diumenge, 30 de novembre de 2008

Desitjos


Google



M’agradaria poder-te ajudar, però no sé com.

M’agradaria arribar a fer-te entendre que acceptant-se un mateix, assumint-se, és més planer tirar endavant.

M’agradaria que veiessis que torturant-te no en treus res, només fer-te patir a tu mateix i angoixar els que t’estimen.

M’agradaria que creguessis que sense fer-te tantes preguntes, pots tenir respostes cada dia i aprendre tant o més.

M’agradaria que t’adonessis que la vida és més senzilla, més fàcil del que tu creus, i que moltes vegades només cal seguir-ne el curs, que ella sola, dia a dia ens va posant les oportunitats de ser feliços al davant i que només cal veure-les i agafar-les.

M’agradaria que desitgessis coses assolibles perquè se’t complissin i et donessin pau i serenor.

M’agradaria imaginar-te feliç, sempre, gaudint del que tens, que és molt: amor, estimació i afecte.

M’agradaria que aquestes paraules et servissin d’alguna cosa, amic meu!

35 comentaris:

iruNa ha dit...

És preciós això que desitges... unes paraules escrites des del cor i amb molt de sentiment. Per què no li dius a la cara tot això que has escrit aquí? Estic segura que alguna cosa faran, és impossible que et deixin indiferent, a mi m'han arribat, i no anaven per mi!
Una abraçada guapa!

Jesús M. Tibau ha dit...

els teus desitjos són molt bons, però sovint és molt difícil ajudar a qui no està preparat encara. Cal un procés intern per tal de deixar-se ajudar, tot i que saber que la gent del voltant t'estima, t'ajuda molt

Rita ha dit...

Ho intento moltes vegades, iruNa, però sempre em surt per "peteneras" i no puc acabar. Ara li he dit que llegeixi el post, a veure si així serveix d'alguna cosa. :p
Petons, maca!

Gràcies, Jesús M. Tibau! Per intentar-ho, un cop més, que no quedi,...

Carme ha dit...

No seria pas la primera vegada que les paraules escrites fan més efecte que les parlades. Jo diria tot això que dius tu, ara mateix, a ben bé tres o quatre persones, amics i amigues, o potser a més. En Tibau té raó, tothom ha de fer el seu procés, però també podem ajudar des de fora, el ritme, però, no el podem forçar pas. Petons Rita. És una persona afortunada de tenir-te per amiga, no sé si això ho sap.

Striper ha dit...

De segur que ha qui vaiguin aquestes paraules li faran reflexionar i veure les coses millor.

Ferran ha dit...

De tot el que li dius, Rita, una veritat destaca sobre les altres: la vida és molt, molt més senzilla del que molts cops sembla. Einfach leb es, que diria un alemany. Simplement viu-la. Això hem d'aprendre tots a fer: viure-la, gaudir-la, pensar però només el just, planejar però només el necessari... einfach leben!

Emily ha dit...

Rita, regala-li una poma. A poder ser una granny smith. I que mire de menjar-la sota un raig de sol. Segur que li passa tot.

Mon ha dit...

Segur que son d'agrair les teves paraules perquè son molt maques. Segur que a qui van adreçades ho sabra fer

Cesc ha dit...

I res com tenir una amsitat com la teva perquè li digui... de vegades necessitem veure les coses a través de persones que ens diuen precisametn això, no ho sabem veure naltros.

khalina ha dit...

A veure si per escrit li fan més efecte les teves paraules. Ho has dit d'una manera molt maca.Tot i com ja diuen en Tibau i la Carme, de vegades un mateix es tanca, i fins que un mateix no fa un petit pas, és difícil adonar-se del que fa temps que et diuen els amics. Es un procés. Però bé, segur que tu fas que el procés vagi una mica més ràpid

Deric ha dit...

segur que li serviran

troyana ha dit...

No sabes lo bien que me vienen estas intenciones,que son un regalo inesperado aunque no fueran dirigidas hacia mí.Gràcies per apareixer simplement!

Joana ha dit...

Si desitges molt intensament s'acompleixen els desitjos...
I un cop escrits segur que li arriben...
Bona setmana wapa!

zel ha dit...

A veure si arriben a bon port...però em temo que un mateix ho ha d'anar descobrint...

- assumpta - ha dit...

Segur que si el teu amic les ha llegides li hauran arribat al cor. Crec que a tothom.
I sí, acceptan-se ell primer ... ja té molt de guanyat, doncs la vida tot sovint és més fàcil del que nosaltres mateixos volem veure.
Li desitjo pau d'ànima i bona sort !!!

XeXu ha dit...

Segur que serveixen. De vegades és difícil veure tot el que tenim, i és una sort tenir algú al costat que ens ho recordi, encara que fins i tot així sigui difícil, segur que ja estem més a prop de l'acceptació que fent-ho sols.

rits ha dit...

Segur que si les ha llegit li hauran servit!!!

I dient-li o fins i tot sentint el què sents ja l'estàs ajudant, encara que et pensis que no saps com ajudar-lo, sols sent-hi, l'ajuda ja es rep.

I també gràcies!!!! perquè sasps... a mi també m'han anat molt bé les teves paraules.

Laura ha dit...

Jo t'haig de dir que a vegades els bons desigs i consells no sempre són escoltats, ho ha de descob5rir un mateix. Però el que sí és segur és que et valora com a amiga. Un petonet.

barbollaire ha dit...

...saps la força que tenen aquest desigs escrits?

no sé si a qui anaven dedicats li han fet efecte...

