronja buit, l'ibuprofèn i la col.lecció de kleenex rebregats, un enigmàtic cartellet que posava "tancat"?

atikus ha dit...

y seguro que la llamada era de moviestar, o vodafone para ofrecerte un contrato estrella!!

petons ;)

- assumpta - ha dit...

I que dius que et prens pel refredat ??? Potser ben mirat és a l'inversa i ara tornes a estar dormida al costat del got de taronja, els mocadors i el telèfon... quan despertis ja veuràs que has de baixar les escales ...

el paseante ha dit...

Només et faltaven aquests somnis per fer pujar encara més la febre. Bonic relat. Espero que et recuperis aviat maca.

Rita ha dit...

Emily,
Porto un bon empatx d'ibuprofèn hehehe. Gràcies, maca!

Striper,
Ja ho pots ben dir... ;-) Gràcies!

espieta,
Això no pot ser bo... ;-)

zel,
Hehehe ho he intentat tot el capde i ja no l'he recuperat :-(
Petons, maca!

Lula,
Hehehehe "Marchando"!

XeXu,
Hahahaha ja ho pots ben dir ja...

Ferran,
Hehehehe noooo segur que no... No ha anat pas així! :-(

iruNa,
Gràcies maca! :-)

Cesc,
A vegades no és tan dolenta una febrada, ja veus... hehehehe

Sadurní Vergés,
Gràcies!

Deric,
Hehehe la febrada, ja veus! Maca, oi la casa?

fra miquel,
tan de bo! ;-) Gràcies, maco!

Anònim,
La teva febrada va estar més alta que la meva eh! Llegint-he m'han vingut ganes de deixar l'ibuprofèn a veure si em pujava més a mi també i seguia amb el somni... ;-)

Carme,
Gràcies! hehehehe

Albanta,
Genèric, noia! hahahaha A veure si somiant me'l torno a trobar i li demano la seva... ;-)

horabaixa,
Miraré a veure què puc fer... ;-)

òscar,
Ummmmm... doncs no el vaig veure pas... ;-))

atikus,
Síiiiiiiii hahahahah
Besitos!

-assumpta-,
Ja no he somiat més!!! :-(

paseante,
Gràcies, maco! :-)

FLANDERS ha dit...

I'm gonna have a Couldina, or a Dolmen, or something like that...I'll tell you

Rita ha dit...

flanders,

Okay! I'll wait... ;-)

Marta Cebrián ha dit...

Així que dius que amb una febrada i un xute d'ibuprofè passen aquestes coses? Espera que surto al carrer en màniga curta a veure si enganxo una bona galipàndria i flipo com tu.

khalina ha dit...

Rita, després d'aquest escrit has aconseguit que s'esgotin els iboprufens. A la meva farmàcia ja no en queden ;) M'han dit que potser en trobaria a ca l'antiquari

Mon ha dit...

ostres,ostres,ostres quins somnis mes bonics....jo també vull tenir aquest somnis... ei, si el somni es repeteix o continua....fes un altre post.

Mart de Garriga ha dit...

Aquest antiquari, quina enveja que m'ha tornat a fer!
Bé, bé, bé...

Rita ha dit...

Marta Cebrián,
No agafis una pulmonia tu ara... ;-)

khalina,
Passa't per casa! Encara me'n queden... :-)

Mon,
Ja saps, una febrada... ;-)

Mart de Garriga,
Bé, bé... ;-)

Eli ha dit...

Jo encara no m'he refredat!!! Toco fusta!!! Però amb una febrada així.... ja puc refredar-me demà... o millor dit, escalfar-me??!!! ja,ja,ja

:-D

Rita ha dit...

eli,
Hahahaha prova-ho, a veure com va i ens ho expliques...
Però després no em vinguis amb reclamacions eh... ;-)