Vicky Cristina Barcelona

Finalment, vaig anar a veure LA pel·lícula. Llàstima, no em va agradar.

Ni sembla del Woody Allen, ni entenc tant de rebombori amb Barcelona. Tret de les imatges de la Sagrada Família, la Pedrera i el Tibidabo, que les haguessin pogut encabir sense fer tot el muntatge que van fer, instal·lant-se tots a Barcelona, podria haver estat rodada a qualsevol lloc. Fins i tot, em vaig quedar amb la sensació que sortia molt més la ciutat d’Oviedo, on representa que només hi passen un cap de setmana, que no pas Barcelona.

L’argument, de tan simple, no s’aguanta per enlloc i la manera de resoldre’l, més que previsible. L’Scarlett Johansson tan és que esmorzi, com que estigui malalta, com que estigui a punt de fer l’amor, sempre fa el mateix posat.

I a sobre, la vaig veure en castellà, a consciència, i em va semblar una vergonya que el Bardem i la Cruz estiguessin doblats. Ho considero d’un tansemenfotisme total per part del director i dels actors.

Només salvaria la Penélope Cruz, i a mitges, els papers exagerats trobo que li queden bé, i la Rebecca Hall (la que fa de Vicky), molt més atractiva i elegant, per al meu gust, amb un paper més interessant i ben interpretat.