No som babaus!

Sóc impulsiva de mena i per tant em costa molt callar i no dir el que penso. Aquesta manera de ser m’ha portat problemes en algunes ocasions i, amb els anys, he après a callar, quan crec que em pot perjudicar més del compte, o quan considero que l’interlocutor no s’ho val. En aquestes situacions prefereixo fer-me passar per babaua, encara que no me n’hi consideri. No suporto, però, que em tractin com si en fos i als governants encara menys. Jo me’n puc fer passar, però compte, no en sóc i per tant no m’hi tracteu.

Quant temps fa que estem donant-li voltes al finançament? Quant fa que se sap que la data era el 9 d’agost i per Llei?

Quan vaig sentir que el senyor Saura havia pactat amb la senyora M. Teresa F. de la Vega l’ajornament de la data per pactar el finançament, vaig al·lucinar. L’explicació oficial és que el pacte s'ha fet com a Iniciativa, però jo no m’ho crec.

No em crec que el senyor Saura, que té tot el que té al Govern, gràcies als socialistes catalans, els hi doni l’esquena per pactar res amb Madrid. Per tant, el primer que vaig pensar és que el president Montilla, un cop més, apareix net i impol·lut i que rebin els altres. Pràctica habitual d’ell i dels socialistes catalans: fer que es barallin la resta de partits, entre tots, i els socialistes mirant-s’ho fredament des de la distància com si no en sabessin res.

Si, tot i que jo no m’ho crec, realment fos així, que hagués pactat d’esquena als socialistes catalans i per tant d’esquena també al Govern, crec que no són necessàries massa explicacions: com a soci de Govern, el senyor Saura, encara que sigui en nom d’Iniciativa, ha pactat una cosa que perjudica al Govern i, per tant, han de sortir immediatament, ell i els seus, del Govern, per actuar en contra dels propis interessos de Catalunya. En el benentès que el Govern hi estigui interessat en el finançament, és clar. Per tant, alguna cosa grinyola en tot això.

Per cert que, a tot això, uns altres implicats en el Govern, el senyor Carod-Rovira i Esquerra com a partit, tret de fer-se els enfadats, tampoc han fet gran cosa més, a més de dir que tampoc deixaran el Govern per la manca de finançament, tot i haver-ho dit en reiterades ocasions.

Per acabar-ho d’arrodonir, ahir el president Montilla ens surt més nacionalista que ningú, més independentista que ningú i va i diu que ell no entén d’imposicions i que amenaça amb una Llei de Finançament unilateral.

Ho sento, però tampoc me’l crec. Si és cert que ho té tan clar, per què deixa que el senyor Saura vagi i pacti? Si no l’ha deixat, per què no el fa fora del Govern per perjudicar Catalunya?

La realitat és que tenim 3 mesos més d’espera i que encara hem de veure quants cops més, entre els uns i els altres, ho ajornaran.

Com deia al començament, jo em puc fer la babaua, però no en sóc i, per tant, no tolero que mi tractin.