A mi m'han fet somriure i sentir-me millor...

gràcies
Bosseta de petonets dolços, nina :¬)***

Carquinyol ha dit...

Per molt que li mostris els bosc, si ell només veu l'arbre només veurà l'arbre. Per sort crec que utilitzes la tècnica correcte, en comptes d'ensenyar-li el bosc li ensenyes a mirar, potser algun dia veurà allò que importa de debò. I més sort té encara de contar amb amigues com tu.

el paseante ha dit...

Amb una amiga com tu, el camí se li aplanarà. Segur. Molta sort.

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

La vida és senzilla ... però a voltes ens la compliquem massa.

Suposo que la persona a qui va dirigit això necessita veure's a si mateix des d'una atalaia ... potser aleshores podrà veure en què s'etivoca (això és un esparreguerisme) i en què encerta.

Està clar que tu no pots actuar fins que ell decideixi que has d'actuar.

Un petó, xiqueta!

estrip ha dit...

grans desitjos. No s'ha d'esperar a cap d'any per desitjar!
Cada dia compte!

Josep-Empordà ha dit...

Deixar l'atrafagada vida de la gran ciutat per refugiar-se en les petites (i no tant petites) coses de l'Empordà és una manera de redefinir la vida. Quant vius en un poble, et tornes de mesura més humana i canvies els objectius vitals. En dues paraules: deixes de TENIR fel.licitat a SER feliç.

ddriver ha dit...

wish is just a dream and dreams are only wishes
Wish becomes true

romanidemata ha dit...

acceptar-se i estimar-se com un/una és... només cal dir-li al mico boig perquè finalment s'ho ampapi(s'ho faci seu)i a força de dir-li ho arribarà a sentir i deixarà que la naturalesa faci el seu curs... llavors serà tot/tota u...
una recepta de control per si s'ha perdut en el laberint... pel motiu que sigui.

salut

m'agrada molt la imatge amb les bombolles

Salva Piqueras ha dit...

Tu ho has dit: la vida és més senzilla que tot això que fem durant 24 hores cada dia. Si ens paréssim a mirar-nos des de l'aparador ens en faríem creus.

Carla ha dit...

Tant de bo m'ho hagués llegit aquest matí al llevar-me.,m'hagués ajudat molt. M'he passat el dia autocriticant-me per una cosa que vaig fer, i si ho hagués fet un altre l'auria perdonat al cap de deu minuts.Per això m'ho apuntaré., per un altre dia, si hi penso. Gràcies maca!

Déjà vie ha dit...

d vegades es d'esperar que cadascu arribi a les seves propies conclusions. Sempre volem estalviar als sers estimats que passin alguna cosa q ja hem viscut o intentar q vegin la part bona pero...cada u te el seu ritme.

Rita ha dit...

Gràcies, carme!

Esperem-ho, Striper!

Cert, Ferran... I mira que ens la compliquem! :-)

Emily! :-)

Si li fan profit, Mon, em donaré per satisfeta!

Sí. De tant en tant, Cesc, va bé una sacsejada...

Tant de bo, khalina!

Gràcies, Deric, pels teus bons desitjos!

Si t'han anat bé, troyana, també em dono per satisfeta.
Gràcies a tu per passar per l'Illa. Considera't a casa teva!

Doncs ho desitjo molt intensament i de debò, joana...
Bona setmana per a tu també!

Esperem que passin les dues coses, zel...

Gràcies, -assumpta-, pels teus bons auguris!

Ho desitjo de tot cor, XeXu...

Gràcies, rits, per les teves paraules.
Celebro que a tu també t'hagin anat bé.
Petons, maca!

Gràcies, Laura, maca!

Quina il·lusió, barbollaire! M'agrada haver-te fet somriure i sentir-te millor. Segur que quan somrius estàs preciós... :-)
Bosseta que recullo, buido i et torno, plena de petons!

Gràcies, Carquinyol!
Un petó, maco!

Gràcies, paseante!

Gràcies pel teu comentari, pep...!
Un petó, maco!

Cert, estrip, qualsevol moment és bo per donar una empenteta... :-)

Aisss, Josep-Empordà... L'Empordà ho cura tot! ;-)

I hope so, ddriver...

Gràcies, romanidemata! Bonica, oi, la imatge?

Ja ho pots ben dir, Salva Piqueras. I mira que ens la compliquem ben sovint eh...

Mai és tard, Carla, llegeix-lo demà, així que t'aixequis! ;-)

Cert, Déjà vie! A veure si ho pot reconduir...

FLANDERS ha dit...

Sempre hi ha una cançó per a qualsevol situació. I a aquest post li correspon aquesta:

http://www.azlyrics.com/lyrics/bobdylan/foreveryoung.html

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Tan fàcil que sembla i tan dificil que pot arribar a ser.

El no saber apreciar tots els desitjos que tu ja tens asolits per a tu, pot fer que les coses no surtim com desitjes. No se si m'explico pro correctament.

Et desitjo sort

Una abraçada

Rita ha dit...

He mirat l'enllaç FRANDERS, però no em surt cap cançó... :-(

Crec que sí que t'entenc, horabaixa.
Gràcies!

Gabriel ha dit...

M'ha agradat molt aquest post que has escrit. Molts cops ignorem el poder de les paraules i molts cops les paraules tenen quelcom de terapèutic que oblidem
Endavant amb blog, està molt bé!!!

Rita ha dit...

Gràcies, Gabriel, per la teva visita, ets a casa teva, i per les teves paraules. Certament, les paraules tenen una força que sovint oblidem...